Història recent en Ekain
Tesoro ocult
Els azpeitiarras són alguns dels “culpables” de la insolable situació actual entre baixos debats i zestoa, ja que dos joves azpeitiarras van trobar el tresor d'Ekain al juny de 1969, treballant per a la Societat de Ciències Aranzadi. Durant l'extracció de mostres als voltants de la cova, es va observar que per un orifici sortia aire fred. Sembla ser que darrere hi ha més forat. Es va obrir l'orifici i per ell van entrar en el narrat. D'aquesta manera es van recórrer uns 20 metres, mentre el forat s'anava obrint a poc a poc. De sobte, en una paret interior van trobar pintats cavalls i altres figures, el tresor d'Ekain. J.M. Societat Aranzadi Barandiaran i J. Després de visitar la cova d'Altuna i veure les pintures, es va decidir tancar Ekain.
El temps i els fets esdevinguts en Altamira o Lascaux han demostrat que va ser la millor decisió que es podia prendre per a tancar Ekain, però llavors no va suscitar poca crítica. Mentre robaven la cultura, era una mesura contrària a l'atracció turística… Barandiarán, Altuna i la companyia van haver d'escoltar-ho. Santimamiñe, Arenaza de Galdámiz, Altxerri d'Orio, Solacueva d'Àlaba… són un exemple del patrimoni que s'ha deteriorat per estar obert al públic, mentre que Ekain és un exemple de la conservació del patrimoni tal com estava. I és que, com el conjunt de penya-segats de les pintures d'Ekain i el forat que l'ocupa es van trobar en el mateix dia, no hi ha hagut ocasió de ficar a algú perquè alguna cosa s'espatllés.
Sense malalties en Ekain
Des de 1969 res ha canviat en Ekain. Les dues portes de ferro col·locades al principi continuen sent allí, algú d'Aranzadi acudeix amb assiduïtat a les portes, mai s'ha instal·lat electricitat fixa, el nombre de visites i l'edat (6 persones majors de 18 anys) són limitades, s'utilitzen llanternes i la visita està dirigida per una guia d'Aranzadi.
Les mesures adoptades han permès que l'art rupestre d'Ekain no hagi sofert cap mena de mal, ni blanc ni verd, ni cap altre color.
Les visites a les coves produeixen dos tipus de danys en l'art rupestre, coneguts com mal verd i mal blanc. La malaltia verda es produeix per la presència d'algues, molses, fongs o espores bacterianes a la roba i calçat dels visitants. Aquestes espores s'organitzen en colònies i es van reproduint; a vegades sense necessitat de llum (fongs i bacteris); altres vegades amb l'ajuda de la llum i el diòxid de carboni que produeixen els visitants (algues, molsa). Les colònies formen un cicle clorofíl·lic en el qual els murs de les coves es posen de verd fins a cobrir les pintures. La malaltia verda es combat mitjançant antibiòtics, fungicides o algizidas.
La malaltia blanca és molt més perjudicial que la malaltia verda, ja que sense tocar les pintures no es pot resistir. La malaltia blanca es produeix per la col·locació de cristalleria calcària sobre el mur calcari. En les coves les reaccions entre carbonat càlcic i bicarbonat es produeixen de manera espontània, però com a conseqüència de les visites, en augmentar la temperatura i produir diòxid de carboni, les reaccions canvien i apareixen cristal·lins. El succeït en la cova de Lascaux va posar de manifest la relació entre les visites i els mals de les pintures.
Malgrat les mesures que es van prendre en el seu temps, Ekain no ha cap malaltia, però sí molt a mostrar. La cova d'Ekain s'ha fet molt coneguda en el camp de la recerca prehistòrica, a causa de les imatges rupestres que es conserven en ella. La pintura d'Ekain és imprescindible en qualsevol obra que es vulgui estudiar el paleolític. En total hi ha 70 imatges en Ekain, 64 pintures i 6 gravats. A més, algunes pintures porten també gravat. Encara que en la majoria de les pintures s'ha utilitzat el color negre, en les cinc es pot veure barrejat amb l'ocre. El cavall és el més abundant, amb abundants bisons; es poden veure cérvols i salvatges, un salmó i, finalment, un parell d'óssos. Segons els experts, les pintures correspondrien a la Magdaleniense Mitjana i Superior, de fa entre 12.000 i 15.000 anys.
És un tresor amagat?
Tan poques oportunitats d'exhibir… i veure? És clar que la decisió de tancar Ekain va ser correcta, perquè si s'hagués deixat oberta, potser avui no hi hauria res a veure. No obstant això, la decisió de guardar el tresor també pot tenir un punt de contradicció, perquè si ningú l'ha de veure, per a què? La Societat de Ciències Aranzadi reconeix que cada vegada són més les persones que sol·liciten visitar la cova d'Ekain. D'altra banda, les portes d'Ekain estan tancades per als joves, interessats o no, ja que no es permet la visita dels menors de 18 anys. Per tant, si la conservació del patrimoni i l'educació en la seva conservació és un treball de tots, per què no donar la mateixa oportunitat a tots? En aquesta mena de pensaments, els avanços que s'han donat en el camp de les rèpliques de les coves als Aranzadi han vingut molt bé. I els dos projectes que han sorgit amb aquesta intenció de conservar-los.
Bi Juny
No obstant això, d'aquí les diferències entre els zestoarras i els baixos debats. I és que perquè la gent pugui visitar-la, cadascun vol la seva rèplica prop del seu poble, i cadascun té el seu projecte.
Els municipis del Baix Deba han vist en el projecte d'Ekain l'oportunitat d'ajudar a sortir de la vall de la crisi amb l'esperança d'enfortir el turisme. Per a això, s'ha preparat un projecte de quatre construccions que abastarien un entorn natural de 40 hectàrees i diferents àrees per a possibles visitants, posant tot un dia perquè els potencials visitants puguin passar per allí.
El projecte consistiria en un edifici d'acolliment, un altre de 1.374 metres quadrats que albergaria la rèplica, un centre d'exposicions arqueològiques i estètiques, un centre d'exposicions de noves avantguardes i, finalment, un centre de taller de mitologia i expressió. Tot l'anterior se situaria a la vall d'Astigarribia, en el marge esquerre del riu Degui i en els terrenys de Mutriku, a quatre quilòmetres del nucli urbà.
El projecte de Zestoa es desenvoluparia en el barri de Sastarrain a 500 metres de la cova original i a uns quilòmetres del nucli urbà. Segons el projecte de Zestoa, la protecció de tot Sastarrain s'integraria en un pla especial recentment aprovat per a preservar l'entorn de la cova. En la rèplica es farien pintures de la galeria de cavalls, el conjunt d'óssos i l'entorn de la galeria d'óssos, i el cap d'un cavall. Un pressupost de 500 milions per a preservar l'espai protegit de Sastarrain, replicar la cova i convertir el palau Lili en museu. La rèplica d'Ekain, juntament amb el balneari, la proximitat de Loiola d'una banda i la costa per l'altre, i el recent viver d'Iriakaitz, suposaria un punt d'interès per a Zestoa.
Tècnica d'actualització del passat
Les últimes notícies publicades en premsa diària apunten al fet que el projecte de Zestoa avança. I és cert que el debat ha estat nou i que el debat és aquí, però per al propòsit d'aquest article no diu molt, perquè l'objectiu principal és explicar la tècnica de fer rèpliques de coves.
Les rèpliques es realitzen per la protecció i difusió del patrimoni, és a dir, per la difusió de la cultura. La primera rèplica d'una cova es va realitzar en la dècada dels 60, quan els alemanys van replicar part de la cova d'Altamira per al “Deutsches Museum” de Munic. El govern espanyol va autoritzar els alemanys a replicar, però a canvi van haver de fer un altre sota el jardí del Museu d'Arqueologia de Madrid. La següent rèplica es va realitzar a França, en la Lascaux de Dordonia, en 1990. És una còpia molt fidel, realitzada en el subsòl. L'aire està a la mateixa temperatura que la cova original i a través de la música es recorda el degoteig de les coves prehistòriques.
Poc després es va fer la rèplica de la cova de Niaux en Tarascon, França, però en aquest cas dins d'un museu. Aquestes són les rèpliques realitzades fins avui. La rèplica d'Altamira és un projecte ja en marxa que es realitzarà també dins d'un museu. Però aquest projecte té una particularitat, a diferència del que ocorria fins ara, en la rèplica d'Altamira es pretén replicar la vegetació trepitjada per aquella gent que, a més de la cova, va realitzar les condicions geofísiques i les pintures de la terra de l'època. En breu se sabrà si es pot fer amb Ekain.
Carreró de la cova
Recollint les peculiaritats dels decorats del món de l'art, el cinema i el teatre, s'utilitza la tècnica Fac-simile per a realitzar rèpliques de les coves. A través del fac-símil es reconstrueix l'obra antiga a grandària real i en tres dimensions. La fotografia està en la base de la tècnica fac-simile. Encara que la teoria és molt senzilla, la primera dificultat està en la correcta recollida de dades. A continuació, la fotografia del mur de la cova es projecta en el taller sobre el mur de la rèplica, respectant les dues dimensions del punt de vista (focal i posicional) i sense deformacions, és a dir, en grandària i forma natural. Seria com fer un calc, tant per a la reconstrucció de la paret com per a la reconstrucció de pintures i gravats.
La reconstrucció del mur pròpiament dit consta de dues fases diferenciades, una còpia dels volums i relleus generals i la restauració mineral del mur. Per a la realització de la primera fase s'utilitza l'estereofotometría (tècnica fotogràfica) mitjançant l'elaboració de motlles de polièster estratificats. Els motlles són lleugers i desmuntables. Per a la restauració mineral es treballa sobre el motlle extret en la primera fase. A partir de minerals naturals (sorra, argila, sílice, etc.) es generen composicions acríliques, fàcils de manejar, que admeten totes les tècniques d'emmotllament, que permeten l'ús de tota la gamma de colors, que permeten realitzar correccions i que permeten realitzar unions no visibles. Mur que conserva tot el resultat, realisme i fiabilitat; mur i, al mateix temps, un motlle de llarga durada, que es fabrica en el taller, s'até, s'emporta, es col·loca en el lloc que s'ha d'exposar i s'adapta perfectament.
Una vegada realitzada la còpia del mur es realitzarà una còpia de les pintures i gravats. En aquest cas també s'utilitza la imatge projectada, afegint l'original sobre el fac-símil. Perquè es respectin els colors originals s'utilitzen els mateixos colorants que els utilitzats pels artistes prehistòrics: la terra, el carbó i els òxids naturals. En les eines de restauració, de tot, des dels pinzells més fins fins a l'ordinador més modern: el pinzell permet un treball concret, mentre que l'ordinador pot proporcionar més informació sobre la foto, dividint la imatge per punts i aïllant cada matís. De la mateixa manera es realitzen els gravats, ja que en els motlles acrílics és fàcil realitzar tot tipus de corts.
Els experts consideren que aquesta tècnica és la que més mèrits té per a la recerca, ja que es pot veure en quines condicions es va realitzar en la realització del treball, però és més que això. I és que amb aquesta mena de tècniques, alguna cosa que fins ara ha estat reservat a uns pocs es posa a la vista de tots. I el passat, com el futur, sent de tots, és necessari per a tots. Txepetxe sap una mica d'això.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
