Manu Ortega: "La clau és dibuixar alguna cosa que no dol en l'ull"

Roa Zubia, Guillermo

Elhuyar Zientzia

Va estudiar Belles arts a Salamanca i Kassel, Alemanya. Des de 1997 treballa com a il·lustrador. Ha il·lustrat nombrosos llibres de text i llibres infantils i ha treballat en l'àmbit multimèdia. A Euskal Herria, per exemple, ha treballat per a les editorials ELKAR i Erein. Els lectors de la revista Elhuyar també coneixeran la seva obra, ja que en tots els números de la revista fa il·lustracions de la secció "Històries".
manu-ortega-begian-minik-egiten-ez-duen-zerbait-ma
Manu Ortega. Bilbao, 1971. www.manu-ortega.com.
És difícil il·lustrar la ciència?

El meu treball per a la revista Elhuyar és especial. Més que de ciència, està dedicat a les persones de la ciència. Són personatges, per la qual cosa la documentació a recopilar és sobretot històrica. Per exemple, quan s'ha introduït documentació de la ciència s'han produït imprevistos. Per exemple, per a il·lustrar un article sobre Mendeleev, dibuixi el personatge i darrere la taula periòdica dels elements químics. Després vam haver de corregir la il·lustració perquè alguns dels elements introduïts inicialment en la taula no eren encara coneguts en aquella època en la qual va viure Mendeleev.

Si el teu treball és il·lustrar escenes i situacions que no es poden veure perquè es van perdre en el temps. Com afronta aquest treball?
Il·lustració per a un article sobre Mendeleev. Ed. Manu Ortega

La clau és crear una cosa coherent, alguna cosa que no dol en l'ull. A vegades és necessari filtrar la informació de les il·lustracions anteriors existents sobre el tema. Si són personatges il·lustrats hi haurà moltes il·lustracions falses.Però només fins a cert punt. Ha de ser coherent. I les coses que no es poden documentar són un repte, perquè no es poden llevar de la il·lustració, i al mateix temps han de ser, almenys en part, correctes.

Quan vas il·lustrar l'article sobre Antoni van Leeuvenhoek, en el número de gener de 2011 de la revista Elhuyar, va homenatjar el pintor Vermeer fent una il·lustració que imita els seus quadres.

Sí. A vegades em perdo en la documentació; em comença a llegir, m'enganxa la lectura i m'oblida que haig de fer il·lustració (riures). La veritat és que al llarg de tot això, hi ha una hipòtesi que diu que Leeuvenhoe va ser el model de Vermeer. I per tant, encara que en l'article no s'esmenta a Vermeer, vaig decidir que imitaria el seu quadre en la il·lustració.

Il·lustració per a un article sobre Antoni van Leeuvenhoek, que imita un quadre de Vermeer. Ed. Manu Ortega

A vegades ofereixo més dades del que es recull en la primera lectura i millor per a qui ho captura; les obres tenen infinites lectures. Les il·lustracions no estan tan definides com les equacions matemàtiques, suggereixen moltes característiques i obren possibilitats.

Per què creus que necessitem il·lustracions per a imaginar el que no es pot veure, encara que sabem que en molts casos no seran correctes?

Per moltes raons. Per la didàctica, per exemple, per a comprendre bé una qüestió necessitem més d'una mena d'explicació, i una d'elles és la il·lustració. D'altra banda, vivim en l'imperi de la imatge i si no tenim imatge trobem a faltar. Ho fa més atractiu i ens sentim més còmodes quan hi ha una imatge. Moltes vegades és un element que és allí, com la música de fons d'un bar, que no sempre li fem cas, però que és allí. I a més, disposar d'espai per a la interpretació de l'il·lustrador li afegeix un plus que també és informació. Si la il·lustració està realitzada amb gran precisió, serà la informació que podem utilitzar. En algun cas pot ocórrer que la il·lustració obri noves portes de recerca. En definitiva, són dades, no està tan lluny del concepte de recerca.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila