Darwinkeria
Fa temps, encara jove i verd, i quan acabava de llicenciar-me en Biologia, vaig començar a treballar el tecnolecto en basc. Vull dir que després de cursar tots els estudis en castellà, construeixo o vaig fer el meu propi llenguatge per a poder explicar les qüestions biològiques en basca, i és que vaig buscar materials tan escassos en molts llocs.
Ningú se sorprendrà dels majors d'una edat sabent, per exemple, que vaig aprendre de memòria el diccionari de Ciències Naturals. En el meu afany per completar el meu tecnolecto de biologia, també em vaig posar en el diccionari de Plazido Muxika, i una paraula que vaig trobar em va deixar groggy, o més encara, el kao íntegrament. Segur que has encertat, per descomptat, el premi basc a l'entrada evolucionista. No es necessiten profunds descobriments sobre el basc per a saber que -keria és un sufix marcat, és a dir, que significa alguna cosa que es rebutja, com la desídia o la liberalització. Aquest darbingo, la darwinkeria, per descomptat, rebutja a tot Darwin, estigmatitzant des del mateix nom.
El diccionari de Plazido Muxika va ser publicat en 1965 i venia a omplir l'enorme buit de vocabulari existent entre el castellà i el basc. Malgrat un gran avanç en aquest sentit, aquest terme ofensiu s'ha convertit per als meus ulls en l'emblema de la fatídica entrada de l'evolucionisme a Euskal Herria. I és que aquesta voràgine ens diu perfectament quin podria ser l'opinió de Plazido Muxika sobre el darwinisme, però no sols la del propi parlant, sinó també la de molts i molts dels notables del món basc. La qüestió és que aquesta actitud contrària és antiga i no té a veure directament amb el darwinisme. El Darwinisme es va trobar des del principi amb el que podríem denominar "la muralla d'Arbelbide": aquesta muralla era l'euskara; l'euskara, per a Janpierre Arbelbide, -i molts altres- era una muralla protectora, aïllant, que mirés a Euskal Herria de tots els perills i algerians del món. Arran de la muralla d'Arbelbide o, entre altres coses, en basca no hi ha cap llibre lliscant, només llibres religiosos: sabem quina literatura hem tingut fins ahir. Es pot dir que amb els bascos es va voler crear un parc temàtic, una Lotilandia. Doncs bé, les idees de Darwin es van triturar durant molt de temps contra aquesta muralla.
En aquest sentit, seria bastant previsor saber que el darwinisme va tenir molt més èxit entre bascos de fora d'Euskal Herria que entre bascos que vivien en un ambient asfixiant i obscurantista d'Euskal Herria. Així plantejades sembla que l'explicació és massa esquemàtica, però podem entendre-la així, per exemple, un Armand David, o un José Aretxabaleta. L'uriostare José Aretxabaleta va aprendre dels tertulians d'un medicament de Montevideo qui era Darwin i, posteriorment, quan es va incorporar a la universitat, va exposar entre els seus alumnes les idees de Darwin i Haeckel durant un llarg període de 1874-1906, sent el principal precursor i difusor del darwinisme a Sud-amèrica, lluny de les coaccions del seu país.
En qualsevol cas, crec que és molt més sorprenent el cas del sacerdot ezpelano Armand David, que va perforar la muralla d'Arbelbide i, a més, la conspiració silenciosa que va sofrir el darwinisme a França, al camp de les contradiccions que li anava a suposar ser capellà. Armand David va ser enviat a la Xina en 1861, però allí va treballar sobretot com a naturalista sota la responsabilitat del Museu de Ciències Naturals de París i, aparentment, com a espia. Com ja sabràs, va descobrir el gran colla i d'altres espècies en les dues primeres campanyes d'exploració. Molt malament de salut, va tornar a Europa en 1870 per a un descans i va llegir en el Geno italià el llibre seminari “L'origen de les espècies”, probablement en versió italiana, no en el francès anomenat per ell mateix.
No obstant això, Armand David va quedar bastant convençut de la bondat de la hipòtesi de Darwin, ja que quan va tornar a la Xina en 1872 per a una tercera campanya d'exploració, el darwinisme estava ben guardat en el colco i els seus faisans li van oferir les proves necessàries per a convertir-ho totalment en darwindar. Malgrat tot, destacaria dos factors clau per a la conversió d'Armand David: un, la lectura de la traducció italiana, i l'altre, el fet que en les campanyes per la Xina hagi actuat com a exploradors britànics --a la manera d'un Alfred Wallace, per exemple-, de tot i en grans quantitats.
A Euskal Herria, el cas del metge i escriptor Jean Etxepare és paradigmàtic. Nascut a l'Argentina, Etxepare va estudiar a Bordeus i va presentar la seva tesi doctoral en 1901. Allí va llegir els llibres d'Haeckel i Nietzsche. En 1905 és mèdic d'Alduz i en aquesta època comença a col·laborar amb el setmanari Eskualduna. El metge d'Alduce és absolutament extraordinari en el petit Parnàs de les lletres basques, ja que és un dels pocs laics en l'acolorida successió de clergues de la nostra història literària. Va publicar dos llibres, Buruxkak (1910) i Beribilez (1931), que més verinosos creien Villasante. El cap va resultar escandalosa, entre altres coses, pel seu sexe i amor: un autèntic subversiu en la llavors Lotilandia, i encara que es va publicar en 1910, de fet ha estat segrestada abans i després censurada durant 70 anys. Per això, no serà d'estranyar que per al segon llibre es conegués que Etxepare va ser més innocent. Beribilez ens compta un dia de viatge, des de Cambo fins a Loyola, per a tornar de nou a Cambo. Lògicament, entorn d'aquest viatge, Etxepare va trenar moltíssimes qüestions i, al seu torn, va encriptar en cinc o sis línies compactes l'evolució del món i de la vida: es pot dir que ens volia transmetre amb contraban. Doncs bé, el canonge Piarres Lafitte va pastar tres vegades aquest episodi verinós i va tractar de neutralitzar-lo --fins i tot més tard de la defunció d'Etxepare -, sabent que Haeckel estava cucharado entre les línies d'Etxepare.
Al meu entendre, l'episodi és inexplicable: d'una banda, el metge d'Alduce intenta foradar el mur d'Arbelbide i, per un altre, el canonge Piarres Lafitte tancant immediatament les esquerdes i esquerdes. És a dir , en termes generals, el col·lectiu de metges "" amb la intenció d'introduir un cert aire darwinista, enfront del col·lectiu de sacerdots "" que reté l'ortodòxia tes de Lotilandia. A un costat es poden citar molts noms, com l'enginyer agrònom Bizente Aizpuru o el metge i escriptor de Larreko Fermin Irigarai, i en l'altre --el farmacèutic i jesuïta José Antonio Laburu Olaskoaga o el patriarca de la cultura basca Jose Migel Barandiaran -, però seria massa deixo anar el començament de la definició.
Afortunadament, XX. La situació per a l'últim quart del segle s'ha anat modificant. Jo, com a fita, esmento el poema Hidrogen omnipotent de Xabier Amuriza, publicat en 1977, en el qual vaig descobrir que la cosmogonia bíblica tradicional, per primera vegada, s'ha convertit en un tot evolucionista. Al principi era hidrogen, i el principi era hidrogen, i...
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
