Economies verdes
El 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient. En un context de crisi, l'Organització de les Nacions Unides ha centrat el dia en l'economia i ha proposat com a tema d'enguany l'economia "verda". Aquest mateix tema serà tractat en l'Assemblea General que se celebrarà aquest mateix mes. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) vol ser una fita igual que el realitzat en 1992 a Rio de Janeiro.
L'ONU considera el congrés de juny com una oportunitat per a definir les línies per al món que volem ser dins de vint anys i presentarà allí la seva proposta d'arribar a aquest món futur: l'economia verda. Segons la definició de l'ONU, l'economia verda és una economia que millora el benestar i la igualtat social de les persones, reduint al mateix temps els riscos ambientals i les deficiències ecològiques.
L'ONU preveu quant diners i en quines àrees invertir per a crear un futur governat per aquests valors: un 2% anual del producte interior brut mundial fins a 2050. I en l'esquema de les Nacions Unides, la tecnologia i el seu desenvolupament seran instruments decisius.
La seva reflexió sobre el camí de Riu a Riu deixa poc espai a l'optimisme. I és que, segons l'ONU, la crisi que vivim ha portat amb si una mala gestió del capital: s'ha posat en béns, combustibles fòssils i actius financers, i no en energies renovables, eficiència energètica o agricultura sostenible.
Així les coses, serà suficient la crisi econòmica per a pensar que en els pròxims vint anys s'actuarà d'una altra manera? Els crítics de l'economia verda creuen que no. Segons ells, l'economia verda no és una variant de l'economia sostenible que ha fallat, i la proposta de l'ONU, una recepta per a alleujar els símptomes. Aposten per canviar el propi paradigma de l'economia, per un altre que tingui en compte tot l'ecosistema, independentment del desenvolupament de les tecnologies, perquè l'actual falla de la pròpia definició.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
