Dels hivernacles a les carreteres

Kortabitarte Egiguren, Irati

Elhuyar Zientzia

N'hi ha prou amb agafar el cotxe i sortir a la carretera per a adonar-se que s'espatllen a tota velocitat. Cada dia hi ha més vehicles en les carreteres i, per tant, cada vegada més pesades. També han de sofrir canvis de temperatura increïbles. Per tant, són notables les restes de rodes, esquerdes, etc. en les carreteres. El departament de Ciència i Tecnologia de Polímers de la UPV/EHU està treballant per a millorar el coneixement de l'asfalt de les carreteres amb la finalitat de millorar les carreteres.
Dels hivernacles a les carreteres
01/12/2006 | Kortabitarte Egiguren, Irati | Elhuyar Zientzia Komunikazioa

(Foto: R. Carton)
L'asfalt utilitzat en les obres de pavimentació de carreteres és una mescla d'àrids minerals procedents de pedreres amb el farciment asfàltic. El betum asfàltic s'obté a partir del petroli, que és el producte que recull la pedra amb un material semisòlid/semilíquido. També aporta betum asfàltic a la carretera propietats mecàniques o viscoelàstiques i no pedres. El betum asfàltic ha de tenir les propietats adequades perquè reculli bé la pedra i l'amalgama.

No obstant això, el component principal de les carreteres és la pedra, que utilitza el betum asfàltic en un percentatge molt reduït.

Per a millorar les propietats mecàniques de les carreteres s'incorporen diferents polímers al betum asfàltic. Aquests polímers poden ser tant verges com reciclats. L'addició de polímer millora, entre altres coses, la resposta del betum asfàltic a aquests canvis de temperatura. Així, no es produeixen esquerdes en l'asfalt a baixes temperatures, i el trànsit de vehicles pesats no genera solcs o estries a altes temperatures. No obstant això, és imprescindible una adequada mescla de betum asfàltic i polímer. Aquesta mescla ha de ser estable per a evitar la separació en fases del betum d'asfalt i del polímer durant el seu emmagatzematge.

Plàstics d'hivernacles

Es poden utilitzar diferents polímers per a barrejar amb els betunes asfàltics, sent un d'ells els plàstics d'hivernacles. Aquests plàstics d'hivernacles són reciclats i tenen diverses aplicacions, entre les quals es troben les bosses d'escombraries. No obstant això, aquests polímers no poden ser reutilitzats per a la fabricació de plàstics d'hivernacles, ja que perden propietats mecàniques en el seu ús i reciclatge.

En aquest sentit, l'equip d'investigadors de la UPV/EHU vol veure si aquests polímers poden ser utilitzats per a l'asfaltat de carreteres. Per a això s'ha barrejat mecànicament el betum comercial asfàltic amb el polímer reciclatge mitjançant una hèlix. Tot això a altes temperatures, és a dir, amb tots dos materials fosos. Si el polímer és compatible amb el betum asfàltic, s'escampa en gotes homogènies de petita grandària en el farciment asfàltic, la qual cosa permet que aquesta mescla tingui millors propietats viscoelàstiques que el betum asfàltic original. De fet, els investigadors han descobert que el polímer s'escampa en petites gotes i homogèniament en el betum asfàltic, amb l'ajuda del microscopi òptic.

El reciclatge d'aquests plàstics d'hivernacles, per exemple, genera bosses d'escombraries.
www.inhesur.com

Per tant, els investigadors de la UPV/EHU consideren que els plàstics dels hivernacles són adequats per a l'asfaltat de les carreteres. De fet, els investigadors han descobert que aquests plàstics, en general, contenen polímers que es barregen amb el betum d'asfalt. A més, el principal avantatge d'aquests plàstics és que no és necessari netejar-los per a barrejar-los amb el betum asfàltic i aplicar-los en carreteres. És a dir, encara que siguin restes de terra, funcionen igual.

D'altra banda, la pròpia mescla de betum d'asfalt i plàstic d'hivernacles presenta propietats mecàniques i viscoelàstiques similars a les d'alguns polímers verges. És a dir, que el producte final no es veu afectat per la utilització d'un polímer reciclatge en la seva producció.

Tot això ha estat dut a terme per investigadors de la UPV. Posteriorment s'haurà d'ampliar a l'escala industrial. Per a això, aquestes mescles hauran de complir els requisits que estableix la normativa de carreteres. No obstant això, si les carreteres es poden utilitzar per a l'asfaltat, es donaran solució a un munt de tones de plàstic. 800 kg de polímer per quilòmetre de carretera. D'aquí treure els comptes.

Resum del projecte
En aquest projecte es mostra com es poden reciclar els plàstics utilitzats en els hivernacles i utilitzar-los per a millorar les carreteres. En particular, s'investiga la mescla d'aquests plàstics amb els betunes asfàltics utilitzats habitualment en les carreteres. Sobre la base d'això s'analitzen les característiques viscoelàstiques de les mescles obtingudes. Aquestes característiques estan directament relacionades amb les afeccions a les carreteres.
Director
Antxon Santamaría.
Equip de treball
A. Santamaría, M.E. Muñoz, O. González i G. Goikoetxeandia.
Departament
Ciència i Tecnologia de Polímers.
Facultat
Facultat de Química de Sant Sebastià.
Finançament
Ministeri d'Educació i Ciència, Intek i l'empresa Asfalts Naturals de Campezo.
Web del grup de treball:
www.sc.ehu.es/polymer
Des de l'esquerra, Antxon Santamaría, Oscar González i María Eugenia Muñoz.
(Foto: I. Kortabitarte)
Kortabitarte Egiguren, Irati
Serveis
226
2006
Descripció
038
Universitats; Química; Reciclatge
Difusió del coneixement
Biblioteca
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila