El de casa no sempre és local
El Govern espanyol ha pres la decisió de tancar la central de Santa María de Garo en 2013. Ha estat una decisió controvertida, però el debat sobre el tancament o la continuació estava encesa en la societat des de fa temps. La qüestió principal era, i és, la seguretat, així com raons econòmiques i energètiques. Per exemple, Nuclenor ha assenyalat en més d'una ocasió que l'electricitat generada per Garo és imprescindible per a satisfer el nostre consum.
No obstant això, les dades mostren el contrari. Segons REE, la Xarxa Elèctrica d'Espanya, la central de Garo va generar l'any passat el 1,36% de l'electricitat produïda a Espanya, concretament 4.021 GWh. I aquest mateix any, Espanya va exportar 11.221 GWh nets.
No obstant això, aquest no és l'únic exemple que les dades i les opinions no coincideixen, ja que ocorre el mateix amb les energies renovables. De fet, sentim que cada vegada estan més estesos, i és cert que augmenten any rere any, però les principals fonts d'electricitat que es genera i consumeix al País Basc continuen sent els combustibles fòssils i l'energia nuclear.
L'excepció és Navarresa, per la qual cosa molts ho tenen com a model. Així, fa dos anys, la prestigiosa revista científica Nature va donar un article al model productiu navarrès. L'autor, Daemon Fairless, explica l'evolució de la producció elèctrica en el territori.
Fairless ha destacat que a principis de la dècada dels 90 les úniques fonts d'energia renovables eren les petites centrals hidroelèctriques dels rierols que descendeixen dels Pirineus, i que en tot just vint anys el 60% de l'electricitat generada a Navarra era procedent de fonts renovables. Segons l'article, l'energia eòlica ha estat la clau del canvi, explicant els beneficis econòmics, ambientals i socials d'aquest canvi.
Model al límit
Malgrat no llegir l'article, és evident que a Navarra l'energia eòlica ha tingut un desenvolupament espectacular. No obstant això, alguns experts posen en dubte l'aplicabilitat del model navarrès. Gorka Bueno, professor del Departament d'Electrònica i Telecomunicacions de la UPV a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Bilbao, considera que "cal tenir en compte l'estructura de la xarxa elèctrica".
De fet, Navarra no pot prendre's com a referència, ja que no és una illa elèctrica. L'electricitat produïda pels aerogeneradors de Navarra es distribueix a nivell nacional. Si la xarxa es limités a Navarra, la generació eòlica no podria ser tan gran.
L'electricitat eòlica té un règim especial per a afavorir la generació eòlica, que s'integra en la xarxa a mesura que es produeix. No obstant això, la generació eòlica és variable i no és possible gestionar l'electricitat nuclear, basada en combustibles fòssils i tan fàcilment com la hidroelèctrica per a satisfer la demanda que es genera en la xarxa a cada moment. Per això, l'electricitat eòlica que pot captar la xarxa en un moment donat és limitada. Bo ho té clar: "La producció d'energia eòlica a Navarra en tot l'Estat requerirà profundes transformacions en la topologia i gestió de la xarxa, en cas contrari la xarxa no serà estable".
Segons els projectes de la Unió Europea, en 2020 la xarxa europea estarà preparada perquè el 30% de l'electricitat generada provingui de fonts renovables. En l'actualitat, el 40% de l'electricitat consumida a Navarra prové dels aerogeneradors, una cosa similar ocorre a Dinamarca. "A Dinamarca es produeix molta energia eòlica. Però, què passa? La xarxa danesa té una interconnectivitat molt alta amb l'alemanya i la dels països escandinaus".
No obstant això, el catedràtic d'Enginyeria Elèctrica de la UPNA Blas Hermoso té una altra perspectiva. En la seva opinió, el problema de l'evacuació de l'electricitat generada a través de la xarxa està "resolt" a Navarra. Explica que recentment s'ha inaugurat una xarxa de 400 kilovoltios de doble circuit entre Castejón i Muruarte de Reta.
Segons el Govern de Navarra, això permetrà augmentar en un 50% la potència instal·lada en les renovables, sent sobretot eòlica. D'aquesta forma, s'espera que la potència instal·lada en 2016 sigui de 1.536 MW (enfront dels 1.088 MW actuals), però per a això hauran d'instal·lar més línies, estacions i transformadors d'alta tensió. De moment, la xarxa inaugurada es traslladarà fins a Vitòria-Gasteiz.
Sense més aerogeneradors
En qualsevol cas, els experts no creuen que els aerogeneradors s'expandeixin molt més a Navarra. En el propi article de Nature, l'autor esmenta que probablement les centrals eòliques han arribat a saturació. I això es deu, d'una banda, al seu impacte en el paisatge, al fet que la gent no acceptaria fàcilment la construcció de noves centrals i, d'altra banda, al fet que els nous aerogeneradors són més eficients i, per tant, la instal·lació de nous en el lloc dels antics podria augmentar la potència instal·lada en l'energia eòlica sense construir noves centrals.
No obstant això, no són les úniques limitacions que té l'eòlic per a la seva expansió, sinó que hi ha una altra més important. Tal com indica Bell, la generació basada en combustibles fòssils és "imprescindible" per a garantir una suficient estabilitat elèctrica. "Els aerogeneradors no generen electricitat si no hi ha vent". La dada és que els aerogeneradors generen entre un 15-20% de la potència instal·lada. "I a més la creació no és constant".
Per exemple, el 24 de novembre de 2008, a les 4.47 de la matinada, es va cobrir el 43% de la demanda a Espanya mitjançant eòlica, als tres dies, a les 16.22, tan sols el 1,15%. És un exemple extrem, però mostra que la variabilitat de l'energia eòlica és evident.
Per això, segons Bell, són necessàries centrals bàsiques, i per a això estan les tèrmiques de Castejón. Així, Bell considera "adequat" el model existent a Navarra. Això sí, en la seva opinió, energèticament "igual d'adequat pot ser garantir l'energia elèctrica bàsica amb centrals nuclears". Apostar per l'un o l'altre és una decisió política. França, per exemple, ha apostat per la nuclear i Espanya per un model més diversificat".
Existeix un intercanvi elèctric entre tots dos estats, però si ens fixem en el balanç net no és molt elevat. Això no significa que siguin independents: en les centrals tèrmiques es crema gas, i el gas s'importa d'Algèria, Nigèria, Noruega, Trinitat i Tobago, Omandi i Qatar, entre altres.
Dependent de gas
Aquesta dependència és encara major en la CAPV. La generació elèctrica està basada en centrals tèrmiques i l'aportació de renovables és molt inferior al de Navarra, vuit vegades inferior al de les tèrmiques.
Gorka Bueno qualifica de preocupant "" l'aposta del Govern Basc per la generació basada en el gas natural i denúncia amb claredat l'article que va escriure l'any passat per a l'observatori Gaindegia. Aquest article, que constitueix una greu dependència energètica al País Basc, assenyala que si es compleixen els objectius del Govern, en la CAPV la potència elèctrica de les centrals tèrmiques de cicle combinat podria aconseguir en breu el 65% del total, és a dir, es basarà en el gas importat.
A més del gas, la CAPV importa combustibles sòlids per a la generació d'electricitat. Així, segons l'informe Petroli i Economia de l'Energia del Govern Basc, en 2006 el 65% dels combustibles sòlids comprats per la comunitat es van destinar a la generació d'electricitat.
Aquestes dades contrasten plenament amb el desig d'anar disminuint la dependència i amb els objectius marcats pel propi Govern per a 2010. De fet, va recollir en la seva informe Estratègia energètica Euskadi 2010 que té com a referència una directiva europea. D'acord amb aquesta directiva, per a l'any vinent, el 22% de l'electricitat consumida a la Unió Europea hauria de ser obtinguda a partir de fonts renovables. La directiva també estableix la participació que hauria de tenir cada país: L'espanyol hauria de ser el 29,4% i el francès el 21%.
Per a aconseguir aquest objectiu, els autors de l'estratègia Euskadi 2010 van preveure que l'energia eòlica serà fonamental i que la potència instal·lada per a aquest any serà de 623,611 MW, tenint en compte els parcs eòlics grans, petits i aerogeneradors aïllats.
La diferència entre les previsions i la realitat és evident, tant en l'aportació de fonts renovables com en la implantació de parcs eòlics. Les últimes dades publicades daten de 2007, quan el 13% de l'electricitat era generada per renovables, i la potència instal·lada als parcs eòlics era de 145 MW. A més, al juny d'enguany el Parlament va sol·licitar al Govern la paralització de tots els plans d'implantació de parcs eòlics fins a arribar a un consens institucional i social.
Així, la generació elèctrica no ha crescut d'acord amb el planificat, ni tan sols pel grau de contribució de les renovables, ni per les necessitats: la demanda elèctrica en 2007 ha estat de 20.612 GWh, un 1,6% superior a la de l'any anterior, mentre que la generació elèctrica ha disminuït un 10% fins als 12.597 GWh (61% de la demanda).
Nuclear en la republica real
En Iparralde la dependència energètica també és molt alta. Els únics generadors d'electricitat són unes petites centrals hidroelèctriques i diverses tèrmiques que cremen biomassa. Entre tots ells, no produeixen ni el 2% de l'electricitat consumida en els tres territoris (segons dades de 2005 el 1,6% de la consumida). La resta el recullen a través de la xarxa francesa en els tres territoris, i gairebé tot prové de centrals nuclears.
De fet, les centrals nuclears generen una mica més de les tres quartes parts de l'electricitat produïda a França (77%). Per darrere dels Estats Units, és el segon país del món que més energia nuclear genera. I pretén continuar tenint potència nuclear en el futur. Compta amb 58 reactors de segona generació, amb una edat mitjana de 22 anys i una previsió de bon funcionament fins als 40. No obstant això, a partir de l'any 2030 hauran de començar a construir nous reactors i ja s'estan discutint com hauran de ser.
Per tant, a la vista dels projectes del govern francès, no sembla que la situació energètica dels tres territoris del Nord vagi a canviar substancialment, si bé poden fer-ho, sobretot per la recent explotació dels seus recursos (aigua, biomassa i sol).
En Iparralde la situació és bastant extrema, però a Euskal Herria existeix una dependència energètica. Com assenyala Bueno, a més, la dependència no es limita únicament als recursos naturals, sinó que "també és enorme en infraestructures: el sud depèn de la xarxa espanyola i el Nord de la francesa".
Amb la situació actual, aconseguir electricitat pel nostre compte és un somni, però Bueno pensa que es pot fer alguna cosa: "reduir el consum". La tendència és la inversa.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
