“Tinc molt clar què m'agradaria trobar vida”

Galarraga Aiestaran, Ana

Elhuyar Zientzia

Jesús Arregi respon immediatament a la petició d'Elhuyar. És el col·laborador habitual d'Elhuyar. Així, ha participat en nombroses ocasions en el programa Norteko Ferrokarrilla, en el programa de televisió Teknopolis i en el Diccionari Enciclopèdic de Ciència i Tecnologia d'Elhuyar, entre altres. Una vegada més, no ha fallat i ha ofert respostes substancioses.
jesus-arregi-bengoa-oso-garbi-dut-zer-gustatuko-li 400
Què és el que més t'ha sorprès, alterat o fascinat des que vas començar a treballar?

La veritat és que no hi ha un descobriment o un fet concret. Ara, per exemple, que la sonda New Horizon ha passat molt prop de Plutó i em sorprèn com som capaços de controlar aquest tipus d'invencions durant nou anys, arribar allí i fer les coses com pensem. Encara que aviat tindré l'edat de retirar-me, encara m'arruïnen.

D'una altra manera, em sorprèn que la gent no sigui conscient del valor de la ciència. Utilitzen els telèfons mòbils sense adonar-se de la quantitat de gent que ha treballat primer en la ciència bàsica i després en el desenvolupament tecnològic per a quin i potser per a dir que l'home va arribar a la Lluna és dubtós.

El que realment em sorprèn és la força de desenvolupament que té la ciència en si mateixa. Una pregunta porta una altra, perquè una resposta obre la porta a un altre lloc. Això suposa aprofundir i difondre el coneixement. Això em sembla sorprenent, i crec que la societat no s'adona i no ho considera. Al meu entendre, la ciència és inherent per força de desenvolupament i a la de desenvolupament, i per a mi això és més bo que dolent.

En aquest sentit, a mi em sembla fascinant la força que ha donat a la ciència des que s'han obert els ordinadors per a avançar, ampliar i aprofundir.

Què li agradaria ser testimoni de la revolució o el descobriment en la seva trajectòria?

Tinc molt clar el que m'agradaria: trobar vida. Fora del nostre planeta, per descomptat, i encara que sigui una vida molt senzilla. Però, com volgués anar a la Lluna, aquest és el meu somni, trobar vida.

Seria en el Sistema Solar, perquè de moment no podem anar a una altra estrella i mai sabem si podrem fer-ho, perquè la distància és enorme. No obstant això, en el propi sistema solar hi ha llocs amb condicions bastant adequades per al desenvolupament de la vida, encara que sigui de forma molt senzilla, com els sistemes de satèl·lit de Júpiter o Saturn. Sembla que allí hi ha aigua, a més de líquid, per la qual cosa la temperatura pot ser adequada... Jo vull això.

I no ho veig tan lluny. Record que fa uns anys, no fa molt, vaig dir en la ràdio que coneixíem el turisme espacial i al poc temps vaig descobrir que un es va anar a l'espai pagant els diners. Llavors, per què no? Si ens trobéssim amb vida, i crec que pot ocórrer, seria una revolució cultural. Canviaria les bases de la societat.

Jesús Arregi Bengoa
Jesús Arregi Bengoa (Aretxabaleta, 1958). Va realitzar la seva tesi doctoral en Astrofísica en la UPV/EHU i des de la seva creació és membre del grup de Ciències Planetàries. Professor de Física en la UPV i autor de diversos llibres i articles.
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila