Una altra reculada cap a l'agricultura i l'alimentació sostenibles
L'OPE agroalimentària té com a objectiu el desenvolupament de tota la cadena agroalimentària, digitalitzant els processos i incorporant coneixement i innovació. A més d'aquest objectiu general, proposa tres objectius estratègics: 1) competitivitat, 2) sostenibilitat i 3) traçabilitat i seguretat. El quart objectiu transversal és el denominat repte demogràfic. L'OPE aprovada al febrer de 2022 va rebre una inversió pública de 1.002,91 milions d'euros, dividida en tres línies d'actuació: 1) 400 M€ per a l'enfortiment de la indústria del sector agroalimentari per a l'automatització i digitalització de processos (dades, logística, modernització de maquinària, substitució per materials renovables...); 2) 454,35 M€ per a la digitalització del sector agroalimentari, destacant el Kit Digital, que suposa el 27% del finançament total, i 3) Recerca agroalimentària 148,56 M€ per als programes de R+D+i Agroalimentari i R+D+i Ciències de la Mar.
Els responsables d'aquesta OPE són el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el Ministeri d'Economia i Transformació Digital i el Ministeri de Ciència i Innovació. El model de governança per al desenvolupament de l'OPE consta de dos nivells, un interministerial i un altre de cooperació públic-privada (PTP).
Analitzant els objectius, dades i vies d'execució des d'un punt de vista ecofeminista, cal destacar sis elements principals: 1) S'aprofundeix en el model productiu, que depèn de les tecnologies i dels materials, sense qüestionar les limitacions ecosocials del model de producció d'aliments i els seus efectes i implicacions; 2) És finançament per a la indústria alimentària digital i robotitzada i no per a un sector agroalimentari més sostenible i resilient; 3) Es busca l'agricultura sense agricultors, amb l'agricultura 4.0: blockchain, la tecnologia de les coses i l'agricultura artificial, l'agricultura de precisió i la intel·ligència artificial. Aquesta línia se suma i impulsa a una sèrie de megaprojectes agroindustrials i infraestructures digitalitzades que ja veiem a Euskal Herria; 4) La narrativa associa la crisi sistèmica amb oportunitats de negoci i missatges d'igualtat d'oportunitats; i vol fer creure que el creixement és compatible amb la lluita contra el canvi climàtic, la gestió sostenible de l'energia i els materials, el repte demogràfic o el relleu generacional, així com amb la creació d'ocupació de qualitat per a joves i dones. 5) El model de governança dificulta la transparència, la participació i els mecanismes de control, rebutjant les aliances públic-públiques i/o públic-comunitàries; i 6) Desvincula radicalment el consum d'aliments i el territori.
Des d'una perspectiva ecofeminista és necessari explicar les claus del debat. De fet, per a abordar problemes de fons és necessari reubicar els processos socioeconòmics, relocalitzant el sistema alimentari i reduint les cadenes de comercialització. És el moment d'adaptar les propostes públiques als marcs del planeta i reorganitzar les tasques i necessitats fonamentals per a incrementar el treball i el valor de l'alimentació dels agricultors i reduir els models de producció i alimentació perjudicials i innecessaris. A partir d'aquestes claus, les trantsiciones ecofeministes tenen un camí fructífer per recórrer, però l'OPE agroalimentària és una nova reculada fosca en l'agricultura i, en general, en la democratització i cura d'un sistema alimentari sostenible i saludable.
-> Una oportunitat perduda per a la transició hídrica ecofeminista
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
