“La curiositat i la capacitat de sorprendre són característiques pròpies dels científics”
400
La veritat és que em sembla una pregunta molt difícil de contestar. Em resulta molt difícil triar una sola cosa i a més crec que és normal que hagi sorprès moltes coses. Crec que una característica dels científics és la capacitat de sorprendre. I al llarg de tots aquests anys he iniciat molts projectes i línies de recerca, i gairebé en cadascuna d'elles he sentit aquesta sorpresa. I crec que per als quals fem ciència és molt important, també per a la ciència, perquè és motor. I abans, per descomptat, curiositat, aquest desig de conèixer. D'aquí sorgeixen noves idees, noves hipòtesis…
Però en el meu camp d'elecció, en toxicologia ambiental, em va sorprendre el ràpid que els éssers vius es van adaptar a la situació quan va ocórrer el desastre del Prestige. En el moment en el qual es va produir la catàstrofe, ens reunim investigadors de diferents àmbits en un projecte de recerca (toxicòlegs, ecologistes, economistes…) i analitzem en el meu camp com va afectar l'abocament als bivalves i als peixos. Va ser un treball d'anys, de fet encara estem fent seguiment, però el primer any ja comencem a veure que els bivalves eren capaços d'adaptar-se. Em va semblar sorprenent.
Esperàvem que els éssers vius no es recuperessin durant dècades. Per això vaig prendre amb esperança aquells primers indicis de recuperació. Posteriorment, any rere any, vam anar corroborant aquesta evolució i vam veure que, després de 3-4 anys, els ecosistemes van tornar a la situació anterior a l'abocament.
En relació amb l'anterior, m'agradaria mantenir l'esperança. De cara al futur tenim reptes com el canvi climàtic o la pròpia contaminació, la qual cosa ens demostra que hem de continuar esforçant-nos. És important tenir esperança, no pensar que no podem fer res i que tot està perdut. No és hora de desesperar-se i, en aquest sentit, és important aflorar que els éssers vius tenim capacitat d'adaptació i modificació dins de certs límits.
Més enllà del meu àmbit, m'encantaria avançar en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides en els pròxims anys. Són disset objectius en els quals tot està: erradicació de la pobresa, pau, educació… I en el meu àmbit, concretament, aigua neta, a favor del clima, salut oceànica o vida submarina. Per descomptat, són objectius molt ambiciosos i demanar una revolució pot ser excessiva, però en els pròxims anys m'agradaria complir-los o almenys acostar-los.
Jo sóc optimista i, a més d'amb les Nacions Unides, amb la Unió Europea, hi ha un objectiu de contaminació zero per a 2050. Ja l'any 2000 es va establir la Directiva Marco de l'Aigua, l'objectiu de la qual era aconseguir el bon estat de les mars per a l'any 2020. Han passat aquests 20 anys i hem vist que no hem pogut aconseguir l'objectiu, però s'han donat grans avanços. Cal reconèixer que no hem arribat, encara hi ha contaminació en el 75-96% de les mars. Però els avanços són innegables. Per tant, sóc una esperança, però això sí, és molt important que tots fem un esforç per aconseguir aquests objectius.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
