“La ciència no és propietària d'aquests valors en majúscules, estem molt lluny d'això”
Què és el que més t'ha sorprès, alterat o fascinat des que vas començar a treballar?
Per a mi va ser una fita adonar-se de la relació que existeix entre ciència i poder. Em vaig adonar que la ciència no té els seus propis valors en majúscules: Neutralitat, Veritat, Objectivitat... La ciència té un impacte enorme en la política, en l'economia, en el poder; la ciència no és propietària d'aquests valors escrits en majúscules, estem molt lluny d'aquí. És tecnociència. Prendre consciència d'això ha estat fonamental per a mi. Per això jo sempre em defineixo com a científic feminista, ja que poso en evidència altres valors sobre la taula i ho defenso.
Una altra cosa que sempre m'ha preocupat és el determinisme, sobretot en les ciències biològiques. Buscar l'últim gen que ens expliqui. Per exemple, voler buscar el gen de l'homosexualitat, em preocupa que busqui el gen del nostre caràcter o comportament.
I finalment, la sofisticació de les armes em sembla increïble. Estar assegut en el sofà de casa i ser capaç de bombardejar l'Afganistan amb un dron m'espanta. Jo vaig fer la meva tesi sobre els materials i llavors em vaig adonar que la ciència dels materials està directament relacionada amb els interessos militars. Avui dia, el mateix: moltes recerques es realitzen amb finalitats militars. És terrible.
Què li agradaria ser testimoni de la revolució o el descobriment en la seva trajectòria?
El futur també gira entorn d'una por. Crec que la ciència ens donarà la solució. Pensem que aconseguirem una curació contra el càncer, o que amb un avançament solucionarem els danys al medi ambient, o que inventarem una llavor transgènica per a acabar amb la fam... Crec que és un intent d'escapar cap endavant. La ciència ens donarà la solució, no començarem a preguntar-nos què és el que provoca aquests problemes i què hauríem de fer per a evitar-los. És una manera de despreocupar-nos. Per exemple, pot ser que hàgim de canviar l'estil de vida, cuidar la salut i el medi ambient, i repartir els recursos de manera equitativa per a evitar desequilibris.
Aquesta fugida cap endavant no ens portarà la revolució que jo volgués. La revolució que a mi m'agradaria és mirar cap endarrere i pensar quina és l'essència de la persona. I aquesta és l'essència que hem de posar en el centre de la vida o en el centre del pensament. Hem de mirar cap endarrere per a veure quina societat estem construint i si realment volem bolcar-nos, hem d'assumir la responsabilitat.
"Aquesta entrada participa en el 3er festival #CulturaCientífico"
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
