Hasiera »   Jakintza hedatuz »   Unibertsoaren iluntasunak argitzen

Descobrint les foscors de l'univers

• Zabaldu:
• Twitter
• Facebook
• Emaila

Encara que es pot pensar que l'home sap molt sobre l'univers, encara queden molts fenòmens per resoldre. Un grup de cosmólogos de la UPV busca el model que millor expliqui el desenvolupament de l'univers.

Els científics que estudien l'univers els representem mirant des d'un telescopi. I sí, això és el que fan els astrofísics: recopilar dades sobre els fenòmens que es poden observar en el cosmos. Però per a interpretar aquestes dades, és a dir, per a explicar la majoria dels fenòmens que es produeixen en l'univers, és necessari realitzar càlculs complexos per ordinador que es basin en models matemàtics adequats. En això consisteix el treball de l'equip de recerca Gravitació i Cosmologia de la UPV/EHU en l'estudi de models que serveixin per a explicar el desenvolupament del cosmos.

Supernoves, testimoni de l'acceleració

Un dels fenòmens que el Model Estàndard de Cosmologia encara no ha explicat és l'expansió accelerada de l'univers. A pesar que Einstein va proposar un model estàtic per a descriure el cosmos, avui se sap que s'està estenent. Entre altres coses gràcies a les supernoves. Les supernoves són una explosió estel·lar molt brillant i per això són tan útils per a veure les parts remotes del cosmos. La mesura de la quantitat de llum que ens arriba de les supernoves permet conèixer la distància a la qual es troben i estimar pel seu color la velocitat a la qual es van allunyant. I és que com més vermellós sigui, més ràpid s'allunyen de nosaltres. És a dir, si comparem dues supernoves, la que s'allunya a la velocitat més lenta tindrà un color més blau i la que s'allunya més ràpid, més vermellosa. Els astrofísics han vist que les supernoves, a més d'allunyar-se, s'estan allunyant cada vegada més ràpid, és a dir, s'allunyen a velocitat accelerada, amb tota l'altra matèria de l'univers.

Buscant energia fosca

Però l'energia coneguda que hi ha en l'univers no és suficient per a provocar aquesta acceleració. Per tant, el més estès en la comunitat científica és que existeix una "energia fosca", és a dir, que si no fos per la força gravitatòria que genera, no podríem detectar. S'estima que el 73% de l'energia total del Cosmos és fosca. L'energia fosca no és un debat qualsevol: no es pot demostrar que existeix, però sense ella el Model Estàndard de Cosmologia no podria explicar molts dels fenòmens que ocorren en l'univers.

I… què és l'energia fosca? Quines característiques té? Aquestes característiques han estat sempre les mateixes o han anat canviant al llarg del temps? A aquestes preguntes pretenen respondre aquests investigadors de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la UPV, liderats pel doctor Alexander Feinstein.

L'única característica coneguda de l'energia fosca és la seva força gravitatòria distanciadora. És a dir, a diferència de la gravitació que coneixem, aquesta força tendeix a distanciar-se entre galàxies, estrelles i altres estructures de l'univers. Això explicaria per què l'expansió del cosmos no és constant, sinó accelerada. No obstant això, aquest fenomen només es pot detectar aconseguint distàncies d'observació molt elevades. Per això és tan difícil comprendre i explicar l'energia fosca.

Teoria de l'energia fantasmal

Fins a on es pot expandir l'univers? Si aquesta força de gravitació distant és cada vegada més forta… es pot convertir en infinit? Aquest és un dels temes que estudien els investigadors de la UPV. Aquesta energia fosca, tan forta, és coneguda com a energia fantasma. Per la seva influència pot estendre's tant el cosmos, on les estructures conegudes poden ser destruïdes.

Aquest grup d'investigadors creu que el model més adequat per a explicar l'expansió accelerada de l'univers pot ser l'energia fantasma. Això es deu, entre altres coses, a la radiació de microones de fons que s'ha difós per tot el cosmos des del Big bang i a l'estudi de la distribució de galàxies. Aquestes ones es propaguen en totes les direccions i permeten analitzar fets molt antics, pròxims al principi de tot.