Dinàmica de talussos
Els talussos són habituals tant en la xarxa ferroviària com en la carretera. Els talussos són costes o escarpades que s'han deixat al descobert després d'haver menjat un tros de muntanya. En tractar-se de zones inestables, generen nombrosos problemes i, en el cas d'Euskal Herria, s'agreugen per l'accidentada orografia, l'elevada pluviositat i l'abundància de materials sedimentaris plegats i trencats.
Riscos i danys
En el cas de talussos de roca, la formació d'inestabilitats depèn de les característiques geomecánicas del conjunt de roques, de l'estat de conservació del propi talús i de les condicions de penetració de l'aigua.
Cal tenir en compte, a més, que alguns talussos dirigeixen les roques directament al recorregut, ja que els materials tallats en les obres de construcció apuntaven a aquesta direcció, però en uns altres els conjunts rocosos es troben travessats pel recorregut, disminuint el risc associat.
Mesures correctores
Els estudis geotècnics consisteixen en la identificació, control i correcció d'elements potencialment inestables mitjançant el desenvolupament de protocols o programes específics per a les zones de risc potencial. Amb aquests programes es valorarien els beneficis que s'obtindrien amb les mesures correctores i se solucionarien els problemes registrats.
En concret, el grup de geotecnia hidrogeològica de la UPV/EHU ha desenvolupat un programa basat en 10 paràmetres: classificació de la roca (establerta pel grup de geotecnia hidrogeològica per al País Basc), orientació de les discontinuïtats, condicions hidràuliques, facilitat de meteorització, història del talús, volum del bloc/massa inestable, altura del talús, probabilitat que les roques arribin a la carretera, distància de visibilitat vs.
A través d'aquests paràmetres es valora l'estabilitat del talús i les possibles afeccions al despreniment de roques. Aquesta classificació distingeix vuit tipus de roques, aportant informació sobre les seves característiques i el seu comportament en obra.
Finalment es proposen mesures correctores per a cada tipus de roca. Entre ells es troben l'ús de barres d'acer com a tensors, el recobriment de talús amb formigó, la col·locació de xarxes dinàmiques d'elevació de roques, etc. En definitiva, tots els estudis tenen com a objectiu proposar les mesures correctores adequades i minimitzar els riscos.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
