Ratifiquen l'estès de la captura de peixos per contaminants en la costa basca

Els investigadors del grup de Biologia Cel·lular en Toxicologia Ambiental de la UPV-EHU han estudiat els llaços i han analitzat un total de sis zones de peixos: Arriluze i Guernica en 2007/2008 i, des de llavors, Santurtzi, Plentzia, Ondarroa, Degui i Pasaia. En major o menor mesura, en tots ells s'ha detectat la presència de femelles de peix, tant en les característiques de les gònades dels peixos com a través d'alguns marcadors moleculars.

Mirin P. Directora del grup de recerca. Segons Cajaraville, els resultats posen de manifest que “la disrupció endocrina està estesa en els nostres estuaris, la qual cosa significa que tenim un problema amb els contaminants com l'han detectat en altres països”. Els resultats de la recerca han estat publicats en sengles articles en les revistes Science of the Total Environment i Marini Environmental Research.

Contaminants que actuen com a hormones

Els disrupotores endocrins són els responsables de la femella i procedeixen principalment dels productes d'ús comú: plastificants, pesticides, pastilles anticonceptives, fragàncies i detergents. Actuant com a hormona trenca l'equilibri de les hormones en l'organisme i són capaços de provocar el creixement o la penetració dels organismes.

Pel seu escàs coneixement sobre la influència d'aquests contaminants en els ecosistemes, Cajaraville ha destacat la importància dels resultats obtinguts: “són importants per a veure el grau de presència d'aquests contaminants en els nostres estuaris i rius i els seus efectes per a poder prendre mesures”.

Mirin Cajaraville, Professora Catedràtica, Cap del Grup de Recerca en Biologia Cel·lular en Toxicologia Ambiental de la UPV/EHU. Al costat d'investigadors del departament de Química Analítica de la mateixa universitat han publicat l'últim treball sobre la disrupció endocrina de peixos en la costa basca. Els peixos de la foto són peixos de zebra que s'utilitzen com a models a tot el món per a investigar disrupció endocrina en experiments de laboratori. Ed. UPV/EHU

En tots els estuaris analitzats s'han trobat proves de millora malgrat l'esbarzer. En tres dels sis estuaris (Guernica, Pasaia i Degui) s'han trobat peixos intersexuals, és a dir, exemplars amb òvuls immadurs en els testicles, localment, entre el 12% i el 64% dels llaços recollits. A més, en tots els estuaris han donat positiu els dos principals indicadors moleculars de l'augment: la majoria dels mascles (entre el 60% i el 91%) presentaven una proteïna vitelogenina en el fetge (una proteïna que en realitat només les femelles expressen), mentre que en el cervell, el gen que codifica l'aromatasa Cyp19a1b també presentava un alt grau d'expressió; aquesta proteïna participa en la síntesi d'estrògens i és l'expressió de la de la llavor.

Els investigadors també han realitzat una anàlisi química dels punts mostrejats: “Hem treballat en tot moment amb químics analítics, caracteritzant cada lloc des del punt de vista químic i biològic —ha subratllat Cajaravill—. Això ens ha permès comprovar la correlació existent entre la seva presència i el fenomen de l'emancipació”. Els contaminants s'han mesurat en les mostres de beaz dels peixos i, segons Cajaraville, la correlació oposada demostra que els contaminants són els responsables de la femella malgrat els peixos.