Leonardo Torres Quevedo. Peus en el sòl, cap en l'aire
A Sant Sebastià, les pluges torrencials del 30 de setembre de 1907 no van desbaratar l'expectació de la gent reunida en Ulía. A una distància d'uns tres-cents metres entre dues cimeres, es veien ben tendits sis cables, dels quals un vaixell de ferro era penjat per a 18 persones. Un dispositiu espectacular, aquell que s'anava a inaugurar aquest dia. Primer transbordador aeri mundial per a persones.
“La novetat que Sant Sebastià ha ofert aquest estiu a la seva colònia és el transbordador aeri d'Ulía, que deia el diari madrileny La Correspondència d'Espanya, el 27 d'agost de 1908, que va del cim al cim, portant als viatgers sense molèsties als penya-segats. La plataforma, penjada de fils metàl·lics, travessa un profund esquellot. El viatge curt emociona”.
L'inventor del transbordador aeri d'Ulía era Leonardo Torres Quevedo, ja famós. Nascut a Cantàbria en 1852, va passar la seva joventut a Bilbao. El seu pare era d'aquí. Com els seus pares estaven absents per treball, va viure molt de temps a casa dels seus familiars o amics, sobretot a casa de les germanes Concepción i Pilar Barrenetxea. L'últim, a més, li deixava tota la seva fortuna a Leonardo.
Va estudiar enginyeria a Madrid i en finalitzar els seus estudis va començar a viatjar per Europa per a conèixer de prop els últims avanços científics i tecnològics. L'herència de Barrenetxea li va permetre viatjar i fer el que més li agradava: investigar i fer invents.
Es casa en 1885 i s'instal·la al poble càntabre de Portolín. Allí va crear el primer transbordador. Una cadira penjada d'uns cables sortia de casa a 200 metres de distància i pujava a un prat situat a 40 metres d'altura, amb la força d'un parell de vaques. A partir d'aquí, va patentar en 1889 el transbordador aeri per al transport de persones. A l'any següent el va presentar a Suïssa, però no va tenir èxit i sí que va provocar burles en els mitjans locals.
Va abandonar la idea dels transbordadors i es va submergir en el món de les màquines algebraiques. En 1893, amb 41 anys, va presentar el seu primer treball científic: “Memòria sobre les màquines algèbriques”. Era un treball teòric sobre calculadores analògiques.
També es va incorporar a l'aeronàutica, oferint en 1902 excel·lents solucions a alguns dels problemes dels globus guiats. Quatre anys després patenta el globus guiat amb cotxe. En aquest disseny, el mateix Torres Quevedo explicava que “tots els elements metàl·lics rígids de les escòries, que a més de pesar molt, fan molt difícil de conduir, se substitueixen per una biga de corda. [...] En omplir el globus de gas, la pressió tibant les cordes, la qual cosa li dóna la mateixa consistència que una estructura rígida. Una vegada buidat el globus, es pot recollir i transportar amb comoditat”.
Els globus de Torres Quevedo van tenir un gran èxit. Sobretot anys després, durant la Primera Guerra Mundial. França va fer més de 20, Regne Unit més de 60, Rússia quatre, els Estats Units sis i el Japó un.
I els globus ho van portar a un altre gran invent. Preocupat pel risc de provar globus experimentals, va inventar un sistema de control remot. En 1903 va presentar en l'Acadèmia de les Ciències de París el telequino, el primer control remot del món per ràdio. Després de diverses millores i proves en els pròxims anys, al setembre de 1906, es va exhibir en el port de Bilbao. Es va congregar. Torres Quevedo va dirigir una barca des de la terrassa del Club Marítim de l'Abra.
Després d'aquesta reeixida demostració, en el mes següent, diverses empreses basques van crear a Bilbao l'Associació d'Estudis i Treballs d'Enginyeria. El primer punt de les bases de l'Associació deixava clar l'objectiu: “Estudi i execució experimental de projectes o invencions presentats per don Leonardo Torres Quevedo”. Aquesta associació va impulsar el desenvolupament del projecte del transbordador en la muntanya Ulia de Sant Sebastià. Llavors sí, el transbordador va tenir èxit i es van fer similars en diversos països. El més famós va ser l'Spanish Aerocar en les cataractes del Niàgara. Actualment continua funcionant.
Torres Quevedo, de gran prestigi, va crear el Laboratori de Mecànica Aplicada de l'Estat espanyol. Posteriorment es convertiria en Laboratori d'Automàtica, ja que Torres Quevedo obriria aquest nou camp de l'enginyeria. En 1914 va publicar Assajos sobre Automàtica. En aquest treball, Torres Quevedo deia que els autòmats serien capaços de prendre decisions. A més, va introduir antecedents per a la realització digital d'operacions aritmètiques i va citar la màquina analítica de Charles Babbage, indicant que va fallar pel mer ús de procediments mecànics.
Aquest mateix any va presentar l'autòmat Jugador d'escacs. Aquella màquina era capaç d'actuar contra un ésser humà en uns escacs molt simplificats. La màquina movia una torre i el rei, i el contrari només el rei. La màquina responia en funció dels moviments del contrari i sempre arribava al mata d'escacs. A més, no es podia fer el parany; si el contrari realitzava algun moviment incorrecte, l'autòmat protestava i tres vegades s'apagava.
La màquina va provocar una gran admiració. Però encara més Torres Quevedo ho donava. En 1920, amb 68 anys, presenta l'aritmómetro electromecànic. Era un dispositiu capaç de realitzar operacions aritmètiques, connectat a una màquina d'escriure. L'operació pretesa s'escrivia en la màquina d'escriure, calculava les màquines i escrivia el resultat en la màquina d'escriure automàticament. Molts creuen que va ser el primer ordinador.
Bibliografia:
ARAMBERRI, J. (): “Torres Quevedo, l'altre Leonardo”. Euskonews and Mitjana.
GONZÁLEZ REDONDO, S.A. (2008): Leonardo Torres Quevedo, el més prodigiós inventor del seu temps“. CIC Network
ITURRALDE, M. (2015) “Un funicular espanyol en les cataractes del Niàgara”. El Correu
VELASCO, J.J. (2011): “Història de la tecnologia: El jugador d'escacs, l'abuleo de Deep Blue”. Hipertextual
VELASCO, J.J.(2013): “Leonardo Torres Quevedo, un espanyol avançat al seu temps”. Blogthinkbig.com
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
