Coneixement del passat
Els principals objectius de la recerca són tres. D'una banda, conèixer la biodiversitat del passat d'aquests grups. És a dir, conèixer el seu paleobiodiversidad. En concret, investigadors de la UPV han pogut comprovar que els jaciments de Zambrana (Àlaba) i Laño (Comtat de Treviño), per exemple, aporten gran quantitat d'informació sobre la vida del passat. En segon lloc, aquest grup de treball pretén considerar també el patrimoni geològic i paleontològic. I, en tercer lloc, volen determinar l'edat de diverses formacions geològiques. De fet, les microfósiles d'alguns mamífers són un bon element de datació.
Per a això, primer realitzen excavacions paleontològiques en els jaciments. Els fòssils són extrets amb ajuda de diversos instruments de mà i posteriorment netejats, restaurats i separats de manera general en el laboratori. Per a fer el camí segur al laboratori, protegeixen els fòssils d'ossos grans i fràgils amb guix mullat. A més, introdueixen en sacs el sediment acumulat en les excavacions i amb l'ajuda de tamisos especials es procedeix a la seva neteja en el laboratori per a separar les microfósiles dels grans de sediment.
A continuació es realitza la recerca paleontològica convencional, és a dir, s'estudia l'espècie o gènere al qual pertanyen aquests fòssils, o es realitza un estudi geoquímic segons es vulgui. Els estudis geoquímics serveixen per a conèixer si els fòssils recollits procedeixen del lloc en el qual s'han sedimentat o s'han produït en un altre lloc. Així mateix, la relació entre els isòtops de carboni proporciona informació sobre l'alimentació d'aquests vertebrats fòssils. La relació entre els isòtops d'oxigen, per part seva, dóna compte de les temperatures dels palotenos. No obstant això, cal tenir molta cura. De fet, els processos de fossilització alteren les relacions isotòpiques i, sovint, si la relació entre els isòtops està alterada, els paleontòlegs han d'analitzar la causa d'aquesta alteració.
En definitiva, amb totes aquestes dades, tant d'estudis paleontològics com geoquímics, es pot conèixer l'evolució dels fòssils des de la seva sedimentació fins a la seva recollida.
Laño i Zambrana, tresors preuats
Reunint totes les dades, els paleontòlegs de la UPV han obtingut interessants resultats. Per exemple, Laño Cretàcic és un dels jaciments de vertebrats fòssils més rics d'Europa, com ho demostra la seva diversitat taxonòmica. S'han trobat prop de 40 vertebrats fòssils, dels quals 9 són noves espècies: Serps Madtsoia laurasiae i Herensugea caristiorum, Tortuga vasconica , Tortugues Polysternon atlanticum i Solemys vermiculata, Musturzabalsuchus buffetauti i cococodrilos Acynodon iberoccitanus, Lirainosaurus astibidinosaurus dinosauroaurun i Etxebarriesaurio. Només Lañón, Drac, Lirainosaurus i Lainodon han trobat diversos gèneres.
A més, aquest jaciment té la particularitat d'haver trobat tants microfósiles com macrofósiles. I això és realment curiós. De fet, en la majoria dels jaciments de dinosaures mesozoics només es troben fòssils de gran grandària.
En Zambrana s'han trobat amfibis, rèptils i mamífers fòssils de fa 37 milions d'anys. Entre aquests últims, a més, s'han descrit 21 tàxons, alguns d'ells nous.
Després d'anys de treball, aquests importants jaciments i molts altres encara guarden molts secrets. Els investigadors de la UPV creuen que es resoldran amb futures recerques.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
