Premi Nobel de Medicina per als quals van descobrir el virus de l'hepatitis C
L'Institut Karolinska ha premiat enguany al Premi Nobel de Medicina a tres investigadors molt rellevants en la lluita contra l'hepatitis C: Harvey J. L'estatunidenc Alter, el britànic Michael Houghton i Charles M. Arrissi estatunidenc. Gràcies al seu treball es va identificar el virus que antany era desconegut i el jurat ha declarat que van salvar la vida de milions de persones. L'hepatitis C ha estat considerada com un problema de salut a gran escala, situant-se al mateix nivell que la sida i la tuberculosi.
En l'actualitat existeixen diversos tipus coneguts d'hepatitis, algunes degudes al consum excessiu d'alcohol, a malalties autoimmunes i a diverses toxines, però la majoria causen infeccions d'un virus. En els anys 40 se sabia que algunes d'aquestes hepatitis infeccioses es transmetien a través d'aigua o aliments contaminats (Hepatitis A), mentre que unes altres es transmetien a través de la sang i altres fluids corporals. Aquestes hepatitis de transmissió sanguínia causaven malalties greus, com a cirrosis i càncer de fetge, per la qual cosa la detecció d'agent infecciós es va fer imprescindible. En primer lloc, la identificació del virus de l'hepatitis B va ser un assoliment important. Tant que en 1976 va ser motiu del Premi Nobel de Medicina. En ella, Baruch Blumberg va rebre el Premi Nobel, ja que el seu treball va permetre obtenir un diagnòstic i una vacuna eficaç. Tanmateix, això no va revelar la causa de la majoria de les hepatitis de transmissió sanguínia. Finalment, la identificació del virus de l'hepatitis C va permetre localitzar al causant de la resta de les hepatitis cròniques i desenvolupar per a elles anàlisis de sang i fàrmacs efectius.
Tres descobriments, tres fites
Al principi la malaltia misteriosa va ser denominada “no A, no B”. J. Havery El jove Alter estudiava llavors el cas dels pacients que van rebre transfusions de sang i van desenvolupar l'hepatitis, tractant de resoldre tots aquests casos que el virus de l'hepatitis B no explicava. Alter i els seus companys de l'Institut Nacional de Salut dels EUA van demostrar que la sang d'aquests malalts també transmetia la malaltia als ximpanzés i que l'agent infecciós tenia les característiques d'un virus.
Es van llançar a la cerca del nou virus, però durant una dècada no van poder fer-ho. Llavors, Michael Houghton i els seus companys van començar a intentar identificar des de la sang dels ximpanzés la seqüència genètica del virus. Es va comprovar que es tractava d'un virus ARN de la família Flavivvirus que va ser anomenat virus de l'hepatitis C. Per a això es va utilitzar una estratègia no utilitzada fins al moment: es va utilitzar el sèrum dels pacients per a identificar els fragments clonats d'ADN que codificaven les proteïnes del virus. La nova estratègia va resultar útil.
La tercera fita va ser demostrar que el virus podia provocar l'hepatitis per si mateix i sense més ajudes. Xerris M. L'investigador de la Universitat de Rice Washington va identificar un fragment de seqüències que semblava important per a la replicació del virus i que va servir per a desenvolupar una variant infecciosa del virus de l'hepatitis C. En injectar aquest ARN als ximpanzés, els animals van desenvolupar l'hepatitis C, la qual cosa va demostrar que el virus de l'hepatitis C era el causant d'aquelles hepatitis transfusionals incomprensibles.
El descobriment del virus de l'hepatitis C ha estat considerat per la Fundació Nobel com un assoliment històric de la lluita contra les malalties virals. De fet, gràcies a les aportacions dels tres Premis Nobel, es va produir un ràpid desenvolupament de fàrmacs antivirals eficaços, i ara l'hepatitis C és medicinal. La Fundació Nobel ha afirmat que mantenen visqui l'esperança d'erradicar la malaltia.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
