Píndoles del Dr. Rush en l'expedició de Lewis i Clark
El Dr. Rush li va dir clarament a Lewis: “presa una o dues pastilles laxants en el moment en què es detecta la malaltia”. Aquelles pastilles miracle van ser creades pel propi Dr. Rush. El component principal era una substància anomenada calomelans, el clorur de mercuri. Tan eficaç com tòxic.
Meriwether Lewis, secretari de Thomas Jefferson, es prepara per a un llarg viatge ple de perills. Després de la compra de la Louisiana en 1803, Jefferson va idear una expedició per a explorar les terres adquirides i estudiar la possibilitat que el riu Missouri fos una bona via comercial per a travessar la part occidental del continent. I també per a reivindicar que aquestes terres eren propietat dels estatunidencs.
Va ser triat Lewis per a liderar l'expedició. I Lewis li va demanar ajuda a William Clark, amic de l'exèrcit, que “tenia un caràcter fort, una prudència, una capacitat de supervivència en el bosc i un coneixement de la naturalesa i costums dels indis”, segons Lewis. Per a preparar l'expedició, Lewis i Clark van rebre formació d'experts de diferents àrees. De fet, aquesta expedició tindria també objectius científics: investigar animals, plantes i geografia d'aquelles terres desconegudes.
A més, Lewis va aprendre de la mà del doctor Rush els coneixements mèdics que pogués necessitar durant l'expedició. Benjamin Rush va ser el metge americà més prestigiós de l'època, amic de Jefferson i un dels signants de la Declaració d'Independència dels Estats Units. Com era habitual en aquella època, defensava que totes les malalties es produïen per desequilibri d'humors o fluids corporals. Hi havia quatre humors: sang, flegma, bilis i bilis negre. Així, l'excés de sang provocava febre, per exemple, i l'excés de bilis provocava restrenyiment. En el primer cas el remei era l'extracció de sang i, en el segon, la presa de laxants.
Els calomelans era un bon medicament per a això. En altes dosis era un laxant violent. El buidatge immediat dels intestins conduïa la bilis al nivell adequat. Però no sols això, sinó que també servia per a curar la sífilis en petites dosis. En la farmaciola de l'expedició es van emportar centenars de pastilles de calomelans del Dr. Rush, així com la pols de calomelans i el tanc de calories.
Uns 40 homes van sortir del St. Xerris (Missouri) el 21 de maig de 1804, aigües amunt del riu Missouri. En dos anys i mig van arribar a la costa del Pacífic i van fer la volta. Quant als objectius científics, a més de realitzar mapes de la zona explorada, es van trobar 178 plantes i 122 noves espècies d'animals, entre elles el coiot, l'antílop americà, el cérvol dels comandaments, el panet de Lewis, la noguera de Clark, etc.
D'altra banda, es van trobar amb unes 70 tribus, gairebé sempre de manera pacífica. De fet, un dels objectius de la missió era l'establiment de bones relacions amb els indis, entre altres coses, per a poder realitzar tractes comercials. Més encara, van haver de comptar amb l'ajuda dels indis, perduts a les Muntanyes Rocalloses o amb durs hiverns per a no acabar amb la fam morta.
Van perdre un sol home; tres mesos després de l'expedició el capità Floyd va emmalaltir i va morir. Es creu que va ser una apendicitis. En aquest cas Lewis no va poder fer res. Però va aconseguir fer front a la resta de problemes de salut.
Les píndoles del Dr. Rush van tenir un gran èxit d'expedició. I és que, de dia en dia, a penes menjaven carn d'animals caçats. Això en el millor. Quan no hi havia caça també es van menjar gossos, com feien els indis. Una altra opció era el salmó sec, però preferien el gos. De totes maneres, es menjava gairebé exclusivament carn i sense fibra. Així, el restrenyiment era un mal dia a dia en l'expedició. Afortunadament, les píndoles de Rush eren extremadament efectives.
Les píndoles de Rush i la pols de calomelans també van ser necessaris per a combatre la sífilis. “Sioux i l'exercici tenen un curiós costum —va escriure Lewis en el seu diari— d'oferir boniques dones als qui volen expressar el seu agraïment”. Mesos després va començar a escriure comentaris sobre els seus homes com: “En general estan sans, excepte algunes malalties venèries, molt freqüents entre els nadius… que els homes les han pres d'ells”. O, “Goodrich i McNeal estan molt malament amb la sífilis presa per Xinès el passat hivern de les dones… Prendrem un buit per al descans perquè puguin usar el mercuri amb tranquil·litat”.
La recomanació era utilitzar els calomelans fins que el malalt comença a xiular. Ara se sap que és un símptoma d'enverinament amb mercuri. El mercuri és tòxic per als bacteris que provoquen la sífilis, però també per a l'hoste. No obstant això, Lewis i Clark van triar bé als seus homes. Homes durs. Van ser capaços de fer front als perills d'aquell llarg viatge, així com als durs medicaments i tractaments.
Dos-cents anys després la petjada de mercuri deixada per l'expedició ha servit als arqueòlegs. Gràcies a això, els arqueòlegs han pogut confirmar la ubicació exacta d'un dels campaments de l'expedició. Segur que l'únic que es coneix. Situada al costat del riu que Lewis va denominar “Traveler’s Rest”, en l'actual Montana. En la zona es van trobar restes de la fogata i el fos del plom, i a uns 90 metres, un punt suposadament utilitzat com a bany. Aquesta distància, de 300 peus, era la que Lewis i Clark seguien segons les normes militars entre el lloc de fogó i el vàter. La prova va ser clara: aquell punt utilitzat com a bany era ric en mercuri.
Bibliografia:
BRANDT, A. (2003): “Sex, Dog Meat, and the Lash: Odd Facts About Lewis and Clark”. National Geographic.
DEVLIN, S. (2004): “Resarchers pinpoint> location of Travelers’ Rest”. Missoulia.
FESSENDEN, M. (2015): “How to reconstruct Lewis and Clark’s journey: Follow the mercury-laden latrine pits”. Smithsonian.com
HIGBY, G. J. : “Rush’s Bilious Pills”. Discovering Lewis and Clark.
NATIONAL PARK SERVICE: “Lewis and Calrk Expedition. A National Register of Historic Plaus Travel Itinerary”.
NATIONAL PARK SERVICE: “Information on the Arikara Indians. Recorded by Members of the Lewis and Clark Expedition”.
SMITH, B. (2004): “Archaeologist to report on Travelers' Rest”. Ravalli Republic.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
