Investiguen amb els bessons la influència que la permanència en l'espai provoca en nosaltres
Una recerca conduïda per la NASA revela els problemes que pot causar en els éssers humans l'estada prolongada en l'espai. Per a això han utilitzat els astronautes Biki, que han enviat un bessó a l'espai i han deixat l'altre en la Terra per a comparar el seu estat de salut. És la major recerca que s'ha dut a terme fins avui, ja que s'han analitzat nombrosos factors psicològics, fisiològics, genètics, epigenètics i microbiològics. Han observat canvis significatius, sobretot en l'envelliment cel·lular i en l'expressió de l'ADN.
Fins ara sabien que les artèries s'endurien, es reduïen la massa òssia i la massa corporativa, etc. Però aquesta vegada han demostrat que la permanència en l'espai durant molt de temps provoca un envelliment accelerat de l'organisme, veient que els telómeros dels cromosomes escurcen. No sols això: han vist que hi ha pèrdua de capacitat cognitiva, que la permanència en l'espai produeix estrès immunològic, que es produeixen canvis epigenètics, disfuncions en els mitocondris, que canvia el microbiota i que també afecta a l'estructura dels ulls. A pesar que la majoria de les voltes a la Terra s'han recuperat, alguns reconeixen que encara es mantenen sis mesos: l'expressió de certs gens no s'ha recuperat i el número de telómeros curts no ha retrocedit.
La recerca ha estat liderada per l'administració de la NASA a Houston i publicada en la revista Science. En tractar-se només de dos astronautes, reconeixen que no és suficient perquè els resultats siguin definitius i que és difícil demostrar la causalitat dels canvis observats. No obstant això, l'eina per a crear hipòtesi ha estat molt bona.
Eneko Axpe Hissa és un físic barakaldo que treballa en la NASA. No s'ha dedicat directament a la recerca, però tenia coneixement directe d'ella des de fa temps, ja que ella estudia la influència que té en els ossos la seva presència en l'espai. Subratllant la importància de la recerca, ha reconegut que les condicions espacials són molt dures per a l'ésser humà, més enllà de l'aïllament, la foscor i la falta d'espai que suporten: “La radiació espacial té una gran influència en nosaltres. En l'espai hi ha una forta irradiació ionitzant: d'una banda, els protons procedents del sol i per un altre, els raigs còsmics galàctics, que són raigs de molt alta energia i són molt difícils d'evitar. Aquestes radiacions ionitzants poden trencar les cadenes d'ADN i evitar l'expressió dels gens, com a Fukushima o Chernobil”.
“La gravetat zero també provoca canvis. Quan estàs exposat a la gravetat, els fluids tenen una direcció, però quan hi ha gravetat zero hi ha grans canvis. Les nostres cèl·lules són mecanosensivas, sensibles als canvis de pressió dels fluids, per la qual cosa la falta de gravetat provoca canvis de gens”, explica Axpe. “Aquest estudi de la NASA ha enviat a l'astronauta a l'Estació Espacial Internacional ISS, on la falta de gravetat i la influència de la radiació espacial és relativa. Però a mesura que ens allunyem de la Terra, la influència és molt major, ja que ens quedem sense la protecció del camp magnètic del nostre planeta. És clar que el nostre organisme no està dissenyat per a viure en l'espai”.
En 2018, les 14 agències espacials més importants del món van signar el Global Exploration Roadmap, on es va determinar que l'objectiu principal serà viatjar a Mart en els anys 40. Un gran repte sens dubte. “Per a llavors caldrà aclarir moltes coses perquè anar a la ISS és un viatge de dia i mig, però per a anar i venir a Mart es necessiten 3 anys amb la tecnologia actual. Fins al moment només quatre persones han romàs en l'espai durant un any o més ininterromputs, però ja és necessari determinar l'efecte que la permanència en l'espai ha tingut sobre la salut humana. Per a això ha donat grans pistes -diu Axpek-. Però queda per veure si a partir d'un any augmenta la probabilitat de càncer”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
