El vidre i els metalls es trenquen de forma totalment diferent. Els metalls es deformen abans de trencar-se. No obstant això, el vidre es trenca bruscament, per això es diu que és un material fràgil. No obstant això, segons els investigadors de la Universitat de Montpeller i del laboratori CEA, la fractura que es produeix en tots dos casos és molt semblant a la de l'escala nanoscópica.
La fissuració es realitza generalment mitjançant la unió de buits defectuosos en els metalls. En conseqüència, les superfícies separades per la fissuració són rugoses a escala micromètrica. A la mateixa escala, les superfícies de fissuració del vidre trencat són llises, però baixant a l'escala nanométrica s'observen arrugues en la superfície de fissuració com en els metalls.
Per a demostrar que les arrugues aparegudes en el vidre també són degudes a buits defectuosos, s'ha utilitzat l'anàlisi topogràfica de la superfície de fissuració. Sembla que aquesta recerca contribuirà a millorar el disseny de l'estructura del vidre i a conèixer els mecanismes bàsics de la ruptura.