Tim Berners-Lee, inventor i guaita de la web
Sir Tim Berners-Lee va néixer en 1955 a Londres. Després d'estudiar física en el Queen’s College d'Oxford, durant diversos anys va treballar com a enginyer en diverses empreses. En 1980 va treballar per al CERN suís com a contractat extern durant uns mesos. Llavors va proposar un sistema basat en l'hipertext per a compartir informació entre els investigadors i va construir un prototip anomenat ENQUIRE. Hipertext és un text digital amb referències a altres textos (hiperenlaces). La web està basada en l'hipertext i el sistema ENQUIRE es considera un precedent de la web. En 1984 torna al CERN per a treballar com a membre de l'organització i en 1989 inventa la web.
Però què és la web?
En aquella època, Internet ja existia, encara que no estava tan estès. Internet és una xarxa d'ordinadors interconnectats que utilitza els protocols TCP/IP (Transmission Control Protocol / Internet Protocol) i DNS (Domain Name System) per a comunicar-se entre si, sobre la qual poden circular serveis com a correu electrònic, FTP, xat, etc. CERN era llavors el node d'internet més gran d'Europa. Així, a Berners-Lee se li va ocórrer connectar la idea de l'hipertext que havia treballat anys abans amb Internet i va publicar un informe sobre aquest tema, el 12 de març de 1989. S'entén per tal la creació de WWW (World Wide Web o web).
Però Berners-Lee, més enllà de la idea, la va implementar i la va posar en marxa. Aquest primer informe no va ser aprovat pels seus responsables, però sí la revisió realitzada en 1990. Llavors va definir el format HTML i el protocol HTTP (és a dir, l'Hypertext Markup Language, el format utilitzat per a l'elaboració de pàgines web, i l'Hypertext Transfer Protocol, protocol per a l'intercanvi de pàgines web i sol·licituds entre un servidor i un navegador web), que en l'actualitat continuen sent la base de la web, desenvolupada i adaptada. També va realitzar el primer navegador web (que va anomenar WorldWideWeb i que servia per a editar pàgines web) i el primer servidor web (denominat CERN httpd). I finalment, va posar en marxa la primera pàgina web en http://info.cern.ch/hypertext/www/theproject.html.
A més d'encertar, cuidant l'evolució de la web
En els pròxims anys la web va experimentar un fort creixement. Es van desenvolupar divers programari per al servidor web, molts navegadors i es van multiplicar les pàgines web i els usuaris. Al costat d'això, com sempre, van sorgir interessos empresarials que des de llavors han volgut controlar a diverses empreses. Amb la sortida d'un navegador web i l'hegemonia en el mercat de navegadors, Microsoft va intentar adaptar el format HTML als seus interessos en la segona meitat de la dècada dels 90 amb Internet Explorer, i Google, ara, amb Chrome, intenta ser l'únic pastís de la publicitat.
Per a evitar-ho i perquè la web continuï sent patrimoni de tota la humanitat, en 1994 Berners-Lee va crear el World Wide Web Consortium (W3C), del qual és director. Aquest organisme defineix els formats de la web (esmentats HTTP i HTML, i molts altres que s'han creat posteriorment, com XML, DOM, CSS...). Tots aquests formats es publiquen com a estàndard acordat, lliure de patents i royalties. A més, en 2008 va crear la World Wide Web Foundation, amb objectius bastant similars als del W3C, però en lloc de tractar temes tècnics, fa altres treballs: ampliar la idea de web lliure i oberta, accions per a fer accessible la web a tothom, etc.
Riscos actuals de la web
Aquesta última organització, la World Wide Web Foundation, va ser la que Berners-Lee va aprofitar el passat 12 de març per a difondre el missatge del 29 aniversari de la web. Segons el missatge, enguany, per primera vegada, més de la meitat de la població mundial estarà online. I una de les necessitats que veu és connectar al més aviat possible l'altra meitat (en general, els habitants dels països pobres, les dones, els entorns rurals…) perquè la bretxa digital no s'expandeixi i l'altra meitat de la població tingui les mateixes oportunitats per a aprendre, guanyar diners, estar informada i gaudir dels serveis de la web.
També esmenta un altre perill: que la web estigui cada vegada en mans de menys plataformes dominants. Això està ocorrent realment. El que abans era un ecosistema ric de webs, blogs i mitjans de comunicació, ara ha canviat, i la majoria de la gent dedica més temps a llocs web de poques empreses. Aquestes webs tenen un enorme poder per a canalitzar l'opinió de la gent, de manera voluntària o involuntària, a través de les que es difonen les famoses notícies falses. I el seu domini dificulta enormement la creació de nous agents, perquè compren competidors, contracten tot el talent, tenen molta informació sobre els usuaris…
També l'any passat, en la mateixa data, amb motiu del 28 aniversari de la web, va realitzar nous advertiments. Llavors ens va alertar de la pèrdua de control de les nostres dades personals. Ni tan sols som conscients de la quantitat d'informació que emmagatzemen les grans empreses sobre nosaltres a canvi d'oferir serveis gratuïts. Són dades que aprofiten, en el millor dels casos, perquè nosaltres estiguem satisfets però presos en les seves plataformes, i en el pitjor dels casos, per a vendre'ns a agències de publicitat, per a lliurar-nos-els als governs...
A tot això cal afegir la tendència que s'està estenent a substituir les apps en els telèfons mòbils per aplicacions web. Aquests van sobre Internet, però cadascun utilitza els seus propis llenguatges de programació i protocols de comunicació en lloc dels estàndards de la web.
No serà fàcil donar la volta a aquestes preocupants tendències que ha pres la web. Però el primer pas per a començar a canviar alguna cosa que està equivocat és adonar-se que això està equivocat. No podem dir que Tim Berners-Lee no hagi intentat adonar-nos.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
