Premis CAF-Elhuyar 2018 a la ciència en ones expansives
“Fa el salt i crea ones expansives”. El lema d'enguany ha estat molt significatiu. Més de 80 investigadors, periodistes, artistes i afeccionats a la ciència han saltat i el resultat ha quedat palès en l'acte d'avui en Tabakalera.
Els guanyadors han estat:
“Una solució circular contra les escombraries de qualsevol lloc que està empassant el món”, d'Alaitz Etxaide Etxeberria i Iraia Etxaide Etxeberria.Premi a l'article divulgatiu general.
“Simfonia de forats negres”, de Miguel Querejeta Pérez.Premi a l'article de divulgació basat en la tesi doctoral de l'autor.
“Muntanyes d'Euskal Herria: esculpits per grans herbívors”, d'Iñaki Odriozola Larrañaga.Premi Especial Neiker a treballs del sector primari.
“L'impacte en la salut de les vacances nadalenques”, de Josu López Gazpio. Premi de periodisme científic.
“Bastartak!”, d'Ander Gortazar Balerdi i Jacek Markusiewicz.Beca de creació en societat científica.
Revista Ekaia, Revista de Ciència i Tecnologia de la UPV.Premi Elhuyar de Mèrits.
Entre tots aquests creadors, l'escultor Imanol Andonegi Mendizabal, autor de l'escultura dels premis CAF-Elhuyar, ha tingut una llum especial enguany. En un vídeo explica el seu significat: “La meva manera de treballar no són textos, són formes. Doncs bé, aquest cos té un element que representa un túnel, que s'identifica amb els trens de CAF, i un altre túnel, però ampliat, que vol fer referència a Elhuyar. Difondre el basc i la ciència”.
L'escultura ha obert el camí als premiats. Un a un els premis:
Una solució circular contra les escombraries que s'està empassant el món
El premi a l'article divulgatiu general ha estat per a les germanes lesakarras Alaitz i Iraia Etxabide Etxeberria, amb l'article titulat “Una solució circular contra les escombraries ubiqües que està empassant el món”. Alaitz investiga solucions per al problema dels plàstics i la germana Iraia il·lustra l'article que ha escrit. És el resultat de la col·laboració entre tots dos.
L'article pretén evitar el blanqueig en l'àmbit del reciclatge de plàstics: només es recull el 42,6% de les escombraries generades a partir dels productes plàstics produïts, dels quals es recicla el 31,1%. És a dir, només es recicla el 13,2% de les escombraries de plàstic generades. També plantegen una pregunta per a reflexionar: “Per què si cada vegada es recicla més, la producció de plàstics continua creixent de manera significativa any rere any?”.
Han escrit un profund reportatge sobre l'economia circular dels plàstics i plàstics de base biològica. Després del lliurament del premi, Iraia ha expressat la seva intenció de conscienciar a la societat sobre l'economia circular.
Muntanyes d'Euskal Herria: esculpits per grans herbívors
El Premi Especial Neiker, que premia les obres del sector primari, ha estat per al cestón Iñaki Odriozola Larrañaga, per la seva obra “Montes d'Euskal Herria: tallar paisatges de grans herbívors”. És investigador de l'Institut de Microbiologia de l'Acadèmia Txeca de Ciències, però va realitzar la seva tesi en la UPV/EHU i ha escrit l'article basant-se en ella.
El seu treball posa potes enlaire un mite. Si bé és cert que els paisatges oberts i les pastures van sorgir amb la intervenció humana, amb l'objectiu d'explotar la fusta i alimentar als animals, Odriozola aclareix que els paisatges europeus van ser configurats en gran manera per grans herbívors salvatges. “Hem fet aquest treball per a mostrar la importància del pasturatge i la seva funció ecològica”, ha afirmat Arantza Aldezabal, investigadora de la UPV i directora de tesi d'Odriozola, qui ha rebut el premi.
A més del que han gaudit amb el treball, ha recordat moments difícils: “En Aralar hem fet la major part del nostre treball i potser no imagineu quines condicions es donen a l'estiu en l'Arala, han estat els freds i els pitjors moments que han passat en alguna ocasió, climàticament. No obstant això, hem estat gaudint”. També ha destacat la relació amb els pastors: “Els pastors ens han ensenyat les seves bordes, la seva vida. Hem desdejunat amb ells, hem parlat amb ells i ha sorgit una veritable relació. Ara ens miren amb altres ulls, no ens veuen en la universitat com a investigadors amb unes idees boges en el seu despatx. Han vist que estimem la muntanya i sabem treballar en la muntanya”.
Simfonia de forats negres
El premi a l'article de divulgació basat en la tesi doctoral de l'autor ha estat per al donostiarra Miguel Querejeta Pérez amb l'obra “Simfonia de forats negres”. Querejeta és astrofísica i treballa en l'Institut d'Astrofísica Max Planck d'Alemanya. Ha realitzat la seva tesi sobre la interacció entre gegantescos forats negres i galàxies. L'article de Querejeta és un autèntic espectacle còsmic. A més, no és la primera vegada que guanya un premi CAF-Elhuyar: També ho va rebre en 2013 en la categoria d'article general.
En aquesta ocasió compte amb gran mestratge com influeix el gegantesc forat negre situat en el centre de la galàxia. “En l'actualitat s'està produint una certa revolució en astronomia -explica en recollir el premi. L'interferòmetre ÀNIMA, en el desert de l'Atakama de Xile, permet detectar el gas que abans era invisible en l'univers; l'interferòmetre LLIGO també permet detectar les ones que provoquen les zones gravitatòries. Per tant, s'han obert noves finestres per a mirar a l'univers”.
Impacte sanitari de les vacances nadalenques
En aquesta ocasió, la categoria dels treballs de periodisme científic no ha estat guanyada per un periodista, sinó per un químic, el tolosarra Josu López Gazpio. López Gazpio és un apassionat divulgador que pot llegir l'article escrit: “L'impacte en la salut de les vacances nadalenques”. Va publicar a l'Aula de la Ciència, just abans de començar les vacances nadalenques.
“Van veure -compte - que les vacances de Nadal augmentaven la mortalitat. El 25 de desembre i l'1 de gener són els dies més probables de mort”. Com ho demostra aquest començament, l'humor és el component més habitual de les obres de Lopez-Gazpio.
D'altra banda, ha agraït el reconeixement que atorguen els premis CAF-Elhuyar i ha reconegut que també presta manxa als no premiats. Així va ser quan va presentar el seu primer article als premis CAF-Elhuyar, que va ser el punt de partida de la seva trajectòria divulgativa. Ha agraït també a la Càtedra de Cultura Científica de la UPV/EHU i al Kaieri Científic.
Bastartak!
Els premis CAF-Elhuyar tenen també la intenció d'impulsar projectes que facin de pont entre la ciència i la societat. Enguany, un projecte que combina la reflexió sobre l'arquitectura amb la tecnologia ha guanyat una beca de 5.000 €: “Bastartak!”. Els autors són el donostiarra Ander Gortazar Balerdi i el polonès Jacek Markusiewicz, tots dos arquitectes.
“A Euskal Herria acaronem massa determinades arquitectures -caserius idealitzats, o barris antics embellidors– i renunciem a una arquitectura molt interessant. Diem que és lleig i hem vingut a qüestionar-ho”. Així ho ha manifestat Gortázar en recollir el premi.XIX. Recorda una cita del segle XX: "En lloc de condicionar l'opinió del paisatge, l'opinió és el que condiciona el paisatge, per la qual cosa nosaltres ens convertim en creadors de la bellesa o en estímuls de la bellesa. Reivindicemos, doncs, els edificis sòrdids, els edificis maleïts i els edificis bastartos”.
.JPG)
“Amb la beca volem crear una aplicació d'Android per a canviar aquesta percepció”, ha assenyalat Gortazar. "Per a convertir la ceguesa en una tendresa. Permet visualitzar de manera interactiva les característiques d'interès dels edificis. Per a això hem triat cinc edificis, cinc a l'entorn de la Badia de Pasaia. Amb la industrialització aquest paisatge va canviar molt ràpidament i volem posar en valor el que allí es troba”.
Revista Ekaia
Finalment, el Patronat de la Fundació Elhuyar concedeix el Premi Elhuyar de Mèrits. A través d'ella, reconeix el treball realitzat en la normalització i socialització del basc. Enguany Ekaia ha estat per a la revista de Ciència i Tecnologia de la UPV. En un recorregut de gairebé 30 anys, la revista Ekaia ha demostrat que la qualitat de les revistes científiques en basca és del mateix nivell que d'altres internacionals.
El director Vallejo conta que en l'equip de treball són 30 persones i recorda el dur començament de la revista. El futur també ha estat present: “La salut de la divulgació en basca és bona, però això no significa que les coses no puguin millorar-se”.
Per a acabar, Mirail
Després del lliurament dels premis, els membres del Grup d'Animació Arminxe han mostrat el resultat del projecte que l'any passat va rebre la beca de creació en Societat de la Ciència: Curtmetratge d'animació “Miraila”. És sens dubte el resultat d'un any fructífer que ha portat a tots els que s'han acostat al certamen al passat, al món de les pintures i representacions de les coves. Armintxera.
Bego Vicari ha comptat els seus reptes i dificultats. “A través del nostre cos ens hem col·locat en els cossos d'aquells Homo sapiens que fa 15.000 anys van ser gravats en la cova d'Armintxe. Com si fos un mirall, hem fet els mateixos gestos que van fer en aquella època”. Les paraules de Miren Amuriza han posat l'obra Miraila. Les seves paraules enlluernen i sorprenen el públic. Comença per:
“Ja no tenim en compte que fa 14.500 anys ens endinsem en la cova d'Armintxe. No ens recordem, en aquella ocasió, dels quals ens havíem plantejat mirant-nos als peus nus".
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
