Els telèfons intel·ligents han anat substituint cada vegada més coses del nostre ús habitual (agenda, quadern, llibres...) i molts dispositius d'ús més especialitzat (GPS, càmeres de fotos, ordinadors portàtils...). De moment, una de les poques coses que necessitem és la cartera, però no per molt de temps, ja que comencen a estendre's els pagaments a través del telèfon mòbil. Bé, segurament sempre necessitarem monedes i bitllets; si durant tots aquests anys que portem amb targetes de crèdit no han desaparegut del tot, no hi ha raó per a pensar que els pagaments per mòbil suposaran la seva fi. Però les targetes de crèdit tenen dies comptats.
Al Japó, el pagament per mòbil està bastant estès des de fa temps, utilitzant la tecnologia FeliCa de Sony, però aquesta tecnologia està una mica obsoleta i a més no ha aconseguit expandir-se per sobre del Japó o d'altres països del sud-est asiàtic. Els sistemes de pagament per mòbil amb major futur utilitzen la tecnologia NFC (Near Field Communication o Comunicació de Zona Pròxima). Gràcies a aquesta tecnologia s'aconsegueix una comunicació sense fil encriptada entre dos dispositius en una zona de pocs centímetres. Els dispositius equipats amb tecnologia NFC poden tenir diferents aplicacions si se subministren amb el programari adequat: intercanvi de targetes de visita, obertura de portes d'hotel... i el que aquí ens ocupa és fer pagaments. De moment no hi ha molts models de telèfon intel·ligent amb aquesta tecnologia, però cada vegada seran més.
Per a poder realitzar els pagaments, a més d'un telèfon mòbil amb tecnologia NFC, és necessari un terminal en botiga amb aquesta tecnologia. En el nostre mòbil tindrem emmagatzemats les dades del nostre banc, targeta de crèdit o companyia telefònica en una aplicació i, una vegada oberta i autenticada o autoritzada aquesta aplicació, l'acostarem al terminal de la botiga. El mòbil passarà les nostres dades al terminal, la qual cosa verificarà i acabarà la transacció. Per tant, no necessitarem targetes de crèdit físiques, però no sols això: els descomptes, cupons, programes de fidelitat, etc que s'obtinguin una vegada realitzada una compra, es guardaran en l'aplicació i no haurem de portar-los damunt (no haurem de recordar que els tenim! ).
Google ha llançat al setembre el primer sistema de pagament amb tecnologia mòbil NFC: Google Wallet. Aquesta és una aplicació per a mòbils amb sistema operatiu Android que de moment només s'ha estès als EUA i Sprint en el mòbil Nexus S, però amb el temps s'ampliarà a més terminals i companyies amb NFC, més països i més sistemes operatius. De moment, només funciona amb targetes MasterCard Citi i targetes virtuals de prepagament pròpies de Google, però en breu també circularà amb Visa i preveuen que es pugui carregar a la factura telefònica. I encara que de moment només funciona als EUA, en els seus 300.000 botigues existeix la possibilitat de pagar per això, també en la majoria dels taxis de Nova York, i volen que s'obri ràpidament.
Quant temps es trigarà a fer habitual el pagament per mòbil? No es pot saber, però tenint en compte els agents implicats no sembla que vagi a trigar.
Les targetes de crèdit i el pagament per mòbil, encara que siguin digitals, es basen en diners i monedes del món físic, és a dir, els pagaments es realitzen en dòlars, euros o en les monedes de què es tracti. Però hi ha una moneda amb el món digital en el seu territori: Bitcoin.
Darrere de la moneda electrònica Bitcoin es troba el projecte del mateix nom basat en una xarxa descentralitzada de codi obert P2P encriptada. En lloc d'existir un banc central que emeti i controla la moneda, existeixen molts nodes que controlen la producció (per a evitar inflacions i fraus) i conserven un registre de totes i cadascuna de les transaccions que es realitzen (per a garantir la fiabilitat de la moneda). Els usuaris instal·len un programa per a gestionar els seus diners i les seves transaccions, la qual cosa dóna a conèixer les transaccions als nodes de la xarxa per a comprovar que tots els diners que entra en un ha sortit d'un altre i no hi ha hagut paranys, però garantint la privacitat. En els nodes de la xarxa podem comprar bitcoinas per monedes reals. Les bitcoinas es poden utilitzar posteriorment en diversos serveis de la web i són molts els projectes de codi obert o projectes de col·laboració que accepten aportacions en bitcoinas.
El projecte Bitcoin va néixer en 2009 i des de llavors ha anat creixent tant en nombre d'usuaris com en serveis que ho suporten. No obstant això, no ha tingut un creixement espectacular i continua limitat al món dels geeks. A més, de moment, només els serveis i entitats de la web accepten pagar en aquesta moneda.
A més, el projecte ha fallat recentment en dos de les seves principals reivindicacions. Es diu que la xarxa descentralitzada oferia una protecció contra l'especulació diferent dels sistemes econòmics tradicionals, la qual cosa feia que la moneda s'estabilitzés, de manera que aquesta descentralització i la criptografia feien un sistema segur. Doncs bé, durant el mes de juny, uns nodes d'intercanvi van sofrir atacs i un malware destinat a les fonguis de vitcoin dels usuaris es va dedicar a robar les dades dels usuaris. I la desconfiança generada per tot això va fer que el valor de la vitcoina disminuís dràsticament.
Cal veure l'evolució del projecte. No sembla fàcil que una moneda totalment virtual tingui una difusió massiva, però tenint en compte que una part cada vegada major de la nostra vida és online i virtual, qualsevol sap...