Coca i narcotràfic
Colòmbia, després del Brasil, és el segon productor mundial de cafè i el seu comerç genera gairebé la meitat dels ingressos legals. Però el “comerç” extra-oficial de la cocaïna també mou ingents quantitats de diners.
No es pot saber exactament els beneficis dels cartells colombians. Segons alguns estudis, els EUA inclouen setmanalment dues tones de coc de molt bona qualitat, la qual cosa suposa almenys un bilió de pessetes a l'any.
L'economia dels pobles andins no està molt sana i la coca és fàcil de conrear, per la qual cosa és una font de diners d'agraïment. La política de foment de cultius alternatius ha fracassat notablement. L'administració dels EUA per a combatre el coquero ha gastat 81 milions de dòlars (10.530 milions de pessetes) i ha enviat als agents de la DEA (experts en policia antidroga); la policia peruana també ha realitzat accions contra la coca, però aquestes mesures no han aconseguit eliminar les coquerías, sinó que són cada vegada més nombroses.
En la selva de l'Alt Huallaga, al Perú, on es produeix la meitat de les fulles de coca del món i es considera “graner” de traficants colombians, més de 300.000 cocaleros conreen 200.000 hectàrees. “Els números no es poden oposar. Amb el cafè guanya 150.000 pessetes a l'any i amb la coca per 195.000 collites; a més, la coca admet quatre collites a l'any … Egizu batuka!” Així parla l'enginyer Parets, gestor tècnic de la cooperativa El Naranjillo. Aquesta associació va intentar frenar l'expansió del coc en la dècada dels vuitanta, reunint productors de “cultius legals”. Però avui dia accepta el seu fracàs davant el que allí es diu “de l'or blanc”.
A causa de les males condicions de vida del Perú, cada vegada es redueix el consum de coca en la llar com a medicament. La coca, menyspreada per les classes superiors per ser un producte popular, es consumeix actualment com a cocaïna a tot el món. el Perú i Bolívia són els principals productors de pasta bàsica de cocaïna. Els cartells colombians processen i extreuen la cocaïna als EUA i a Europa.
Els narcotraficants colombians realitzen entre 80 i 90 vols setmanals a les selves andines a la recerca de la preuada planta. Pagant als locals entre 20 i 30 dòlars diaris (l'edat que guanya l'agricultor en una setmana) construeixen pistes clandestines d'aterratge en les zones de producció. Quan l'exèrcit destrueix un d'ells, condicionen un altre lloc de la selva en una batalla que sembla inacabable.
Els llaços entre els cartells colombians i algunes màfies peruanes eren ja coneguts i en 1994 es van revelar en descobrir al narcotraficant peruà Chávez Peña-Herrera. En les seves declaracions a la policia va afirmar que es dedicava al tràfic de drogues i que tenia relacions amb el cartell de Cali, l'organització que controla el 80% del tràfic mundial de cocaïna. A més, va esmentar la complicitat d'alguns càrrecs de l'Administració i l'Exèrcit peruans.
Les relacions entre el narcotràfic i alguns governs americans, inclosos els EUA, sempre han estat sospitoses. A l'octubre de 1994 es van organitzar en la Universitat de Deusto les “Jornades sobre Drogues, Desenvolupament i Estat de Dret”. Levine, ex agent de la DEA, va denunciar clarament que “molts alts funcionaris dels EUA, conscient d'això, estafen. Durant les últimes tres dècades han convençut al seu país i a molts altres de la necessitat de frenar el tràfic de drogues i, al mateix temps, han dut a terme una política encoberta per a protegir i ajudar als principals narcotraficants i blanquejadors del planeta”, ha afirmat Levine, que gairebé tots els grans bancs estatunidencs han blanquejat els diners del Cartell de Medellín mentre el Govern, conscient, feia el desconegut.”
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
