Atenció! Ha anat la llum!
De sobte, la foscor s'ha imposat a la casa. "Mira! Ha anat la llum!" pensem i ens dirigim a la recerca d'una llanterna o d'una vela per a saber on anem a casa i no fer cap vaquer. No tenim més remei que esperar fins que torni la llum.
Nosaltres ho considerem un fet d'una vegada. No obstant això, per als gestors de la xarxa elèctrica, qualsevol apagada és una emergència que cal solucionar i que segueix un protocol per a restablir com més aviat millor el subministrament elèctric.
Realitzen simulacres periòdics per a millorar el temps de reacció i l'eficàcia en situacions de possible gravetat. També simulen emergències extremes per a tenir clar què fer i com fer-ho, per exemple, si tot un estat queda sense llum. En aquesta situació extrema, el primer treball és recuperar l'estat de seguretat. Per a això, s'ha d'informar en primer lloc als responsables del Consell de Seguretat Nuclear del succeït, amb la finalitat que puguin detenir la generació elèctrica en les centrals nuclears amb el menor risc possible.
És molt important detenir la generació d'electricitat quan s'interromp el subministrament: si no hi ha res que consumeixi aquesta electricitat, els aparells que estan produint electricitat s'escalfen i l'escalfament pot causar problemes molt greus en les instal·lacions i especialment greus en les centrals nuclears.
A més de garantir la seguretat, és necessari restaurar tot el subministrament. Aquest treball es realitza de manera gradual perquè a cada moment la quantitat d'electricitat que s'està generant sigui la mateixa que la necessària per a consumir.
Es tracta d'un treball a realitzar de forma molt coordinada i sincronitzada, ja que en cas de desequilibri poden produir-se altres interrupcions elèctriques. Si el consum connectat a una línia concreta augmentés considerablement, aquesta se sobrecarregaria i passaria més corrent del que podria suportar. Com aquest excessiu corrent pot cremar algun transformador, cables o un altre component de la xarxa, es col·loquen proteccions: a partir d'un determinat nivell de corrent, s'activen les proteccions i s'interromp l'electricitat. Com els diferencials de casa.
Si la generació fos major que el consum, els problemes estarien amb la tensió de xarxa: com la tensió ha d'estar sempre en determinats intervals, l'augment excessiu posaria en marxa altres sistemes de protecció i es produiria una nova apagada.
La ramificació, fonamental
Simulant simulacions, la realitat és molt difícil que es produeixin apagades a nivell estatal, almenys a Espanya i França, on la xarxa elèctrica està fortament ramificada. La xarxa de transport està especialment ramificada, és a dir, la xarxa que transporta aquesta electricitat des d'instal·lacions que generen gran quantitat d'electricitat a les zones de consum. Existeixen nombroses instal·lacions generadores d'electricitat i les línies que salin de les unes i les altres estan interconnectades entre si. Per tant, si cap falla, satisfan la necessitat d'electricitat amb la generació d'altres centrals.
No obstant això, hi ha xarxes que no estan tan ramificades com les nostres, per la qual cosa a vegades tenen greus problemes. Per exemple, Itàlia té una xarxa bastant vulnerable, d'una banda perquè no està molt ramificada, i per un altre, perquè porta molta electricitat des de fora, entre altres coses, rep dues línies importants des de França i Suïssa.
Doncs bé, en 2003, la major part d'Itàlia va quedar sense llum per un accident ocorregut a Suïssa. La línia suïssa va fallar i no va poder transportar res. En aquesta situació van haver de passar l'electricitat necessària per la línia francesa. I per descomptat, com aquesta línia està dissenyada per a passar una determinada corrent, a causa de la sobrecàrrega també van fallar.
Més habituals en la xarxa de distribució
Les fallades en la xarxa de transport fan difícil que es produeixi una apagada tan gran com l'ocorregut a Itàlia. En una escala més petita, no obstant això, es donen algunes vegades. La majoria de les apagades es produeixen en la xarxa de distribució, és a dir, en les línies que porten l'electricitat als consumidors des de les subestacions. Aquestes línies no solen ser tan ramificades i en cas de sinistre, sí, l'electricitat no pot arribar.
Les apagades són provocades principalment per tempestes, per la caiguda d'algun arbre sobre alguna línia, per danys de vent en alguna torre o per vessament, per caiguda de llamp en alguna línia, etc. En aquests casos és molt habitual que quedi sense llum un barri, un poble o un grup de pobles. Milers d'usuaris van ser testimonis d'un exemple d'aquest tipus al gener, quan vam tenir una ciclogénesis explosiva.
La reparació d'aquests petits sinistres i la reposició del subministrament elèctric no sol ser una tasca complicada, ja que normalment no existeix cap generació en aquestes xarxes, per la qual cosa no es requereix una sincronització gradual. Això sí, fins que se solucioni l'avaria ocorreguda, són moltes les regions que han d'adaptar-se sense llum.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
