Els discos òptics són molt coneguts en el món de l'electrònica, però últimament també han tingut un gran èxit en l'àmbit informàtic. La intercambiabilidad que ofereixen els discos flexibles o disquets, i la capacitat dels discos durs, ens els ofereixen simultàniament.
Existeixen diversos tipus de discos òptics: els destinats exclusivament a la lectura (OORM, Optical Only Read Memories), els que permeten escriure una vegada i llegir sovint (WORM, Write Once Read Many) i els que permeten llegir i escriure tantes vegades com vulguis (WMRA, Write Many Read Always). El més utilitzat actualment és el segon. Teòricament la tercera modalitat seria la més interessant, però encara no dóna resultats excessivament satisfactoris i el seu preu és massa alt.
L'habitual en el treball amb aquesta mena de dispositius o dispositius és utilitzar el disc dur com a disc de treball i emmagatzemar programes que només s'han de llegir en el disc òptic, aprofitant així el coneixement tant del disc dur com de l'òptic. No obstant això, a més de servir de suport als discos durs, es pot pensar que poden ser apropiats per a altres aplicacions.
Per exemple, pot ser possible mantenir intercalats text i imatges, i d'altra banda, aquests discos es poden enviar per correu sense cap problema, realitzant un intercanvi d'informació entre diferents equips. En aquest àmbit és possible accedir a la competència de preus amb les xarxes de telecomunicacions.
Quant als discos òptics, l'any passat Microsoft va indicar la versió 3.10 del sistema operatiu MS-DOS i la seva posterior adaptació. Més que una adaptació, seria afegir una part que internalitzi la gestió dels discos òptics.
Els discos òptics poden tenir una capacitat de 500 Mbytes.