L'enzim Amilasa Salival és fonamental per a digerir el midó i, com a mostra de la importància que té en la nostra alimentació, els humans d'avui dia tenim diverses còpies del gen d'aquest enzim. Doncs bé, segons un recent estudi publicat en la revista Science, aquest gen va començar a duplicar-se abans del que es preveu; molt abans que comencés l'agricultura, fins i tot abans que se separessin els sapiens i els neandertals.
Quantes més còpies d'un gen, més amilasa es pot produir i, per tant, més midó o millor digerit. Això pot ser un avantatge important, sobretot si el consum del midó és elevat. Per això es creia que a partir del naixement de l'agricultura s'havia iniciat el gen de l'amilasa de la saliva de duplicació. En l'actualitat podem tenir entre 2 i 12 còpies, depenent del consum de midó de les poblacions.
En aquest estudi, analitzats els genomes de 68 humans antics, s'ha observat que els caçadors-recol·lectors anteriors a la formació de l'agricultura tenien una mitjana de quatre o vuit còpies del gen de l'amilasa salival. En els neandertals i en els denisovares, els investigadors han detectat que els gens han arribat a estar ja duplicats, segons els investigadors. Veient que ja tenien 3 còpies, han conclòs que és possible que els primers doblatges hagin succeït fa més de 800.000 anys, molt abans que es distribueixin entre sapiens i neandertals.
Segons han explicat els investigadors, aquestes primeres duplicitats van permetre a l'home modern adaptar-se amb èxit al sorgiment de l'agricultura quan la dieta va canviar al midó. En concret, s'ha analitzat la influència de l'agricultura en la idea de l'abisme, i s'ha comprovat que, encara que els caçadors-recol·lectors disposaven de diverses còpies, aquesta xifra s'ha incrementat notablement en els últims 4.000 anys. De fet, a partir d'aquesta època, el consum de midó va augmentar enormement. Els que posseïen més còpies del gen traurien més partit i tindrien més descendents.