Dels escacs xinesos (o dels "escacs de l'elefant" com ells li diuen), malgrat ser conegut, tenim molt poca bibliografia.
Vi a la Xina de l'Índia. En la segona meitat del segle I. El tauler, les peces i els moviments eren diferents. L'any 839 el ministre general del llinatge Tang va introduir els canons d'avui.
XI. A la fi del segle XX ja havia aconseguit el seu aspecte actual. Pocs llibres s'han conservat d'aquest joc i no tenim notícies dels seus autors. El primer llibre conservat íntegrament data de l'època del llinatge Ming. En ella apareixen 70 formes curtes d'acabar el joc. Aquest llibre va ser publicat en 1522. El llibre, que pot considerar-se una fita en la bibliografia, va ser publicat en 1632 pel seu autor Jin-zhen Zhu. El llibre es titula "Taronges barruan sekretua" i és l'últim sobre aquest tema que va sortir en Ming. Antany hi havia un taronger i allí va créixer un taronja increïble. Quan van pelar la taronja, van trobar en el seu interior a dos ancians en escacs. D'aquí el nom del llibre. Aquest llibre recull els principals assoliments realitzats en el llinatge Ming.
Els següents llibres importants sobre aquesta mena d'escacs són de principis d'aquest segle.
La taula d'escacs consta de 9 línies verticals i 10 horitzontals (veure figura 1). La ruptura de les set línies verticals interiors forma el riu; el límit dels territoris nord i sud. A cada costat es troba el palau del general del territori, format per quatre quadrícules amb les seves diagonals. Les peces són de color vermell i blau o negre: vermelles de la zona sud i blaus (o negres) de la zona nord. Al principi cada part té 16 peces: general, dos carros, dos canons, dos consellers, dos ministres (vermells) o dos elefants (blaus), dos cavalls i cinc peons (soldats a peu). El general, els ministres o els elefants, i els peons, es representen en tots dos territoris amb signes diferents. (Veure taula de fitxes).
En la imatge es pot veure la ubicació inicial de les peces. Tingues en compte que les peces estan en els punts de tall de les línies i no en els quadrats. Cada peça pot atrapar qualsevol peça de l'enemic amb l'objectiu d'atrapar al seu general.
La descripció de les peces és la següent:
És la peça més important. Si es perd es perd el joc. Quan s'ataca al general, cal treure'l de l'atac en el següent moviment o posar algun obstacle a la peça atacant amb una altra peça.
El general podria moure's cap endavant i cap endarrere: A, B, J, D, E, F, G, H, I (veure figura 2). El general pot moure's en horitzontal o en vertical, però no en diagonal (l'objectiu de les línies diagonals és simplement explicar la posició del palau). Com a màxim es pot desplaça a la creu contigua. El general no pot moure's fora del palau (Ex. Si el general està en la posició E es pot moure a B, D, H o F, però no a uns altres, i si està en la posició G només a D o H).
Si alguna peça de l'enemic es mou a una posició que està a la disposició del General, pot ser capturada pel General.
No es poden mantenir els dos generals en la mateixa línia vertical si no hi ha una altra peça entre ells (el General és capaç de fer un gran salt i atrapar a l'altre).
El moviment del carro és el mateix que el de la nostra torre d'escacs, és a dir, pot moure's horitzontal i verticalment (però no en diagonal), a qualsevol posició del tauler (fins i tot pot travessar el riu) si no hi ha obstacles en el seu camí.
En el seu camí pot atrapar qualsevol peça de l'enemic.
En els nostres escacs no hi ha peces amb moviment d'aquesta peça. En realitat, el moviment és com el de la massa, però pot atrapar una peça de l'enemic encara que entre tots dos hi hagi altra (qualsevol). En altres paraules, el canó pot saltar sobre una peça per a atrapar la peça de l'enemic. Si el canó no té intenció d'atrapar la peça no pot saltar.
El moviment del cavall és similar al dels nostres escacs, tipus L. Ex. El cavall de la figura 3 es pot moure a les posicions A, B, V, D, E, F, G i H (fins i tot pot passar el riu). Però hi ha un obstacle que pot limitar les potes del cavall. Si la peça de qualsevol costat està en X, el cavall no pot moure's a B o V, però sí a qualsevol altre costat. Suposem també que en les posicions X e I hi ha peces però no en W i Z. El cavall podria moure's en aquest cas a A, H, G o F. Per contra, el moviment a B i V es veu impedit per la peça de X i a D i F per la peça d'I. Si en el pitjor dels casos hi ha peces en W, X, I i Z, el cavall no es pot moure.
El conseller només pot moure's en diagonals. Pot circular per l'interior del palau en les posicions A, D, E, F i G (veure figura 4) desplaçant-se des del màxim possible a la creu contigua.
Al començament del joc els consellers se situaran en les posicions E i F. Des d'aquestes posicions (i el mateix des de G i D) el conseller pot anar a la posició A en el següent moviment. D'a D, E, F o G.
El Ministre-Elefant no pot travessar el riu. Al començament del joc se situen en les posicions A i B (Veure figura 5). El Ministre-Elefant podria moure's en diagonal i sempre travessant dues caselles. Ex. Es pot moure d'a D o F; d'H a G o B i de F a E, G, B o A. Com en el cas del cavall, existeix un obstacle que pot impedir el moviment del Ministre-Elefant. Si una peça de qualsevol costat està en la diagonal del costat del Ministre-Elefant, no es podrà moure cap a aquesta peça. Ex. Si el Ministre-Elefant està en posició F i les peces estan en Z i X, el Ministre-Elefant no pot anar a E o B.
Només es pot moure un interval de temps. Abans de travessar el riu, només cap endavant i en vertical: Una vegada travessat el riu, tant en horitzontal com en vertical.
Mai en diagonal o cap endarrere. Per tant, quan el peó arriba a l'última línia del costat oposat, l'única cosa que pot fer és caminar cap a la dreta i l'esquerra (movent només una posició cada vegada, per descomptat). A diferència dels nostres escacs, el peó no pot ser substituït per una altra fitxa quan arriba a aquesta última línia. Igual que altres peces, pot atrapar qualsevol peça de l'enemic que estigui en el lloc de la seva arribada.
Si no es compleix alguna de les següents condicions, es pot continuar:
El valor aproximat de les peces es mostra en la següent taula:
Com veieu, al General no se li ha donat valor. Perquè el General és la peça més important. Si perd es perd el joc.
Ara explicarem a grans trets com usar les peces, la seva importància, per a quina i quan es poden utilitzar.
Els moviments de les peces per a portar les incidències del joc s'anotaran de la següent manera:
A tall d'exemple i sobre la base de la figura 9, es presenta a continuació la redacció d'alguns moviments. La primera lletra indica la peça que volem moure, el número contigu indica la línia vertical de la peça, les següents lletres el tipus de moviment i els últims números, en alguns casos el nombre de línies en les quals cal moure la peça i en uns altres el número de la línia vertical en la qual cal deixar la peça.
El nombre de línies verticals s'ha pres sempre vist des del territori de la peça.
Quan dues peces del mateix color es troben en la mateixa línia vertical, no n'hi ha prou amb l'escriptura anterior, sinó que cal indicar quina és l'opció a triar. En aquest cas escriurem: en la imatge hi ha dos carros vermells en la línia 8, cridarem al més avançat el primer, a l'altre el segon i s'escriurà així:
11. Primer carro vermell de la línia 8 a posició Z:l0 a2 (el primer carro de la línia 8 es desplaça 2 posicions cap endavant) 12. Segon carro goma línia 8 a posició I: b0 g4 (el segon carro de la línia 8 es desplaça 4 posicions cap al fetge).