Els nens del Paleolític Superior participaven en el pintat de les mans dels penya-segats
Un dels exemples més nombrosos i estesos de l'art rupestre del Paleolític Superior són les pintures de mans. Es col·locava la mà en el penya-segat i es bufava la pintura al voltant d'ella, deixant l'aspecte de la mà en les parets de les coves. Al llarg dels anys s'ha fet un significat sagrat i s'ha assignat un rol especial als autors. Ara, els arqueòlegs de la Universitat de Cantàbria han demostrat que el pintat de mans era un acte col·lectiu en el que participaven nens i nenes.
La recerca ha estat publicada en la? revista Journal of Archaeological Science i el seu primer autor és Verónica Fernández Navarro. Explica que aquest treball s'ha fet dins del projecte (Before Art) que dirigeix Diego Garate Maidagan: “Una de les manifestacions més significatives del Paleolític Superior és l'art rupestre. El nostre objectiu és conèixer el context d'aquestes declaracions: qui eren els autors, com s'organitzaven, com accedien a les coves, quines parets elegien, quines tecnologies i materials utilitzaven… És a dir, quines societats i quina importància tenia per ells aquesta mena de reconeixements”.
En aquest sentit, en l'estudi ara publicat s'han analitzat les pintures de les mans de les coves càntabres de Castillo, Garma,Font del Salín, Maltravieso (Càceres) i Font del Trucho (Osca). De fet, aquestes coves posseeixen un gran número d'imatges que es troben en un lloc propici pel seu estudi i ben conservades. Pel càlcul de l'edat dels autors s'han utilitzat models fotogramètrics de 3d, comparant els resultats amb els exemples actuals. Les persones de totes les edats van participar en l'experiment i han arribat a la conclusió de què aproximadament la quarta part de les pintures han estat elaborades per nens i nenes.
Els nens, part del grup
“El resultat ens ha sorprès bastant”, confessa Fernández. “En França, per exemple, hi ha algun molt petit, en Maltravieso… Però cal tenir en compte que aquestes pintures en produïen bufant al voltant de la mà, per que són bastant més grans que la pròpia mà. Per tant, no és tan fàcil pensar que són els de la seva parella”.
Tanmateix, van ser tinguts en compte en l'experiment. De fet, en els últims anys altres estudis han analitzat el rol dels nens, per exemple, en la fabricació d'utensilis de pedra, i fins i tot han suggerit que alguns objectes podien ser joguines. D'altra banda, encara que els ossos es desfan més fàcilment que els dels adults, també s'han trobat restes de nens en les tombes. Es dedueix, per tant, que els nens eren una part important de la comunitat. En qualsevol cas, en l'article s'adverteix que la separació entre nens i adults no és rígida, sinó que a més dels aspectes biològics, també influeixen els aspectes sociològics i culturals.
“És clar, això sí, que tot el grup participava en la pintura de les mans. Així que sembla que podria ser un element integrador, una activitat de consolidació del grup”, subratlla Fernández. D'altra banda, destaca el valor de la metodologia que han creat: “Cal tenir en compte que aquesta mena de pintures estan presents en tots els continents i han estat fetes durant milers d'anys. Ara, gràcies a aquesta recerca, tenim una metodologia per conèixer millor als seus autors”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
