Com molts, m'ha sorprès el desenvolupament de noves tecnologies. En les dues àrees en les quals treball, tant en recerca com en docència, ha suposat un canvi radical. I això em produeix sentiments contradictoris: d'una banda, crec que ens obre grans possibilitats, però per un altre, em preocupa també a on anem i a on arribarem.
Per part seva, m'agita veure que la competitivitat preval sobre els principis ètics, sobretot en la recerca, la qual cosa desgraciadament suposa una confrontació més que a la cooperació. En l'ensenyament, d'altra banda, em pertorba l'actitud del professorat que menysprea l'interès dels alumnes.
Finalment, em fascina la naturalesa en general, especialment els ecosistemes de l'alta muntanya: la seva biodiversitat i les seves estratègies de vida vegetal i animal…
M'ha costat bastant fer la resposta, però crec que el que realment m'agradaria és canviar els hàbits de consum i els models. Per exemple, estic molt preocupat pels sistemes de producció intensius d'aliments, pels orígens dels aliments, i m'agradaria apostar per la sobirania alimentària, per fórmules que aconseguissin sistemes productius sostenibles lligats al territori.
Per a això és imprescindible conèixer i comprendre la xarxa tròfica dels ecosistemes. Aclarir els mecanismes que es donen en aquests ecosistemes per al reciclatge dels aliments i la diversificació i riquesa de la producció, posant l'accent en el lloc (el territori) i utilitzant les estratègies que la pròpia naturalesa ens aporta. Per exemple, entre els éssers vius hi ha molts exemples de simbiosis. Coneixent aquestes estratègies i fent un ús adequat, crec que guanyaríem molt. A més, amb aquesta producció tot es vincula: cultura, terra, paisatge, persones…