Seguint una tempesta gegant, els investigadors del grup de Ciències Planetàries de la UPV han estudiat les característiques de la gran corrent jet de Saturn. Per exemple, han mesurat que els vents que van d'est a oest en l'equador aconsegueixen una velocitat de 1.650 km/h, tres vegades superior als que tenen els huracans més destructius de la Terra. El treball ha estat publicat en la revista Nature Communications.
Les corrents jet són corrents de vent gairebé horitzontals d'alta velocitat. L'equador de Saturn abasta uns 70.000 km de nord a sud, cinc vegades més que la grandària del nostre planeta. És el jet corrent més ample i violent del Sistema Solar. No hi ha teories que expliquin la naturalesa d'aquest corrent, ni les forces que l'alimenten. L'any 2003 el grup de Ciències Planetàries va alertar sobre el fort afebliment dels vents respecte a l'observat per les sondes Voyager en la visita al planeta.
“El mes de juny passat, amb un senzill telescopi de 28 cm a l'Aula EspaZio Gela [Escola d'Enginyeria de Bilbao] vam veure una taca brillant en l'equador de Saturn, que es movia a 1.600 km/h --diu Agustín Sánchez Lavega, primer signant de l'obra i director del Grup de Ciències Planetàries de la UPV, que no s'ha vist des de 1980.” Posteriorment, utilitzant la cambra PlanetCam desenvolupada pel propi grup i instal·lada en un telescopi de l'observatori del Calar Alt d'Almeria, van poder confirmar el vesteixo. A més, observadors d'altres països van utilitzar imatges obtingudes amb petits telescopis.
Finalment, els investigadors han pogut analitzar el fenomen amb més detall, ja que van obtenir l'autorització per a utilitzar el Telescopi Espacial Hubble. “El temps d'observació en Hubble és molt difícil, és molt competitiu, però les imatges obtingudes són de molt bona qualitat i han estat decisives en la recerca”, explica Sánchez Lavega.
La brillant taca era una gegantesca tempesta d'uns 7000 km., i després d'analitzar el moviment dels núvols i els voltants, els investigadors han obtingut nova informació sobre l'estructura de la gran corrent jet. Han vist que com més profunda és l'atmosfera, més fortes són els vents. S'han mesurat velocitats de 1.100 km/h en alta atmosfera i de 1.650 km/h en profunditats pròximes a 150 km. A més, el vent profund és estable, però en alta atmosfera la velocitat i amplària del corrent equatorial són molt variables a causa del cicle d'insolació. A l'ombra dels anells de Saturn es reforcen els vents.
A més, s'han detectat altres fenòmens meteorològics que afecten el vent. “Tots aquests fenòmens es produeixen en el nostre planeta a una altra escala. Així, investigar en altres mons en condicions molt diferents serveix per a comprendre millor aquests fenòmens i modelizarlos”, explica Sánchez Lavega.