Evolució de la defunció
La manera d'entendre la mort no és antiga. Al costat dels grans avanços de la medicina que han revolucionat la qualitat de vida i ens han permès allargar notablement la vida, al nostre país s'ha imposat una cultura que ha donat l'esquena a la mort. Hem anat guanyant eines tècniques, però hem anat perdent eines socials i emocionals per a tractar la mort. El reportatge principal d'aquest número es titula "De la mort, sense tabús" amb ganes d'afrontar un tema difícil.
El mèdic forense Luis Miguel Querejeta ens ha traslladat l'aspecte més tècnic de l'evolució. Per a ell, els trasplantaments han estat els que més han modificat el concepte de mort en els últims anys. De fet, perquè els òrgans es trobin en el millor estat possible per al trasplantament, els paràmetres fisiològics del cos han de conservar-se dins de límits normals, encara que la persona sigui morta. Aquesta exigència ha incorporat al procés de mort criteris tècnics, ètics i legals específics, així com dificultats en alguns casos. I, per descomptat, ha permès a milers de persones continuar vivint.
També hem mirat l'evolució del tabac des de la professió del metge, ja que a més de viure, els metges també ajuden a morir. Les conseqüències de viure negant la mort són, a més, molt evidents als hospitals: comportar-se com si res passés, no voler parlar de la mort, ni amb el metge, ni amb el propi malalt, morir en un entorn estrany en lloc d'a casa... "també estem llevant al pacient l'oportunitat de preparar el seu comiat", afirma el metge Félix Zubia, encara que creu que les coses comencen a canviar.
Malgrat la seva duresa, la presa de consciència sobre el valor de l'oportunitat del comiat pot catalitzar la destrucció del tabac. O un canvi en la manera d'entendre la mort. Les primeres línies del llibre Unweaving the Rainbow de Richard Dawkins no són un mal punt de partida: "Morirem i som feliços per això. (...) Són més els grans de sorra d'Aràbia les persones que podien estar per part meva però que mai veuran la llum del dia (...) Sabem que el nombre de persones potencials que pot generar el nostre ADN és enormement superior al nombre de persones realment existents. (...) I encara que les oportunitats són tan escasses, tu i jo som, en la nostra vulgaritat, els que som aquí".
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
