En llatí, la paraula placebo significa “t'encantaré” i difícilment es pot explicar millor com s'ha interpretat millor el placebo en medicina. Tampoc és més significatiu el nom que els metges van fer dels remeis falsos.
Avui dia, el placebo és un tractament que no conté substàncies efectives i que no obstant això, produeix una millora en el pacient. I a diferència del segle divuit, els metges i els científics li observen amb credibilitat. De fet, algunes sessions clíniques i experiments han demostrat, d'una banda, que l'efecte placebo és real i, per un altre, que no és un mer efecte psicològic, sinó que té efectes fisiològics mesurables.
Segons les dades recopilades, l'efecte placebo té la seva essència en el cervell, però la veritat és que no sabem molt sobre aquest efecte. No és clar quin és el mecanisme d'acció, ni les condicions sensibles a aquest efecte placebo, ja que no totes les malalties i els dolors són ni molt menys sensibles al placebo. Hi ha hipòtesis interessants, però la recerca del placebo encara no ha donat teoria.
A aquest efecte placebo li falten recerques i inversors que aprofundeixen en el coneixement, a més d'en el coneixement. De fet, amb credibilitat sí, però no es mira amb passió la recerca del placebo. Per a la indústria farmacèutica el placebo és el control per a provar medicaments i punt. No tenen gens d'interès a adaptar les sessions clíniques, ni a establir vies per a analitzar l'efecte placebo amb major profunditat i fiabilitat; no tenen res a guanyar, invertint aquí diners i esforços. D'altra banda, l'efecte placebo no es considera avui dia una eina terapèutica vàlida. A més, l'ús del placebo genera problemes ètics tant en la recerca com en la terapèutica.
No obstant això, l'efecte placebo pot ser molt més que una mica de mer interès acadèmic. Conèixer com pot afectar les persones per alguna cosa que no té una substància eficaç pot ensenyar-los molt sobre l'ésser humà, i aquest coneixement, ben gestionat, pot ser un bon aliat en un sistema sanitari que prioritzi a les persones.