El futur i el passat humà
Al desembre de 2015 es va celebrar a Washington el Cim de l'Edició Genètica Humana, en la qual es va debatre la nova tècnica que s'escolta últimament tantes vegades: CRISPR. Les pólvores s'estan bolcant, ja que, a pesar que anteriorment s'han desenvolupat altres tècniques per a modificar les nostres característiques genètiques, el CRISPR introdueix una important novetat: editar els gens és més fàcil que mai i és molt econòmic. Posa a la disposició de qualsevol laboratori l'edició dels gens.
Ja existeix un país que ha regulat l'ús d'aquesta tècnica: Gran Bretanya ha aprovat l'edició genètica d'embrions humans, només per a la recerca, això sí.
La tècnica pot aportar noves oportunitats per al futur i preocupacions. En tractar-se d'un tema candent, hem volgut portar-lo a l'escriptori.
D'altra banda, hem volgut mirar cap endarrere, mirant el passat de la nostra espècie. Homo sapiens va aparèixer fa uns 200.000 anys, en una època en la qual vivien diverses espècies humanes. Va sortir de la seva ciutat natal, Àfrica, fa 70.000 anys, i va començar a estendre's a tots els continents. Encara fa a penes 30.000 anys vivia en la Terra juntament amb almenys tres homínids: els neandertals, a Europa i en l'oest asiàtic; els denisoveses, a Àsia; i els humans de l'illa de Flores, a Indonèsia. Però tots van anar desapareixent i ara som l'única espècie humana que sobreviu en la Terra. Per què només? Per què van desaparèixer tots els altres?
Ha estat alguna característica de la nostra espècie la que ens ha portat a imposar-nos? S'ha parlat d'imaginació i creativitat, de major capacitat cognitiva, del nostre caràcter social i cooperatiu… Però hi ha una altra opció: ser una casualitat.
Hem volgut donar cabuda a un dels episodis més interessants de l'evolució humana i per a això hem comptat amb la presència de quatre experts. Quatre experts i quatre punts de vista. María Martinón Torres, investigadora de la Universitat de Londres; Carmen Manzano Basabe, professora d'antropologia de la UPV; Joseba Ríos Garaizar, investigador del Centre de Recerca en Evolució Humana CENIEH; i Diego Garate Maidagan, investigador de la Universitat de Tolosa. Esperem que gaudiu tant com nosaltres de les seves reflexions.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
