El niu estel·lar d'Orio
Utilitzant un dels últims avanços en instrumentació astronòmica, els astrònoms s'han endinsat en el núvol de pols de la nebulosa d'Orio i han tret fotografies del niu estel·lar.
Les fotografies es van obtenir mitjançant una càmera electrònica d'infrarojos. La càmera és similar a la utilitzada pels astrònoms òptics, però en lloc de tenir una emulsió per a detectar la llum visible, té detectors de radiació d'infraroig pròxim (llum infraroja pròxima a la longitud d'ona visible). Atès que la pols interestel·lar és transparent a la radiació infraroja, el seu estudi permet detectar el contingut en el fetge dels núvols de pols.
Fins fa uns tres anys, els detectors d'infraroig no tenien la sensibilitat suficient per a diferenciar fonts aïllades.
Al desembre de 1987, en el Mark MacCaugh de la NASA i els astrònoms Colin Aspin del Centre Astronòmic de Fil (Hawaii) van connectar la càmera d'infrarojos de 26 x 58 píxels al telescopi d'infrarojos de Mauna Ke de 3,8 m.
Utilitzant tres filtres diferents, es van prendre 145 imatges, 435 en total. Combinant aquestes imatges amb l'ordinador van obtenir una imatge de color.
La imatge mostra una quinzena d'estrelles de petita massa (de les quals una cinquena es veu també òpticament) centrades en Trapeciium. El trapecium està format per quatre estrelles blaves massives responsables de la ionització de la nebulosa. La majoria dels participants d'aquest cúmul estel·lar són molt joves des del punt de vista astronòmic. Només van néixer fa un milió d'anys.
Les noves càmeres han accelerat per mil l'astronomia per infrarojos. Els projectes que s'anaven a desenvolupar durant anys utilitzant eines velles es duen a terme en poques nits, ja que amb les noves càmeres els astrònoms poden obtenir imatges infraroges d'alta resolució de grans fragments celestes. Ens mostren en profunditat l'univers infraroig, com el telescopi de Galileu ens ha ensenyat l'univers òptic.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
