Tractament del cap
L'efecte placebo és una cadena de reaccions en el cervell i l'esperança d'una millora clínica, el tir pistoler inicial. De fet, aquesta esperança activa la regió que processa el premi en el cervell, encara que el tractament sigui placebo.
En general, "qualsevol cosa que ens produeixi una sensació de plaer en la vida fa que s'intensifiqui l'activitat d'aquesta regió", afirma Ra l de la Font, neuròloga de la Universitat Britànica de Columbia (el Canadà). Es refereix al cos estriat ventral. Alguns investigadors aporten més detalls i assenyalen com a punt de partida una de les estructures que formen el cos acanalat ventral, el nucli accumbens.
En aquesta activació s'allibera un determinat neurotransmissor: la dopamina. La dopamina participa en aspectes de comportament com la motivació, el somni, l'humor, l'atenció i, per descomptat, el premi.
Aquesta dopamina alliberada en la xarxa neuronal, en arribar a altres regions del cervell, les uneix. Depèn de la malaltia o símptoma que ha conduït al pacient a tractament placebo, i de quines altres regions s'activen i en les quals s'allibera neurotransmissor o hormona.
De fet, el dolor i la depressió no es processen en la mateixa regió del cervell, i els problemes associats al Parkinson solen observar-se a la regió que coordina el moviment. A més, en cadascuna d'aquestes regions participen diferents neurotransmisores.
Analgèsics per al dolor
El dolor ha estat el camp més estudiat en l'estudi de l'efecte placebo i els primers estudis per a conèixer la base neurobiològica de l'efecte placebo en aquest camp.
En 1978, l'equip de recerca de la Universitat de Califòrnia, Jon Levine, va suggerir quins compostos podrien estar darrere de l'analgèsia provocada pels placebos. Es van esmentar les endorfinas, compostos del grup de morfina que produeix per si mateix el cos. Això es deu a la incorporació de naloxona a pacients amb dolor postoperatori. La naloxona és un antídot d'opioides. En vacunar-se, van veure que l'analgèsia provocada pel placebo havia desaparegut i que el dolor abans de donar el placebo havia tornat.
La morfina i altres opioides dificulten la difusió del senyal del dolor entre les neurones. Així lleva el dolor. De fet, les neurones que realitzen la transmissió del dolor tenen receptors que s'uneixen a la morfina i, una vegada unides, la transmissió s'interromp.
Perquè la naloxona s'associa amb major afinitat als receptors de la morfina. Però, a diferència de la morfina, no interromp la transmissió del dolor i, per tant, no elimina el dolor.
Confirmant la imaginació
Aquestes proves indirectes de Levine han estat confirmades posteriorment després del desenvolupament de les tècniques neurovisuales. A més de que la presumpció de prendre el medicament provoca l'alliberament d'endorfinas, s'ha pogut identificar la regió cerebral en la qual es produeix.
En un experiment, el neurocientífic Jon-Kar Zubieta i els seus companys d'equip van causar molèsties als participants introduint una solució salina d'alta concentració en la Universitat Michigan. A continuació es va observar un descens en l'activitat de diverses regions que processen el dolor després de l'aplicació del placebo, mitjançant la realització d'escàners mitjançant tomografia d'emissió de positrons (PET).
"Com s'ha vist, l'activitat del sistema d'endorfinas ha augmentat quan s'ha informat els participants que se'ls ha administrat un medicament que elimina el dolor. Els participants en l'experiment han assenyalat a més que han sentit menys dolor. La connexió entre cervell i cos és bastant clara". Aquesta declaració la va realitzar Zubieta al fil de la recerca publicada.
És més, fins i tot abans d'introduir el supòsit analgèsic els participants van observar que van començar a alliberar endorfinas. Es van anticipar al benefici mèdic.
Dopamina més dopamina
La secreció d'endorfinas no és l'únic mecanisme que es posa en marxa per efecte placebo. En altres regions del cervell també provoca un major alliberament de dopamina en algunes malalties. Per exemple, en el cas del parkinson.
L'equip de De la Font, en un article publicat en la revista Science en 2001, va explicar que els placebos provoquen l'alliberament de dopamina en les persones afectades pel parkinson, la qual cosa els permet millorar. Per a arribar a aquestes conclusions es van utilitzar tècniques de neuroimagen.
"Ara sabem que una vegada alliberat el cos estriat en la ventral, es deixa anar la dopamina en el cos estriat dorsal", diu De la Font. Les persones afectades pel Parkinson presenten una falta de dopamina en el cos estriat dorsal. Per tant, milloren inevitablement perquè han complert amb la seva escassetat.
En el cas de la depressió, que també és molt sensible als placebos, els experts creuen que, en lloc de dopamina i endorfinas, a vegades s'allibera serotonina. D'alguna manera, pot dir-se que existeix una escassetat de serotonina en pacients depressius en determinades zones del cervell. Per això els placebos poden millorar.
No obstant això, de la Font ha volgut subratllar que no hi ha tanta llum serotonina com en els altres dos casos. "No sabem --afegeix -- si totes les respostes de placebo observades estan relacionades amb les tres substàncies esmentades. Sabem que la dopamina i les endorfinas estan involucrades, i probablement també la serotonina. A més, és possible que més substàncies participin en l'efecte placebo. Si hagués d'apostar, ho faria. Però encara no s'ha investigat".
Fins quan alleujar els símptomes?
Les endorfinas alliberades pels placebos lleven el dolor, completen la falta de pacients afectats per la dopamina, que probablement alleuja la depressió. En aquests tres casos els símptomes s'alleugen. Això no vol dir que es curin les malalties.
En el cas del parkinson, per exemple, les neurones que segreguen dopamina moren. En el cos estriat ventral, zona imprescindible per a controlar el moviment, s'observa que el nivell de dopamina disminueix. L'adquisició de placebo suposa una major activitat dels vius. Però no es ressusciten neurones mortes.
El mateix ocorre quan la depressió i el dolor són símptomes d'una malaltia: no curen les malalties, disminueixen els símptomes provocats per ella.
Cal pensar, no obstant això, que si es tracta d'un alleujament per la suggestió i l'esperança de curació, abans o després desapareixerà, reapareixent llavors els símptomes anteriors.
Perquè aquí, de nou, respon l'esperança generada amb el tractament. Per tant, com més agressiu sigui el tractament, major és la durada de la resposta placebo. "Quan acceptes una operació, esperes que la millora duri molt temps i quan prenguis una píndola saps que en unes poques hores l'efecte passarà", ha afirmat Fuentes.
Simulant una operació d'introducció de noves neurones per a tractar el parkinson, per exemple, la Universitat Denver va veure que la gran activitat de les neurones per efecte placebo va durar més d'un any.
Immunitat sota efecte placebo
Al costat de l'estudi de l'activitat del cervell i neurotransmisores, s'ha estudiat a vegades si el sistema immunitari reacciona a causa dels placebos. Per exemple, un grup d'investigadors de la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya) i de l'Institut Federal Suís de Tecnologia van investigar aquesta vinculació en rates. La resposta va ser afirmativa (veure quadre esquerre). En aquest cas, van influir en el condicionament --finalment, subministrant només aigua dolça - de la deprimencia del sistema immunitari de les rates.
A més d'influir en el condicionament, en altres condicions i circumstàncies s'ha observat que el sistema immunitari està inclòs en la resposta placebo. Nombrosos estudis realitzats amb pacients postoperatoris han demostrat que, a més d'eliminar el dolor, les inflamacions en la zona tractada disminueixen en prendre el placebo. Les inflamacions tornen a aparèixer amb l'antídot de les endorfinas.
La inflamació és una de les primeres reaccions del sistema immunitari quan es produeix una ferida o mal. L'objectiu és protegir la zona afectada. Però aquesta protecció comporta una sèrie de símptomes que ens fan sentir malalts: augment, dolor, febre, etc. És una resposta en fase aguda.
Doncs bé, si els placebos eliminen parcialment aquests símptomes, és possible que l'efecte placebo, en general, disminueixi la resposta en la fase aguda del sistema immunitari. Així ho proposa el professor Dylan Evans de l'Escola Universitària Cork en el seu llibre Placebo.
Segons De la Font, "malgrat el seu atractiu, la interpretació personal de l'autor" és la proposta per Evans. De fet, "és molt possible" que estigui relacionada d'alguna manera l'alliberament d'aquestes substàncies i la resposta del sistema immunitari, però aquesta relació "no està verificada".
Gran impuls gràcies a la visibilitat
Tots els experts consideren incipient el coneixement sobre l'efecte placebo en general. És cert que per primera vegada es va observar en la dècada de 1950. A la fi de la dècada de 1970 es va proposar per primera vegada quina substància podria estar darrere de la resposta placebo. Però fins fa força temps, fins a l'any 2001, no es va observar de prop la influència dels placebos en el cervell. Comparat amb el desenvolupament de les persones, "el bebè que encara no sap caminar" és, segons el neuròleg de la Font, el nostre coneixement de l'efecte placebo.
No obstant això, des del desenvolupament de les tècniques de neuroimagen, les recerques han proliferat i prosperat. Tots els descobriments que s'han realitzat en els últims anys sobre la mena de placebo, els mecanismes que hi ha darrere i les seves possibles aplicacions mèdiques han donat "credibilitat" al fenomen que fins llavors ha estat orfe. Maj-Britt Niem, investigador de l'Institut Federal de Tecnologia de Suïssa, i un dels autors dels experiments esmentats sobre el sistema immunitari, així ho afirma en la revista Scientific American.
Quant a les aplicacions mèdiques, comenta que "alguns metges comencen a reconèixer" aprofitar l'efecte placebo per a augmentar la incidència de fàrmacs i cirurgies. De la Font és de la mateixa opinió. "No és una apologia --explica - a favor de l'ús de placebos. Es tracta d'aprofitar al màxim l'efecte placebo associat al tractament. Tot tractament actiu porta associat un efecte placebo generat per l'esperança de curar-se". Considera que seria una manera d'ajudar als pacients. No obstant això, aquest camí suscita dubtes ètics.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
