Compartir: una nova era de l'economia?
Les sigles P2P representen a Peer To Peer, és a dir, d'igual a igual, i volen expressar el compartir o la col·laboració entre iguals. Els sistemes P2P creats fa uns 15 anys, com Emule i Bittorrent, permetien l'intercanvi de fitxers a través de la xarxa, i ara s'han creat serveis P2P per a compartir altres temes de consum com el lloc de dormir o els viatges d'automòbils. Òbviament, aquests temes no es poden enviar per la xarxa com un fitxer, però ajuden a relacionar els béns compartibles d'unes persones amb les necessitats d'unes altres.
Compartint de tot
Un dels serveis més proliferats és el de compartir viatges amb cotxe, denominats en anglès carpooling. Existeixen molts serveis d'aquest tipus: Blablacar, Amovens, Circle Ride... També s'han creat altres serveis similars, els anomenats real-estafi ridesharing, en els quals expressem una necessitat de viatge que tenim en el moment i ens porta a canvi d'una xarxa de cotxes particulars. Exemples: Uber, Lyft, Sidecar...
També està molt de moda compartir allotjament per a vacances. Per a l'intercanvi d'habitatges en període vacacional es disposa de serveis denominats home exchange, com InicioExchange, InicioForExchange i LoveInicioSwap. Altres serveis són del tipus accomodation sharing. En ells allotgem a la gent a la nostra casa a canvi que nosaltres anem a casa d'uns altres. BeWelcome i CouchSurfing són d'aquest tipus. Finalment, en la nostra llar hi ha serveis d'allotjament de persones en vacances, el més conegut és Airbnb.
El micromecenatge o finançament col·lectiu també es pot considerar com una manera de compartir. En aquest cas es comparteixen les despeses de finançament d'un producte, normalment pel producte final. Kickstarter i Indiegogo són probablement les més conegudes.
I hi ha serveis per a compartir o oferir moltes més coses: menjars (Kitchen-surf, Cookening, CompartoPlato...), temps (TimeBank...) i qualsevol altra que se'ns ocorri.
Posicionament contrari als sectors tradicionals
Aquestes noves activitats afecten clarament sectors econòmics com a hotels, taxis, transport públic, etc. Per això, en els llocs on més s'han estès aquestes activitats, aquests sectors s'han enfrontat.
Per exemple, les associacions d'hotels de Nova York i Amsterdam han sol·licitat que els allotjaments oferts en el servei Airbnb siguin sotmesos a les mateixes mesures de seguretat i impostos que els hotels i a l'obtenció de la llicència, i ho han fet a Amsterdam. La Llei d'Arrendaments aprovada a Espanya en 2013 deixa en mans de les Comunitats Autònomes la regulació d'aquests lloguers privats i s'està plantejant la seva prohibició a Madrid.
Les associacions de taxistes també s'han aixecat contra el servei Uber en moltes ciutats, perquè consideren que el servei real i estafi ridesharing és, en definitiva, molt semblant al taxi i la competència és injusta. A França, abans d'utilitzar un servei en Uber es va aprovar una normativa de 15 minuts d'espera que va ser rebutjada. A Brussel·les no deixen treballar a Uber i a Seattle limiten el nombre de cotxes.
Les protestes contra Airbnb i Uber són, en certa manera, comprensibles, ja que en elles no existeix una veritable compartició o intercanvi: hi ha persones que deixen que altres persones utilitzin els seus béns a canvi de diners, per la qual cosa pot considerar-se una activitat lucrativa. S'entén menys la demanda de denúncia i tancament interposada per Fenebús, associació de companyies d'autobusos d'Espanya, contra Blablacar, que permet compartir viatges reals d'automòbils.
Quant al Micromecenatge, la llei que el Govern Espanyol va proposar per a la seva regulació va aixecar pólvores en la xarxa en creure que era massa restrictiva i que mataria al micromecenatge. Els límits que es volien establir per als finançaments que es realitzaven eren els següents: un màxim d'un milió d'euros per projecte i un màxim de 3.000 euros per projecte i 6.000 euros anuals per persona. És cert que això limita molt el suport que els grans inversors poden prestar als grans projectes, però en els projectes individuals secundats per molts individus (com són els projectes de micromecenatge real o finançament massiu) difícilment se superen aquestes xifres.
Molts altres sectors també han mostrat les seves inquietuds i protestes entorn d'aquests models econòmics de compartir: hostaleria, contra el repartiment de menjars, sectors, banca de temps, etc. Però les protestes i les queixes es queixen, sembla que l'economia de compartir continuarà creixent molt.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
