Investigadors de la UPV-EHU i de la Universitat d'Oxford proposen una nova estratègia per al millor transport d'oxigen i nutrients en els teixits humans artificials. La clau està en l'estructura dels suports tèxtils.
Per a la fabricació d'òrgans i teixits artificials s'utilitzen nanoandamios com a suport per al creixement cel·lular. I un dels grans desafiaments és transportar bé l'oxigen i els aliments necessaris perquè les cèl·lules funcionin. “Les bastides es col·loquen en el lloc on cal substituir el teixit danyat, per exemple, si el pacient ha perdut un tros d'os, el forat s'emplena amb una bastida que imita les propietats de l'os. En aquestes bastides les cèl·lules creixen de manera natural, a vegades amb factors de creixement”, explica l'investigador Eneko Axpe. El problema és que el nombre de cèl·lules en els teixits és enorme (uns 1.000 milions de cèl·lules per cada cent grams) i “totes les cèl·lules han de respirar i alimentar-se. Si no, moren i no es creen nous teixits".
Doncs bé, Axpe i els seus companys han arribat a la conclusió que una de les claus per a transportar bé l'oxigen i els nutrients són els buits intermoleculars de la bastida. L'estratègia que proposen és augmentar aquests marges facilitant la difusió de l'oxigen i els aliments. Per a això s'han utilitzat bastides de biopolímer en la txitosa. Al chitosán se li han afegit nanotubos de carboni, la qual cosa permet modificar lliurement els buits intermoleculars.