Noves vies per a conèixer la dispèpsia funcional analitzant la base genètica
Encara que la dispèpsia funcional és típica, no es coneix bé què és el que provoca i quins mecanismes intervenen. Un equip d'investigadors d'Europa i els EUA ha estudiat la base genètica d'aquesta pertorbació en 361.360 persones i ha publicat els seus resultats en la revista Neurogastroenterology & Motility. La recerca ha permès obrir noves vies per a conèixer millor la dispèpsia funcional.
Koldo García Etxebarria, investigador de Biodonostia i primer autor del treball, ha explicat que encara que els factors de la dispèpsia funcional són desconeguts, s'ha proposat la participació del medi ambient i la genètica. Així que es va decidir estudiar la base genètica. I és que, segons ell, “la genètica pot ajudar a definir aquests mecanismes i així conèixer millor aquesta síndrome. A més, la base gènica de la dispèpsia funcional no és tan estudiada com la de la resta de malalties gastrointestinals, potser perquè la pròpia definició de la malaltia és complicada. Però algú havia de ser el primer."
L'article conclou que la dispèpsia funcional té un component hereditari feble i està relacionada amb un ampli espectre de camps fisiopatològics. De fet, García ha destacat que les persones amb dispèpsia funcional també pateixen altres malalties i trastorns, sobretot gastrointestinals, psiquiàtrics i cardiovasculars. “Els resultats mostren que aquesta vinculació pot ser d'alguna manera genètica compartint mecanismes biològics”.
Reconeix que no han detectat senyals gènics clars, “la qual cosa no és d'estranyar davant el repte que teníem abans”. No obstant això, s'han trobat gens que poden ser interessants d'analitzar, com el NXPH1 i el GID8. “El resultat més important és que hem obert noves vies per a entendre millor la dispesia funcional”, ha conclòs.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
