Hasiera »   Erreportajeak »   Ukitu gabe, artelanen muinera

Sense tocar, al fons de les obres

• Zabaldu:
• Twitter
• Facebook
• Emaila

El que volem és que les obres d'art d'antany puguin conservar-se com en el dia que es van fer. En general, volem veure l'obra tal com la va deixar l'autor en el moment de la seva visita a un museu. Per a això, lògicament, quant menor sigui la intervenció, millor. És a dir, si s'utilitzen tècniques no destructives per al seu estudi, restauració i conservació, millor.

Com el seu nom indica, les tècniques no destructives no deterioren l'obra d'art i són molt utilitzades en els museus per a l'estudi, restauració i conservació de les obres d'art. Per a comprovar-ho, hem visitat el Museu de Belles arts de Bilbao, amb la tècnica de Conservació i Restauració María José Ruiz-Ozaita. "Les tècniques no destructives es basen en recerques realitzades sense contacte amb la mostra, utilitzant tant radiació visible com invisible", comenta Ruiz-Ozaita.

Jugant amb la llum

En el camp de la llum visible, la fotografia pot ser una de les tècniques més comunes per a l'estudi científic de les obres d'art i és molt útil. En general, les tècniques de fotografia utilitzades són les fotografies en blanc i negre i en color realitzades a través de la llum incident i les fotografies preses a través de la llum rasant i la llum emesa.

L'ús de llum rasant és la disposició del focus de llum en el mateix pla de l'objecte. Així, la llum il·lumina tots els elements situats fora del pla i proporciona un cert mapa d'informació de totes les capes que componen l'obra.

"En el cas de la llum emesa, els focus de llum es col·loquen en la part posterior de l'obra i nosaltres recollim la imatge que ens informa de les pintures superficials", afirma Ruiz-Ozaita. Això aporta molta informació. De fet, aquesta llum també pot travessar en gran manera objectes translúcids, esquerdes, abrasions, parts perdudes o objectes opacs amb parts transparents. Informa sobre possibles craquelados i/o alçats en diferents zones, així com sobre possibles tensions i interaccions entre diferents materials. D'aquesta forma es pot analitzar, entre altres coses, com ha realitzat l'obra.

A més, per a conèixer els detalls de l'obra s'utilitza la macrofotografía i la microfotografia. La diferència entre tots dos radica en l'augment de la imatge. En macrofotografía es pot aconseguir que la imatge real s'incrementi deu vegades. Això permet realitzar una observació de detalls d'interès específic, una anàlisi de l'estat de la tècnica i dels materials i un cert control de l'eficàcia dels tractaments.

En microfotografia s'aconsegueixen majors increments que en macrofotografía. Al cap i a la fi, l'un i l'altre donen a conèixer l'estructura de les pintures a nivell macroscòpic i microscòpic.

Invisible

Al marge de l'espectre visible, la llum ultraviolada, l'infraroig i els raigs X també s'utilitzen per a preservar el patrimoni artístic. "Per a il·luminar l'obra amb llum ultraviolada utilitzem el llum Wood, il·luminació que produeix una fluorescència d'onze tons sobre la superfície de l'objecte. Nosaltres analitzem aquests tons", diu Ruiz-Ozaita. "Aquests tons ens donen informació sobretot de vernissos i nosaltres els veiem com a taques fosques. Al cap i a la fi, aquestes taques ens parlen dels retocs de l'obra al llarg dels anys". Aquests retocs s'utilitzen per a reduir lleugerament l'escot dels personatges dels quadres o per a cobrir nus, entre altres.

En la reflectografía infraroja s'il·lumina l'obra amb un llum incandescent i es recull l'espectre d'infraroig. La radiació reflectida per l'objecte és detectada per un sistema sensible a la llum infraroja i convertida en imatge visible. Aquest sistema, anomenat videcon, converteix a l'espectre infraroig de l'obra d'art en visible. La imatge visible es recull en una pantalla. Aquest és el reflectograma infraroig. Amb aquest mètode mai es coneix l'estructura interna de l'obra, ja que la llum infraroja no té la capacitat de penetrar fins a l'interior dels objectes. No obstant això, és possible travessar diverses capes de pintura. Així, entre altres coses, es pot conèixer tot el procés productiu de l'obra.

Per a conèixer els fons de l'obra s'utilitzen raigs X. "Per exemple, el volum d'aquest guix de Lipchitz és relativament gran i tècnicament presenta nombrosos buits oberts (el guix és un material fràgil). En aquest cas és molt interessant saber què s'amaga a l'interior d'aquesta obra. Per a això utilitzem raigs X", afirma Ruiz-Ozaita.

De fet, els raigs X ens proporcionen informació íntima, ja que són un dels raigs amb major capacitat de penetració. Depenent del pes atòmic del material a travessar, mitjançant raigs X obtenim informació més interna o més superficial.

"En aquesta obra de Lipchitz, per exemple, hem vist que l'obra conté material metàl·lic en el seu interior. Això ens ha servit per a entendre altres coses" afegeix Ruiz-Ozaita. "Entre altres coses, hem pogut comprendre el perquè d'algunes zones que apareixen oxidades en l'obra. De fet, hem deduït que aquesta oxidació té el seu origen en un element estructural interior".

La radiografia obtinguda mitjançant raigs X proporciona informació valuosa sobre aquesta obra per a proposar el tractament a aplicar. En el cas de les obres d'art d'antany, aquestes radiografies reflecteixen els canvis que ha sofert l'obra, les seves reparacions, etc. És a dir, aporten informació sobre l'estructura de l'obra, i el seu coneixement és imprescindible a l'hora d'explicar els danys de qualsevol obra artística.

En definitiva, totes aquestes tècniques tenen com a objectiu conservar les obres d'art amb la menor intervenció possible. "Tota la informació obtinguda amb tècniques no destructives ens permet valorar l'estat de conservació de les obres d'art i quantificar els danys. És a dir, en general, a partir d'aquesta informació es proposen els tractaments adequats per a cada obra d'art".