L'empresa CAF i la Fundació Elhuyar conviden cada any a qualsevol persona interessada en l'escriptura i en els temes científics a escriure articles de divulgació o llibres en basc i a participar en aquest certamen. Enguany la medicina ha estat la principal medicina entre els articles presentats i els projectes de llibres. De fet, la meitat dels treballs s'han centrat en aquest tema. Però molts altres temes han estat tractats en la resta de treballs. Segons el jurat, "en la majoria dels treballs s'ha vist un bon o molt bo".
El guanyador dels articles de divulgació ha estat el debarra Aitor Urbieta Artetxe, amb l'obra "Els electrodomèstics prefereixen tocar jazz a tocar la simfonia". L'autor ens introdueix en el món dels entorns intel·ligents, explicant els avantatges d'una casa intel·ligent en la vida quotidiana. I és que, coordinats entre si i comunicats els uns amb els altres, complirien de manera automàtica els nostres desitjos i necessitats quotidianes, no necessitarien directors i, com a perseguidors, improvisarien segons la situació per a donar una resposta satisfactòria. Segons el jurat, "en aquest article circular, l'autor ens mostra que estem a les portes d'aquest somni, d'una manera senzilla i alhora amb tota profunditat".
La melodia de jazz no estaria malament per a musicar el paisatge ocult que ens mostra el segon premiat. El físic Jon Azkarraga Aretxabala guanya el segon premi amb l'obra "La cara oculta de la lluna". En aquest article descobrirem les característiques i peculiaritats de la relació entre la Lluna i la Terra, i veurem, entre altres coses, per què una de les seves cares està sempre oculta. L'autor parla també de l'origen de la lluna, encara oculta per als científics. El jurat va destacar que "les lleis físiques entre la Lluna i la Terra són fàcils d'expressar" i que "combina bé els coneixements científics amb el desig de somni que la bella mare desperta als éssers humans".
I no a la lluna, el tercer premi ha baixat pel riu, a les mans de la biòloga Lide Aristegi Urkia. En l'article titulat "Fusta morta, riu viu", Aristegi ens parla de la importància ecològica de la fusta morta dels rius. El jurat va explicar que "al voltant de la fusta morta floreix la vida". El jurat va destacar que aquest treball és de fàcil lectura: "Seguint amb l'exclamació, ho llegirem en una rampa, amb una escriptura precisa i adequada".
Finalment, el donostiarra Xabier Artaetxebarria Artieda va guanyar el premi especial per a joves menors de 25 anys "Diagnòstic per ordinador: ordinadors mèdics?". amb el treball. Segons el jurat, "en aquest article, l'escriptor ens porta, d'una manera molt adequada, a un futur pròxim i emocionant".
El premi al llibre divulgatiu ha estat per al pamplonés Javier Navarro Els Arcs amb el projecte de Física i Metafísica. Navarro vol teixir les preguntes i respostes que han anat construint els científics al llarg de la història, mostrant el valor de les accions personals i tenint en compte les limitacions psicològiques, socials i històriques; i mostrar el fil continu de la metafísica des de Babilònia fins a Einstein, des d'Aristòtil fins als electrons i des de la idea del buit fins a l'infinit.
El que no ha quedat en blanc ha estat el projecte de teixir la xarxa de Vida de Begoña Arrate Larrañaga, guanyadora de la beca de fa dos anys. Ja ha vist la llum, convertida en un llibre del mateix títol, presentat en l'acte pel mateix Arrate. En opinió de l'escriptor, i atesos els postulats d'alguns científics, el XXI. el segle XX serà el segle de les xarxes i l'estudi de la naturalesa a través de la ciència de les xarxes permetrà a l'ésser humà fer passos significatius. Per tant, els objectius del llibre són explicar en què consisteixen els debats filosòfic-científics sobre aquesta idea i ajudar els lectors a imaginar com és la xarxa de la vida.