La conservació de l'ecosistema fluvial i l'adopció de mesures eficaces per a reduir el risc d'inundació local no són conceptes antagònics. Són compatibles. I no sols això, sovint vénen de la mà. És més, l'estratègia clàssica de gestió de rius --canalització del llit, canalització del riu i dragatge- no sols és destructiva per a l'ecosistema fluvial, sinó que també pot ser perjudicial com a estratègia anti-inundacions. Així ho han expressat els qui saben molt més sobre el risc d'inundació dels rius que nosaltres en el reportatge dedicat a aquest tema en aquest número, i a més és una clara sintonia entre els ecologistes i els gestors.
El canvi d'enfocament és evident. El que fa uns pocs anys eren mesurades estàndard contra les inundacions, com la canalització i dragatge dels rius, que avui dia són rebutjades pels gestors de l'Agència Basca de l'Aigua, precisament perquè no són especialment beneficioses i persistents, a pesar que existeix una percepció social molt generalitzada que són intervencions efectives contra les inundacions. Els ecologistes i els gestors els representem a cada costat de la corda, però sembla que a mesura que es van acumulant coneixements científics i tècnics, es va estenent la preocupació pel medi ambient en la societat i a mesura que entren en vigor les noves normatives, s'està imposant una visió integral, almenys en aquest àmbit. És un plaer.
Però no són els únics que els ecologistes i gestors han estat a cada costat de la corda. És el cas de les inundacions. O en el joc de les competències, les que volen dedicar-se a la construcció de terrenys que no haurien d'utilitzar-se per a la construcció des del punt de vista del risc d'inundació. En conseqüència, juntament amb les solucions adequades per a les persones i l'ecosistema, serà imprescindible trencar mites i fer pedagogia i establir mesures que assegurin el respecte de les normatives perquè ningú pugui crear nous focus de risc a costa de tots.