Arquetips: comportaments repetitius en sistemes complexos
Els models són abstraccions simplificades de sistemes reals. L'home ha utilitzat els models des de fa temps per a comprendre i explicar els sistemes que ha estudiat. En física s'han utilitzat models per a explicar el comportament de les forces, per a aprendre la llei d'Ohm en electricitat, per a comprendre què són els electrons en la química, etc. Sense canviar el sistema real o real, amb els models es poden fer proves, fer preguntes tipus "Què passaria si féssim això…" i respondre. Cadascuna d'aquestes proves es denomina política. Per exemple, en la gestió d'empreses es poden utilitzar polítiques diferents: "Què passaria si féssim una campanya de màrqueting brutal?, Què passaria si dupliquéssim plantilla?, Què passaria si baixéssim els preus?…". Per a respondre a aquesta mena de preguntes es poden utilitzar models.
En l'elaboració dels models es poden considerar múltiples variables. Aquí està un dels problemes dels models: què ficar i què no en aquest model. No obstant això, per a l'objectiu d'aquest article no té molta importància ja que s'analitzaran conductes que es repeteixen sovint, els arquetips.
Arquetips
Malgrat la varietat de sistemes que es poden analitzar, l'objectiu fonamental dels arquetips és explicar comportaments repetits. A vegades el problema no es resol perquè no es troba el seu origen. Els arquetips constitueixen una eina útil per a explicar i classificar les estructures subjacents als comportaments.
En analitzar el comportament d'un sistema real s'observa que és el comportament d'un arquetip. L'única manera de trobar l'arquetip en la realitat és observar el comportament d'aquest sistema real. Una vegada identificat el comportament de l'arquetip, el següent treball serà trobar les variables i les seves relacions. Això permetrà entendre i explicar el sistema.
Fins ara s'han trobat vuit arquetips. Aquí només apareixen quatre. Els que no s'esmenten són: Escalation, Limits to success, Shifting the burden i Tragedy of the commons.
Consolidació de problemes (Fixes that fail)
Quan apareix un problema, s'inventa una solució que suposadament solucioni aquest problema. El problema millora a curt termini i s'accepta la solució basant-se en els bons resultats obtinguts. No obstant això, aquesta solució té efectes que reforcen el problema a més llarg termini i ara, de nou, si se li dóna la mateixa solució que s'ha utilitzat anteriorment, s'aconseguirà la mateixa petita millora a curt termini, però a llarg termini el problema s'incrementarà.
Hi ha molts exemples d'aquest comportament: si en rodar que sona se li tira aigua, al principi sembla que el so s'ha silenciat i s'ha solucionat, però d'aquí sortirà més soroll del que feia una temporada. La persona addicta a les drogues resol el seu problema a curt termini, augmentant aquesta dependència per al futur. El càstig a un ésser humà o a un grup pot donar lloc a la consecució d'un objectiu pròxim, però el desacord al llarg del temps augmentarà de manera moderada. Quan es redueixen les despeses econòmiques en l'empresa, amb l'exclusió dels treballadors, es pot reduir les despeses i millorar momentàniament l'economia de l'empresa, però si es redueix la qualitat fent el mateix treball i es perden els clients, es poden reduir més els ingressos futurs.
Si en idear qualsevol solució, no es té en compte que els efectes a curt i llarg termini poden ser contraposats, la solució que sembla beneficiosa a través de l'anàlisi dels efectes a curt termini pot resultar molt perjudicial. La conseqüència de tot això és que, una vegada solucionada la situació que anava empitjorant, alguna cosa millorava i, en canvi, si evoluciona cap avall, cal tenir molta cura amb aquesta solució que semblava bona.
Millorant el millor (Success to the successful)
Si en algun moment s'analitza com s'ha de distribuir el temps, els diners o qualsevol altre recurs entre totes dues tasques, no és d'estranyar que es doni més a qui tingui major rendibilitat. Donant més a qui més ofereix, continuarà millorant i, donant menys a qui retorna menys, s'aconseguirà que cada vegada es torni menys. Si no es té molt en compte la quantitat que es va lliurar a cadascun en revisar de nou el que ha traduït cadascun, la conclusió resultant contribuirà a augmentar la diferència entre tots dos.
Si en una família s'ajuda molt al familiar que millor va dels estudis i no als altres, el que anava bé tindrà més possibilitats d'augmentar la diferència. Quan cal triar entre dos programes informàtics, si es tria un i s'aprèn bé, la qual cosa es coneix bé davant les noves versions serà més fàcil i poderós i el canvi de programa cada vegada serà més difícil. Si es produeixen dos productes i s'obtenen millors resultats amb un d'ells, màrqueting, producció, recerca, etc. es faran al producte més rendible i la diferència serà cada vegada més evident.
El que millor explica aquest tipus de conducta és el refrany "Ha passat com jo deia". A vegades es pretén conèixer els resultats obtinguts abans de realitzar l'experiment. De l'experiència no s'aprèn, es vol demostrar que el que un creï és cert i per a això no es realitza un experiment ni un mesurament clar, encara que sigui sense adonar-nos. Una altra conclusió que pot extreure's és que les decisions adoptades a cada moment poden veure's afectades per les ja adoptades. Per això, una modificació puntual o decisió pot tenir efectes importants en el futur.
Erosió d'objectius (Drifting the goals)
Quan una forma d'organització no és capaç d'aconseguir els objectius preestablerts, pot resultar més fàcil modificar els objectius que analitzar les causes profundes d'aquest assoliment.
La causa més comuna és la falta de paciència. La impossibilitat d'aconseguir els objectius proposats amb anterioritat pot determinar-se immediatament mitjançant la presentació d'uns altres més pròxims. Així, en lloc d'intentar acostar la realitat als objectius, les realitats
tira dels objectius i se submergeix en un procés continu d'empitjorament. Després d'una temporada sense resultats, un equip esportiu fixa objectius que poden ser més fàcilment assolibles, en lloc d'entrenar més i tractar d'aconseguir objectius més alts a llarg termini. Els canvis en els processos productius en l'empresa poden organitzar-se de forma molt lenta, sense entrar en un canvi més profund que tingués a curt termini més treball però que també tindria millors resultats a llarg termini. En lloc de preparar el menjar, si alguna cosa ja preparat s'introdueix en el microones i es menja, es desenvolupa la capacitat d'empassar aliments cada vegada pitjors. Els seus pares els feien recollir les andròmines que els seus fills van deixar on estaven, però per no discutir-los els van començar a guardar les sabates, després abric, paraigua… fins que els seus pares els van haver de guardar tot.
La caiguda dels nivells objectiu exposats en aquest arquetip sol ser molt lenta, gairebé inconscient, com una cosa indiscutible. Aquest fenomen es diu paradoxa de la granota. Si la granota es llança a l'aigua bullint, salta immediatament a l'exterior, però si es llança a les aigües fredes i s'escalfa lentament, la granota no és capaç de notar aquest canvi de temperatura i mor calcinada.
Creixement de petita inversió (Growth and underinvestment)
Si el sistema en creixement deixa de créixer, la majoria de les vegades es busquen externament les causes de la interrupció d'aquest procés. Els qui han treballat amb la Dinàmica de Sistemes tenen clar que les causes del comportament dels sistemes estan gairebé sempre en estructures.
Moltes de les noves empreses que es creen fan les coses molt bé al principi, després d'arribar a una grandària tan gran, temen continuar creixent perquè el mercat ha arribat al cim. Llavors, si el nombre de requeriments que reben continua creixent, es pot reduir la qualitat del servei que ofereix l'empresa. En el termini que mediï entre la decisió d'augmentar la capacitat i l'obtenció dels resultats, els clients poden perdre's, no sols per raons de mercat, sinó també per la disminució de la qualitat del servei ofert. En èpoques posteriors al seu creixement, la capacitat és suficient per a cobrir els requeriments, per la qual cosa l'augment de la qualitat pot a vegades recuperar als clients fins que sigui necessari un nou creixement.
La conclusió a extreure és que el propi sistema es limita a si mateix, no sols a les condicions externes.
Conclusions
L'ús de models amb diagrames causals és el primer pas en la comprensió de sistemes complexos. Es poden treballar els arquetips per a seguir en aquesta direcció. Això permet explicar components més simples de situacions complexes, la qual cosa permet prendre decisions correctes.
L'acceptació de tot això en un grup humà permet aconseguir un enfocament comú. D'aquesta manera, els membres d'aquest grup utilitzaran el mateix llenguatge per a afrontar qualsevol problema i, amb els mateixos objectius, els costarà menys trobar una solució acceptada i entesa per tots.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
