USB 3.0, revolució de la velocitat

Roa Zubia, Guillermo

Elhuyar Zientzia

Les portes automàtiques són un bon accés per als vianants. Excepte per als quals arriben corrent, les portes passen massa temps des que detecten a les persones fins que s'obren per a poder entrar a córrer. Finalment, la velocitat de la pròpia porta alenteix l'entrada de la persona. En els ordinadors el mateix, la velocitat de transmissió de dades depèn de la “porta”. En els ordinadors actuals, la porta és el connector USB 2.0. Aviat l'USB serà 3.0, deu vegades més ràpid que l'actual.
USB 3.0, revolució de la velocitat
01/03/2009 | Rosegui Zubia, Guillermo | Elhuyar Zientzia Komunikazioa
(Foto: G. Rosegui)

A partir de mediats d'any estarà disponible el nou connector USB 3.0, tal vegada a final d'any. En qualsevol cas, els experts esperen que per a l'any 2010 estigui plenament estesa entre els usuaris. Serà la tercera versió de l'USB (la quarta si comptem la primera versió antiga), per la qual cosa vindrà amb el nom d'USB 3.0.

La versió desplegada en la informàtica d'avui és USB 2.0, i la principal diferència entre ambdues serà la velocitat de transmissió de dades. Segons els mesuraments publicats per l'empresa Microsoft, la versió USB 2.0 pot transmetre 480 megabits per segon i la versió USB 3.0 4,8 gigabit. La nova versió serà 10 vegades més ràpida.

Per a explicar aquesta velocitat s'ha posat un exemple en publicitat basat en el format DiVX --un dels formats més utilitzats per a codificar pel·lícules en Internet-. La publicitat indica que les 40 pel·lícules guardades en format DiVX requereixen aproximadament 25 GB de memòria i que el nou USB es transmetrà en 70 segons. L'USB actual requereix aproximadament 14 minuts i la primera versió unes 9 hores i mitja.

Fibra òptica

Potser les dades del temps no es refereixen al mateix temps que necessita un ordinador domèstic, sinó als mesurats en condicions òptimes en els laboratoris d'enginyers. Però les dades serveixen per a comparar una versió amb l'altra.

Logo USB. Mitjançant la present s'indiquen, entre altres, els punts de connexió USB.
G. Rosegui

Els números són significatius: Amb el llançament de l'USB 2.0 se'l denomina “USB d'alta velocitat” ( Hi-Speed USB ). I així era, sobretot respecte a la versió anterior. La versió actual serà encara més ràpida, per la qual cosa se'l denomina USB superrápido ( SuperSpeed USB ). Per descomptat, les noves versions sempre són millors, més ràpides.

En aquest cas, la clau per a augmentar la rapidesa ha estat la fibra òptica. Transport del senyal més ràpid que els cables de coure convencionals. No obstant això, el nou USB tindrà tots dos, és a dir, les connexions de coure no desapareixeran. Així serà compatible amb versions anteriors.

Quan es comercialitzen les noves versions, és necessari adaptar els ordinadors, els punts de connexió no són els mateixos que els anteriors, així com el programari dels sistemes operatius de l'ordinador. Però la filosofia dels connectors USB requereix que la nova versió funcioni també en les antigues connexions, almenys amb les característiques de la versió antiga.

Un bit seguit de l'altre

Bàsicament, l'USB és un connector en sèrie. Com en tots els dispositius digitals, la informació és numèrica, codificada en zeros i uns, que formen el codi binari dels números 0 a 255, prenent els bits per octava. Aquests números són els emmagatzemats en les memòries i els que els processadors prenen per a realitzar operacions matemàtiques. Són grups ordenats de vuit bits, bytes. Per això, hi ha dues maneres de transmetre un byte: l'enviament successiu dels bits --transmissió en sèrie - o l'enviament simultani dels vuit --paral·lel--. USB transporta bits en sèrie. És la sigla del terme Universal Serial Bus, el bus universal que funciona en sèrie.

(Foto: G. Rosegui)

Va néixer amb l'objectiu d'unificar connectors en sèrie. En 1996 es van unir al projecte set grans empreses: IBM, Intel, Microsoft, Northern Telecom, Compaq, Digital Equipment Corporation i NEC. Volien fer un estàndard. I es va decidir que aquest estàndard funcionaria en sèrie, és a dir, es tractaria d'un connector que envia successivament els bits.

De fet, les connexions en paral·lel són més ràpides. Per això s'utilitzen, per exemple, per a amarrar les impressores a l'ordinador; la connexió del cable de comunicacions té moltes patilles, més de vuit: de cada anegueta arriba un bit a la impressora i unes altres s'utilitzen per a controlar. Com els bits arriben per vuit, la informació va més ràpid que l'enviament en sèrie. Però dóna alguns problemes, sobretot quan el cable és molt llarg. Els vuit senyals s'han d'enviar i rebre simultàniament, és a dir, les vuit han d'estar sincronitzades. Com més llarg sigui el cable, més difícil és sincronitzar correctament la transmissió.

4 cables

Per tot això es va decidir que els USB funcionessin en sèrie. Només utilitza quatre cables, per la qual cosa el connector té inserits al final quatre puntes de fil de coure. Utilitza dos cables per a enviar dades (un en una adreça i un altre en sentit contrari), un altre per a enviar un corrent de 5 volts i l'últim és la presa de terra.

La posició dels cables és important. Els emissors de dades en totes dues direccions van enrotllats entre si. En aquesta posició es minimitza la influència del camp magnètic de cada cable sobre l'altre cable, no modificant-se ni perdent dades durant la transmissió.

Es veuen els extrems de quatre cables mirant cap a l'interior de l'USB.
G. Rosegui

La versió USB 3.0 tindrà totes aquestes característiques però adaptades al nou dispositiu, ja que des de novembre de 2008 totes les característiques de la tercera versió estan disponibles en la web usb.org. En ell es detallen tots els detalls tècnics; per exemple, els senyals que transmet el zero i les que transmet el conjunt, el nombre de volts que han de tenir, la grandària del connector necessari, com han de ser totes les formes i components, etc.

El nou USB encara no ha arribat, però sí informació sobre ell. Començarem a utilitzar en uns mesos i la versió actual quedarà obsoleta. L'ésser humà té una gran facilitat per a adaptar-se als bons canvis.

Electricitat
La revolució del primer USB no va ser compatible. Altres connectors més ràpids i moderns, com FireWire, també han estat vigents. El nou USB suposadament serà més ràpid que FireWire, però això està a punt de veure-ho.
La veritable revolució va ser que a més de les dades, l'USB també transmet electricitat. Per tant, un perifèric pot rebre el corrent elèctric des de l'ordinador i no necessita estar endollat. Paral·lelament s'aconsegueix l'efecte Plug-and-Play. És a dir, connectant un perifèric, l'ordinador el reconeix i el perifèric es posa en marxa sense necessitat d'iniciar l'ordinador. Per a això, el sistema operatiu ha de disposar d'un programari propi. El nou USBN necessitarà un nou programari en el sistema operatiu; al final, quan arribi l'USB 3.0, necessitarem nous ordinadors per a gaudir de tots els avantatges.
Esperant nou USB
El primer USB es va elaborar en 1996 i el que avui utilitzem l'any 2000. I estem a l'espera del tercer. Les característiques tècniques ja estan consensuades des de novembre de 2008, però també és necessari adaptar els ordinadors i sistemes operatius per a poder utilitzar el nou USB. El nou sistema operatiu Windows 7, per exemple, no permet l'ús de l'USB 3. Sembla que la qüestió s'allargarà una mica.
L'únic prototip de la nova versió de l'USB ha estat presentat per l'empresa Seagate.
(Foto: Seagate)
Però la publicitat ha arribat. Diuen que és deu vegades més ràpid que la segona versió, però en molts blogs informàtics s'ha qüestionat aquesta dada. Els discos durs actuals no funcionen tan ràpid! Es creu que quan llancen USB 3.0 la velocitat dels discos durs també augmentarà, però és difícil saber quant augmentarà. Per això, l'arribada del nou USB ha generat grans expectatives.
Puente Rosegui, Guillermo
Serveis
Documentació
2009
Serveis
031
Maquinari
Article
Uns altres
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila