Depressió a la tardor
A més de ser una malaltia cíclica (que apareix i desapareix segons l'època de l'any), el XXI pot ser una depressió. Un dels problemes més greus del segle XX. Així, l'Organització Mundial de la Salut ha considerat la depressió com el problema de salut més freqüent de l'any 2000.
Tenint en compte l'anterior, els experts en salut mental volen fer un esforç important per a conèixer en profunditat les manifestacions depressives i poder així lluitar contra les causes que provoquen aquests signes.
La qüestió pot ser realment alarmant. Segons la Societat Valenciana de Psiquiatria, 250 milions de persones a tot el món estan deprimides, de les quals 2,5 milions es troben a Espanya. Segons el llibre blanc presentat al maig d'enguany a Bilbao pel Gabinet de Recerques Sociològiques, Bernad Krieft, sobre la qualitat assistencial de la depressió, el 18% dels bascos sofrirà una depressió que obligui a acudir al metge al llarg de la seva vida. En altres paraules, un de cada 5 pacients que passen per la consulta del metge d'assistència primària té un quadre depressiu (xifra que ens dóna una idea clara de la magnitud de la malaltia en la nostra societat).
Què és la depressió?
Malgrat les múltiples depressions que existeixen, en general pot dir-se que es tracta d'una situació de descoratjament o de caiguda profunda, que pot durar algunes hores o fins i tot mesos, depenent de l'estat personal del pacient, depenent de les causes que el motivin. Al llarg de la nostra vida passem més d'una vegada moments com aquest (veiem tot fosc, no tenim ànim per a res, etc.) I ens quedem com una tristesa incomprensible, que ens pot arribar a tancar en el nostre interior i a entaular relacions amb l'exterior. Tal vegada passem immediatament aquesta situació i tornarem a la normalitat, però ull, pot ser un quadre de depressió. Si situacions similars es repeteixen sense motiu aparent o persisteixen durant més temps del normal, hi ha motius per a preocupar-se i pot ser que sigui convenient acudir al metge.
Què produeix depressió?
Les raons poden ser molt diferents:
- Pot ocórrer en moments crítics de la vida: crisi dins de la família, desil·lusió en la part sentimental o a nivell de les idees, insatisfacció laboral, etc. Però al costat d'ells, els canvis fisiològics en el nostre cos també tenen el seu paper. Per això, les depressions són abundants en l'adolescència, l'embaràs, la menopausa o la tercera edat.
- És també molt típic el trastorn que es produeix en el seu cos quan la dona està “amb la regla”. En aquesta temporada es produeixen canvis dràstics o en l'estat d'ànim. Els investigadors de la Unitat de Metabolisme Cerebral d'Edimburg han estudiat el perquè d'aquesta situació i han arribat a la conclusió que l'estrogen, una hormona segregada pel propi cervell, és una de les principals responsables d'aquests canvis. Durant la menstruació, les dones flueixen menys estrògens, la qual cosa explicaria canvis bruscos d'humor o malenconia o estat de tristesa difícilment justificable. Passaria el mateix amb les menopàusiques.
Com apareix la depressió?
La persona deprimida no pot ocultar melancolia o tristesa, ni tan sols davant persones desconegudes. Normalment la depressió apareix amb la majoria dels símptomes següents:
- Ganes constants de plorar.
- El futur es veu de forma pessimista o pessimista.
- Autodesprecio.
- Pèrdua total d'interès per les activitats que fins ara es venien desenvolupant (i que, any rere any i aparentment, donaven satisfacció).
- Fatiga permanent i injustificada.
- Falta de voluntat per a les relacions sexuals.
- Irritabilitat, facilitat per a reaccionar amb violència i duresa per qualsevol ximpleria.
- La falta d'apetit o, al contrari, la fam de vertigen.
- Restrenyiment o diarrea.
- Alteracions menstruals.
- Trastorns del somni (pot ser insomni o insomni o insomni, o somni continu).
Normalment les dones són més bulboses davant la depressió, i per a explicar-ho es destaca la importància de l'entorn social i familiar, ja que les dones en general tenen menys relacions socials que els homes. Però les dones que tenen l'oportunitat de sortir del seu ambient familiar (per exemple, les que treballen fora de casa) no es deslliuren de les arpes de la depressió.
En l'actualitat també es té en compte un altre grup d'edat a l'hora d'establir el diagnòstic de la depressió, que sorprenentment està format per nens. Factors que poden provocar depressió en la infància, com l'existència d'antecedents familiars de malaltia mental o suïcidi, la pèrdua d'algun dels pares, la separació dels pares, l'abandó dels nens, etc.
Com a mostra de la creixent importància que tenen els pacients d'aquesta edat, les multinacionals farmacèutiques estan tocant i estudiant els efectes que l'ús de medicaments antidepressius pot causar en els nens. I com a curiositat, m'agradaria dir que el BRORAC, l'antidepressiu més venut del món, tindrà, sense cap dubte, un deliciós sabor de menta perquè pugui agradar als nens.
Com afrontar la depressió?
A pesar que la malaltia és molt freqüent, i a pesar que el seu efecte i incidència va en augment, encara són pocs els que acudeixen al metge per aquest motiu. No obstant això, els especialistes coincideixen que és molt important prendre la malaltia a temps i no quan ha donat manifestacions significatives.
A pesar que s'ha avançat molt en el tractament de la depressió, tal com va assenyalar el Dr. Gutierrez, Cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Santiago de Vitòria-Gasteiz en l'acte de presentació del Llibre blanc esmentat anteriorment, “encara no hem fet més que començar a comprendre el funcionament del cervell”, per la qual cosa encara no coneixem plenament els factors causants d'aquesta patologia.
La falta de coordinació entre els metges d'assistència primària (metges de la llar o capçalera) i els especialistes en psiquiatria és un altre dels errors o llacunes greus en aquest punt, la qual cosa fa impossible o molt difícil el tractament integral del pacient. A causa d'aquesta llunyania o descoordinació, moltes vegades el metge de família no envia als seus pacients a l'especialista, i ells mateixos s'encarregaran del control del tractament. I per aquest camí cal veure les crítiques realitzades pel Dr. Gutierrez, ja que molts dels pacients deprimits són tractats amb ansiolítics (per exemple, amb medicaments com el TRANXILIM o l'ORFIDAL) per part dels metges de la xarxa primària, que sovint tenen risc de dependència física en pacients que no tenen ansietat.
En el tractament, per tant, és imprescindible un diagnòstic adequat ja que cal tenir molt en compte altres símptomes o situacions que poden acompanyar a la depressió, com l'ansietat. Segons el doctor Gutiérrez, només una de cada tres depressions mitjanes es diagnostica, però la meitat (50%) d'elles és recuperada en un termini de sis mesos o un any. La resta es tornen crònics i normalment són més difícils de curar.
Contra la depressió
- Si tens molta ansietat i a més de forma contínua (pot provocar depressió a llarg termini), camina. Un estudi realitzat en la Universitat de Massachusetts ha demostrat que caminar una mitja hora al dia és molt bo per a evitar l'ansietat.
- Passar una estona agradable amb els teus amics i familiars pot ser una bona manera d'afrontar aquesta tristesa que sents.
- Encara que costi, procura buscar sempre la part positiva. Les coses més banals també poden ser font de felicitat i sobretot t'ajudaran a oblidar desgràcies i tristeses.
- Actuar sempre en alguna cosa. Busca activitats i tasques que t'ajudin a donar el teu temps de manera amena.
- Les obligacions no han d'abastar tot el dia. Que almenys una hora al dia sigui per a tu, per al que vulguis, per al que més t'agradi, per a descansar i relaxar-te.
- Gaudeix de la música, de la cuina…
- Pensa que la depressió també es cura i que aquest mal estat d'ànim que tens avui amb tu no serà per sempre.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
