Mites portats i portats per Halley
La caiguda del mur de Berlín i la caiguda del bloc oriental, l'accident nuclear de Chernobyl, la pandèmia de la sida... De buscar-ho, és fàcil trobar els successos anunciats per la visita del cometa Halley de 1986. I és que durant centenars d'anys l'home va creure que les aparicions de cometes es produïen per a anunciar, castigar o celebrar una cosa gran. El registre més antic d'Halley conservat a Europa, per exemple, ha quedat immortalitzat amb la gesta del conqueridor de Gillen a Normandia. Va arribar en 1066, quan el rei es preparava per a conquistar Anglaterra i el va considerar un senyal de triomf. I així va ocórrer.
Llavors no sabíem res dels cometes, el pensament científic no estava desenvolupat, i no és d'estranyar que entorn dels cometes sorgís un mite tan fort. En 1986 ningú va associar el cometa Halley amb cap desastre de la civilització humana.
Això no significa que el coneixement hagi fet desaparèixer el mite de les cometis. I és que, a mesura que sabem què eren els cometes i com es movien, també vam aprendre que han xocat amb la Terra i que poden fer-ho, i substituïm un terror, un mite, per un altre. Els cometes no tindrien res a veure amb el trànsit de reis, conqueridors i religions, però (juntament amb els asteroides) poden tenir la capacitat d'acabar amb la civilització humana i, per tant, són cossos de pànic. D'aquesta nova classe de terror es va queixar que Isaac Asimov estava esperant l'aparició d'Halley en el llibre escrit en 1985. Però la capacitat humana per a crear mites és il·limitada...
Per sobre de totes les pors, però és innegable que el cometa Halley ha estat un regal per a l'ésser humà. En el camí de l'home cap a la ciència i el pensament racional, el cometa que hem pogut veure amb tanta freqüència i amb tanta brillantor ha estat un agent. Com subratlla l'astrònoma Cristina Zuza en les següents pàgines, Halley és una excepció entre cometes, una excepció afortunada.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
