Hasiera »   Erreportajeak »   Abiadura Yz idazten omen da

La velocitat s'escriu Yz

• Zabaldu:
• Twitter
• Facebook
• Emaila

El que Txirrita va descriure amb certa precisió era el “Norteko Ferrokarrila”, que es va sorprendre per primera vegada en veure amb els seus ulls a la serp de ferro. “Som nascuts per a veure a mil”. Aquests versos, el lector, són testimonis de la fascinació que li va produir el tren. En les pàgines contigües assegurança que no trobes el rigor que ha mostrat Txirrita, ja que no ens posarem a l'altura d'un mestre molt gran. Nosaltres també hem volgut descriure el tren que hem vist sovint, però el que ens ha “sortit” és que no hi ha versos, però sí la mateixa fascinació que va explicar Txirrita. A veure si t'encanta! O almenys això és el que se'ns ha dit de la nova xarxa ferroviària. Tot apunta al fet que entre els projectes que enguany sorprendran la Comunitat Autònoma del País Basc, tornarà a aparèixer el tren d'alta velocitat que, pel que sembla, travessarà la Comunitat Autònoma Basca. Insistim perquè porta molts anys de gira. En el següent article hem volgut recollir els detalls d'aquesta intenció. Es tracta, per tant, de les poques informacions que hem pogut recollir i que s'ofereixen a continuació.

“Com
es diu que l'home que feia l'aigua
bullint
és preciós estar sempre calant en el
maluc? no tinc un altre aliment si m'explora
bé el foc, el
fum i el chidar, si
tinc força en fred”

“La saviesa del meu món
ha estat molt superficial Li demano
al Déu, encara que m'aclareixi
que abans no
sabíem que era un electricista que

ara s'alimentava de les aigües fredes com ho
havia fet abans”

La velocitat s'escriu Yz

La creació d'una xarxa ferroviària que unirà les quatre capitals d'Hego Euskal Herria semblava fins fa poc impensable, tal com s'ha considerat en l'actualitat. La Comissió de Transports i Obres Públiques de la Unió Europea així ho va considerar fins al cim del Cor. En ella es van analitzar els detalls de la infraestructura ferroviària d'abast europeu. Després, per primera vegada, vam conèixer la I.

El projecte planteja la necessitat de construir una xarxa ferroviària que permeti respirar el transport públic. En els últims 50 anys el ferrocarril ha quedat fora de tots els plans d'infraestructures, però en l'actualitat s'està produint una tendència desfavorable. Fer front als problemes econòmics i ecològics que genera el trànsit per carretera s'ha convertit en un enorme cost per a tots els Estats europeus i s'ha aconseguit reforçar el trànsit sobre els carrils.

Mentre en la majoria dels països europeus la xarxa ferroviària estava prop d'afrontar el nou repte, al nostre país encara és un somni. La xarxa ferroviària es va construir d'acord amb els criteris vigents en el segle passat i actualment no resulta d'utilitat. En el desenvolupament del projecte, les quatre capitals d'Hego Euskal Herria es connectaran entre si (amb forma de ‘H’) i en connexió amb el recorregut del TAV francès, es podrà recórrer tot el País Basc amb tren d'alta velocitat. No obstant això, no és l'únic obstacle que haurà de superar el recorregut.

Poder comunicar-se entre nosaltres sempre ha estat el somni dels bascos, però els problemes econòmics i ecològics que suposarà una gran velocitat seran massa grans. El debat és al carrer, per descomptat, i en aquest sentit caldrà adaptar els projectes. A més, i tornant als problemes tècnics, la xarxa ferroviària de l'Estat espanyol no permet la mobilitat europea, la qual cosa provoca greus conseqüències en els passos fronterers, com el d'Irun.

El principal motiu de l'avantprojecte és la preparació de la xarxa ferroviària per al futur, amb dues premisses fonamentals: assegurar el flux de comunicació entre nosaltres i connectar les quatre capitals d'Hego Euskal Herria i obrir les portes dels mercats espanyol i europeu. Segons el projecte, la solució més adequada per a complir aquests requisits és la I. Sempre tenint en compte la lletra petita del projecte.

L'amplària del ferrocarril és la principal barrera. En conseqüència, el primer passo a donar és adaptar-se o estandarditzar a les característiques de la majoria. Per a això, la I serà el ferrocarril de travesses adaptables.

Haurà de modificar-se la distància entre els carrils i el nou sistema que s'utilitzi oferirà la possibilitat de fer-ho de forma fraccionada accionant un caragol. D'aquesta manera es pretén resoldre definitivament el problema que pot ser considerat com un error històric. Per a molts, per descomptat, aquesta solució arribarà massa tard.

Descripció

Poc es coneix de tot el recorregut de la I ja que el projecte ha sofert bastantes incidències.

En la CAPV, la I se centrarà en tres eixos principals que permetran unir Bilbao, Donostia-Sant Sebastià i Vitòria-Gasteiz. Es preveu que el punt de trobada entre els tres s'estableixi en Elorrio (Bizkaia), des d'on es dirigirà el transport de passatgers i mercaderies. Per al ramal que ve pel Nord es pretén implantar la zona de canvi en Astigarraga (Guipúscoa). En el cas de Navarra, s'unirà a l'eix que ve de Saragossa i es reunirà en Tolosaldea amb el de la CAPV. A partir d'aquest recorregut, el Memòria-Resum realitzat a Madrid presenta tres opcions.

La importància de la nova xarxa ferroviària radica en la polivalència que suposarà la I. La xarxa ferroviària que es crearà podrà ser utilitzada per al transport de mercaderies i passatgers. Els motors hauran de ser més potents i tenir unes característiques tècniques de recorregut que permetin suportar grans pesos i pressions de velocitat. Serà, per tant, un repte per a les empreses que treballen en el sector ferroviari. Es pretén utilitzar en I el model ferroviari d'alta velocitat que s'està imposant a Europa. La velocitat mitjana del transport de passatgers serà de 250 km/h. Els trens utilitzats per a mercaderies hauran de buscar un equilibri sostenible entre velocitat i potència: Es preveu que amb una velocitat de 125 km/h puguin transportar entre 1.000 i 1.200 tones, amb pendents màxims del 70%. Es preveu que més de la meitat del recorregut del tren d'alta velocitat entre nosaltres sigui subterrani. Si bé no s'ha determinat la necessitat de perforar un túnel per sentit, s'hauran d'adoptar mesures per a evitar que l'energia cinètica generada per l'alta velocitat s'empenyi contra els trens.