El premi Nobel de Física de 1999 va ser per a l'anglès Len Fisher. Amb aquests premis es premien les recerques reals, publicades en revistes especialitzades, però quan són recerques molt curioses. Fisher va investigar la millor manera de mullar una galeta.
Els organitzadors dels premis IgNobel asseguren que les recerques que premien, al principi, provoquen riures, però després són temes propicis per a reflexionar. La recerca de Fisher serveix per a reflexionar llargament; mullar una galeta té a veure amb la capil·laritat, és a dir, amb la tendència dels líquids a penetrar per petits tubs. Els problemes d'humitat d'una casa, la sudoració dels arbres o el flux de sang en les artèries són exemples del mateix fenomen. La seva aplicació a una galeta pot provocar riure, però pot ser una recerca important.
En aquest llibre, Fisher vol explicar en quina mesura el dia a dia ha contribuït a la ciència. L'anàlisi científica dels objectes habituals és molt útil. Fisher no és el primer a subratllar i utilitzar aquest camí; Michael Faraday és el famós exemple del XIX. En el segle XX va donar la seva conferència The Chemical History of a Candle (Història química d'una vela).
Seguint amb aquesta idea, Fisher descriu en el primer capítol del llibre la recerca del procés d'impregnació d'una galeta, utilitzant exemples similars en posteriors ocasions. Utilitza la manera de coure un ou per a explicar la transmissió de la calor (com deia un amic de Fisher, sabem millor com està distribuïda la temperatura a Venus que en un soufflé). Utilitza l'eina més adequada per a aprofundir en la llei de palanca. I, partint de la vida quotidiana, analitza altres fenòmens de la física. L'última és la física del sexe; des que l'home es prepara per a ejacular fins que l'espermatozoide entra en l'òvul. Fisher va pronunciar una conferència sobre aquest tema en una escola en la qual va tenir més audiència que qualsevol altra conferència que allí va oferir, a més de comptar amb un major nombre de professors entre el públic que d'alumnes.
Fisher relaciona cada tema amb molts altres que depenen d'un mateix fenomen físic. I això és el que fa entretenir el llibre. L'objectiu final és mostrar la relació entre la física i el món real que tenim a prop.