Nova guerra de sistemes operatius
Monopoli de Windows en ordinadors personals
En el seu moment, MS-DOS va trencar l'hegemonia dels ordinadors dels grans productors i dels costosos sistemes operatius, provocant la popularització dels ordinadors personals. Els ordinadors dels anys 80 eren massa cars per a estar a casa. Pocs productors dominaven el mercat (IBM, DEC, Xerox...) i cadascun tenia el seu propi sistema operatiu (Vax, Unix...). I encara que ells també van intentar portar els ordinadors a les cases, no van tenir èxit real pel preu. Menys encara els petits productors: la necessitat de desenvolupar també el sistema operatiu feia impossible l'entrada en el mercat.
Llavors, IBM va fer un nou intent amb els ordinadors personals per a la llar, una nova màquina i un nou sistema operatiu. La màquina va ser el PC ( Personal Computer ) i va encarregar el sistema operatiu a la nova empresa Microsoft. Aquesta empresa li va fer MS-DOS ( Microsoft Disk Operating System ), però va obtenir d'IBM un tracte clau perquè el nostre món sigui com és: Microsoft tenia autorització per a llicenciar o vendre també MS-DOS a altres productors. La història és la següent: molts petits productors, utilitzant l'enginyeria inversa que van fer els ordinadors compatibles amb el PC, els van dotar d'un sistema operatiu MS-DOS, a través dels quals els ordinadors personals van entrar en les seves llars.
No obstant això, amb el temps el seu successor, Windows, s'ha convertit en hegemònic, gairebé monopoli. I com aprofita aquesta situació per a imposar altres productes seus (navegador d'Internet, producte ofimàtic…) ha aconseguit un control absolut del mercat amb tots els efectes negatius que això comporta.
Windows només té dos competidors destacats. Un és l'ordinador Macintosh d'Apple amb el seu sistema operatiu MacOS i un altre el sistema operatiu lliure Linux per a PC. Però és difícil enfrontar-se a Microsoft, ja que trencar monopolis sol ser molt difícil. La quota de mercat d'Apple és molt baixa respecte a la dels PCs. A més, es pot dir que si prevalgués el model d'Apple, la situació seria encara pitjor que amb Microsoft, un sistema totalment tancat i controlat amb un maquinari molt car. Amb Linux, no obstant això, tenim una bona i econòmica alternativa als PCs, que ofereix una veritable llibertat, però desgraciadament la seva quota de mercat és encara menor. I així està la situació en el món dels ordinadors personals en una guerra inútil que sembla prolongar-se ad eternum...
Apple i iOS principals en nous dispositius
En els últims anys han aparegut en el mercat dos nous tipus de dispositius que s'estan expandint molt ràpidament i que en un futur pròxim estaran gairebé tan estesos com els ordinadors personals: telèfons intel·ligents (dispositius mòbils amb connexió a Internet, Wifi, GPS, pantalla tàctil, etc.) i tauletes (ordinadors en forma de taula). A pesar que aquest tipus d'aparells no han estat inventats per Apple, a l'ésser un gran generador de tendències i encertar en dissenys atractius, ell ha estat el primer a triomfar a través de l'iPhone i l'iPad.
Ambdues inclouen un sistema operatiu iOS, un sistema hipercontrolado i tancat, en el qual les aplicacions que es poden instal·lar i quins no són decidides per Apple, les aplicacions per a ella es poden escriure en un únic llenguatge de programació... Un mercat dominat per aquesta mena de sistemes és molt perjudicial per a tots.
Però l'iPhone es va vendre molt bé des del seu llançament en 2007, fins al gairebé monopoli dels telèfons intel·ligents personals (RIM també té un ampli mercat amb el seu Blackberry, però sobretot per a usos empresarials). I els altres competidors eren molt difícils d'enfrontar, sobretot per la seva falta d'aplicació als seus sistemes operatius. De fet, per a l'iPhone va sorgir ràpidament un ric ecosistema d'un munt d'aplicacions. No obstant això, si els contrincants inicialment no tenen moltes aplicacions, no és fàcil convèncer als compradors; tampoc és fàcil que els desenvolupadors facin aplicacions per a un sistema operatiu amb baixa quota de mercat. Com sortir d'aquesta roda boja?
Alternativa: Sistema operatiu lliure Android
Google va respondre a la fi de 2008: Basant-se en Linux, va desenvolupar un sistema operatiu per a telèfons intel·ligents i una sèrie d'aplicacions bàsiques, lliures, que qualsevol fabricant de mòbil podia utilitzar. En molt poc temps molts fabricants van integrar Android en els seus telèfons intel·ligents, convertint-se en una plataforma atractiva per als desenvolupadors, que aviat va tenir milers d'aplicacions. El sistema operatiu Android és avui una alternativa amb moltes i bones aplicacions i gran llibertat.
Així, en l'últim any la venda d'Android ha crescut un 886%, i actualment els mòbils amb Android es venen més que els iPhones, s'estima que en un o dos anys hi haurà més Android que els iPhones. La reacció amb l'iPad s'ha produït abans perquè Android ja estava desenvolupat: l'iPad va sortir amb gran èxit a principis de 2010, però pocs mesos després hi havia tauletes amb Android i cada vegada hi ha més. Tot això permet preveure en aquest nou tipus de dispositius un panorama millor i més lliure que en els ordinadors personals.
No obstant això, no tot és or... Si comprem un telèfon intel·ligent lliure amb Android podem fer el que vulguem amb ell, però els telèfons intel·ligents són cars. Per contra, en els subvencionats per un operador de telefonia, l'operador aplica restriccions en funció dels seus interessos: no es poden utilitzar programes com Skype o compartir la connexió a internet del mòbil amb un PC o actualitzar el sistema operatiu... Es poden saltar les restriccions reinstal·lant el sistema operatiu, però no són canvis que puguin ser realitzats per qualsevol persona i a més es pot perdre la garantia del telèfon. Encara que sembli contradictori, els operadors de telefonia utilitzen la llibertat d'Android per a reduir les seves llibertats. Com hem vist anteriorment, en aquest cas, les companyies sempre utilitzen els sistemes operatius per a controlar el mercat de dispositius...
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
