Suposem també que s'ha produït un incendi en una empresa i s'han perdut tots els plans. Totes les màquines, peces o eines de l'empresa han de ser recuperades. També és molt útil en aquests casos. Què fan en aquests casos? Agafen la peça i l'escanegen.
En el laboratori tenen un escàner làser capdavanter. Aquest escàner és mòbil, és a dir, pot escanejar qualsevol peça en qualsevol posició, ja que es pot moure manualment. A més, la grandària dels objectes no és un problema, ja que les peces grans poden ser fraccionades. L'única limitació és que l'escàner ha de veure d'alguna manera formes. Per a això, afegeixen referències a l'objecte que es pretén digitalitzar, fixant un sistema de referència a l'objecte. Aquest escàner utilitza tecnologia làser per a digitalitzar la superfície de l'objecte. A mesura que el raig làser es mou per la superfície de l'objecte, l'escàner llegeix les coordenades dels punts de la superfície. És capaç de llegir 18.000 punts per segon, la qual cosa li permet escanejar la superfície total de l'objecte en pocs minuts. Mentre finalitza l'escaneig, el núvol de punts completada es mostra en la pantalla de l'ordinador.
L'escàner utilitza un programari per a processar els punts rebuts i completar el núvol de punts. L'ús d'aquest programari permet també modificar la precisió del núvol de punts, així com altres característiques, eliminant els sorolls o dades innecessàries del núvol de punts original.
Per a editar aquest núvol de punts obtinguda utilitzen el programari Geomagic. Aquest programari corregeix els possibles forats i errors del núvol de punts. I també permet transformar i millorar el model, corregir els errors que presenta l'objecte original o afegir nous components al model, etc.
Quan el model està llest, s'exporta en format CAD a la màquina de prototip lleuger. Aquesta màquina fabrica prototips de plàstic, formant capa a capa la peça. Utilitza dos materials: un d'ells només s'utilitza per a la construcció del model i posteriorment es dissol. Això permet construir peces de geometria complexa que no es poden realitzar amb mètodes convencionals. En definitiva, es pot dir que fa un treball similar al que realitza una impressora: sobre una base les capes de plàstic van acumulant fines en lloc de tinta sobre paper. La base seria un arxiu en format CAD obtingut prèviament, que d'alguna manera imprimeix en tres dimensions fins a obtenir el prototip.
Seguint aquest procés, han dissenyat productes de molt diversa índole: Diverses taules de l'empresa de surf Pukas, pals de golf de Makser... A més, en l'actualitat compten amb diversos projectes de pròtesi dental i maxil·lars. Sens dubte, el treball d'enginyeria inversa pot ser aplicable en camps com la medicina, les belles arts, l'arqueologia i, per descomptat, l'enginyeria.