Segrest per abocament: ovelles latxas en equilibri en la balança de la petjada de carboni
GEI i ramaderia
Els principals GEI són el CO?, el CH4 i el N2O, tots ells generats en la producció de productes ramaders. No obstant això, parlem en gran manera del CO?, concretament dels equivalents de CO? (CO? eq), que és el que permet considerar els tres gasos en un sol terme. Si bé tot s'expressa en equivalents de CO?, es pot fer una distinció principal segons l'origen dels GEI, on es diferencien els gasos biogènics i els antropogènics. El CO? de la respiració animada i el CH4 produït en la digestió dels remugants són gasos biogènics que contenen carboni de cicle curt (Figura 1). A diferència dels gasos antropogènics produïts en el transport i la indústria, aquests no queden emmagatzemats en l'atmosfera durant centenars d'anys [1].
Intensitat de producció en ramaderia: producte vs. medi ambient
A nivell mundial, el 62% de les emissions totals de GEI procedents de la ramaderia procedeixen del bestiar boví. El bestiar de porcs, gallines, búfals i petits remugants produeix deus d'entre l'11 i el 7%. Finalment, la font d'emissió de GEI més baixa, el 3%, correspon a la resta d'ocells no coberts per l'escórpora [2].
Si ens fixem en la ramaderia i en les activitats diàries, podem fer una comparativa interessant quant als GEI: suposem que una persona consumeix 0,5 kg de formatge d'ovella a l'any, la qual cosa equival a 30 minuts amb cotxe o 5-10 minuts amb avió. És més, els GEI que s'emeten en un viatge normal amb avió són una fartanera havent dinat 10-20 formatges d'ovella.
En el gradient d'intensitat de producció estan establerts tots els sistemes de producció animal (figura 2): en el límit inferior del gradient existeixen sistemes de producció extensius de baixa intensitat, mentre que en el límit superior es troben els més intensius. En aquests últims, la producció del producte animal és alta, a causa de l'estabulació generalitzada, a l'ús d'aliments més digeribles i a la proliferació més fèrtil [3].
Si bé aquestes tres característiques poden donar resposta a l'aspecte productiu, els impactes ambientals associats al sistema productiu, com les emissions de GEI, són màxims. A més, l'abandó de les pastures fa que els beneficis ambientals que la ramaderia pot oferir siguin encara més reduïts [4].
En el maneig extensiu, el temps d'estabulació és mínim, els animals s'alimenten en granges i pastures de muntanya, prevalent el cicle de vida natural de l'animal. I en comparació amb la producció intensiva, en aquest cas la producció és significativament menor. No obstant això, es redueixen els GEI i els impactes ambientals i, per descomptat, són més els beneficis ambientals assignats a la ramaderia [3, 4], entre els quals destaquen el manteniment de la biodiversitat de pastures, la conservació del medi rural, la prevenció d'incendis i l'augment del segrest de carboni del sòl [5].
Anàlisi de cicle de vida (ACV): Eina de valoració de GEI
Per a poder valorar les emissions de GEI i/o equivalents de CO?, els investigadors utilitzen l'anàlisi de cicle de vida (ACV). Per exemple, l'ACV permet analitzar qualsevol acció que es dugui a terme en la producció de llet d'ovella, com l'alimentació del bestiar, la gestió de residus o el maneig del ramat (Figura 3). Amb aquesta metodologia es pot valorar l'impacte ambiental associat a cada activitat.
Els beneficis ambientals de la ramaderia també tenen cabuda en l'ACV. L'augment de la capacitat de segrest de carboni del sòl està relacionat amb la gestió de pastures. En efecte, la fertilització de les pastures i el maneig del bestiar condicionen principalment la capacitat d'un sòl per a emmagatzemar carboni en forma de dipòsits, podent-se estimar per ACV i considerar-ho una estratègia de reducció d'emissions de CO2 equivalent.
Així, tenint en compte les emissions i segrestos de CO2 equivalent, es pot calcular l'efecte ambiental net d'un sistema de producció animal:
Emetre CO2 – Segrestar CO2 = Ballet CO2
A més, a fi d'arrodonir el treball de valoració, el CO? equivalent net s'expressa per unitat de producte, és a dir, com a petjada de carboni, són tant les emissions de CO2 equivalent (CO2 Ballet > 0) com els segrestos (CO2 Ballet < 0) per litre de llet produïda, per quilo de carn o llana, per cap de xai, segons el producte que es desitgi valorar.
Petjada de carboni per ACV de Latx-Ramat
El País Basc sempre ha estat lligat a la ramaderia. En l'actualitat, amb l'objectiu de la venda de llet i formatge, el pasturatge de latxas és l'activitat ramadera més estesa. De fet, encara que el maneig dels ramats de latxas és de tipus extensiu, en els últims anys s'està imposant una tendència cap a una forma intensiva en la majoria dels apriscos d'aquesta raça de gran personalitat [6].
La ubicació del pasturatge de latxas està encara per determinar quant a animals, el seu maneig i GEI. Per a això, com a primera aproximació i utilitzant l'ACV, s'ha valorat la petjada de carboni de 20 ramats de latxs i identificat en un treball fi de màster les principals fonts de GEI que es generen en la producció de llet [7].
Com no s'esperava, la petjada de carboni estimada per ACV va mostrar grans diferències en els 20 ramats de latxa (figura 4). El maneig dels animals era de gran importància ja que la baixa emissió de CO2 equivalent en la producció d'un litre de llet i el segrest d'elevades quantitats de carboni garantien una baixa petjada de carboni final. No obstant això, a l'ésser la base de la petjada de carboni en l'ACV la unitat de producció (litre de llet), la quantitat de litres de llet que es produïa per cap de bestiar que pesava més que la gestió ramadera. En conseqüència, els cultius més intensius van tenir millors resultats en els valors de petjada de carboni.
No obstant això, en unir emissions i segrestos, la major part dels ramats de latxe, tant més intensius com extensius, van recórrer a traces de carboni similars (3-6 CO? eq Kg / L de llet).
L'alimentació d'ovelles latxas, principal causant de les emissions de GEI
L'origen de les emissions de CO2 equivalent implicades en la producció de llet d'ovella difereix del pes de cadascuna d'elles. Es poden distingir cinc fonts principals de GEI: la reflexió del bestiar (segon ingestió de l'aliment ingerit), l'ús de pinsos i farratges, l'abonat, l'energia i la palla (Figura 5).
El complex estómac dels remugants està preparat per a utilitzar l'herba com a font d'energia, concretament la comunitat microbiana de l'estómac, que digere l'aliment i el fa útil per a l'animal. No obstant això, al mateix temps, el CH4 que és GEI és eliminat com a subproducte i la seva influència en les emissions totals de CO2 equivalent és enorme (47%).
En els apriscos de latxe, cada vegada està més estès l'ús de pinsos i farratges complementaris produïts fora de la granja per a alimentar al bestiar. En tractar-se de terrenys de cultiu intensius i remots, normalment associats a l'alliberament de N2O i CO?. Així, després de la reflexió del bestiar, l'ús d'aquesta mena d'aliments es converteix en la segona font principal de GEI (21%). Per tant, estant relacionada tant la dieta animal com la reflexió posterior, es pot afirmar que l'impacte alimentari és del 68%.
D'altra banda, en l'emissió total de CO2 equivalent, els GEI amb origen en fertilització, energia i palla tenen un menor percentatge. El N2O i el CH4 estan relacionats amb els residus ramaders i el seu maneig. Per part seva, el CO? s'associa a l'ús de combustibles fòssils i a la producció de palla externa a la granja per a la fabricació de llits de bestiar.
Renovació de vells, estratègia de reducció de GEI
En la ramaderia d'escates d'origen, les granges i pastures de muntanya són la base de la dieta ramadera. Els recursos de pastures, comparats amb els pinsos i farratges actuals, són més difícils de digerir per al bestiar; la comunitat microbiana té una major activitat en les pastures, per la qual cosa el VAB abocament per reflexió és major en les pastures, en la zona de pinso i farratge [8]. No obstant això, l'absència d'aliments estrangers fa que no existeixin impactes ambientals associats a la seva producció. És més, el pasturatge pot aportar beneficis ambientals (figura 6).
L'augment del segrest de carboni i el manteniment de la biodiversitat de les pastures són dos beneficis ambientals assignats al pasturatge de latxas. L'augment del segrest de carboni està condicionat pel maneig de les pastures i la gestió dels residus que es generaran com a abonament; l'ús d'àmplies superfícies de pastures i l'addició de matèria orgànica al sòl amb fem compostat generaran els majors nivells de segrest de carboni. A més, diversos estudis confirmen que la petjada neta de carboni pot tenir una reducció del 81-93% a causa del segrest de carboni en el sòl [9].
Quant al manteniment de la biodiversitat de pasturatges, segons els mesuraments realitzats en els camps gestionats en les granges de la vall cantàbrica, l'abundància mitjana d'espècies, representativa de la diversitat, se situa entorn dels 50; a nivell de caseriu, entorn dels 60. S'observa que l'estimació anunciada mitjançant models estadístics és de 70. Cal destacar també que en les prades de pasturatge s'ha observat la major diversitat vegetal [10].
La tendència a l'augment de la producció lletera, no obstant això, comporta l'abandó de les pastures seminaturals i la utilització de pinsos i farratges més digeribles (Figura 7). Menor reflexió en la digestió d'aquests aliments, amb la consegüent reducció de les emissions de CH4. Per contra, la quantitat de GEI abocaments es redueix a un desplaçament, ja que s'elimina de la reflexió i s'incorpora a la producció de pinsos i farratges, passant de ser un gas biogènic a ser un gas antropogènic [11]. A més, el manteniment dels caps de bestiar en els apriscos no reflecteix cap benefici ambiental.
En conseqüència, el pasturatge de latxas extensiu i el canvi climàtic són amics o enemics? Cec a la producció lletera, què substituiria al mosaic de finques i pastures? Potser una infraestructura de ciment amb avions que expulsen vint formatges d'ovella en cada viatge normal.
Bibliografia
Treball presentat als premis CAF-Elhuyar.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
